Cultura i societat

Aquest mes, Els meus millors consells ens apropen a la mirada d’Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971), periodista, docent i consultor en comunicació especialitzat en cultura, medi ambient i entorns digitals. Professor associat del grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, combina la reflexió crítica sobre les transformacions culturals contemporànies amb una defensa persistent de la cultura de proximitat, les xarxes comunitàries i el valor dels espais que fan possible la vida cultural quotidiana.

Aquest estiu, els millors consells arriben de la mà de l'Anna Parcerisa.

Consultora especialitzada en turisme i cultura i profundament vinculada al teixit cultural del Berguedà, les seves recomanacions comparteixen una mirada que connecta amb alguns dels grans debats de les polítiques culturals actuals: el valor de la cultura de proximitat, el paper imprescindible de les entitats i les persones que sostenen la vida cultural des del territori, i la necessitat de reconèixer la feina que es fa lluny dels grans equipaments i dels principals pols culturals.

  
Mai no havíem parlat tant de drets culturals.

Durant els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un llenguatge relativament perifèric a ocupar una posició central en el debat sobre les polítiques culturals. Declaracions, plans d'acció, jornades professionals i, més recentment, la tramitació del Projecte de llei de drets culturals de Catalunya mostren fins a quin punt aquest marc s'ha consolidat.

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local
  
  

El banc de bones pràctiques de l'Àrea de Cultura recull iniciatives del territori i, cada mes, el CERC en destaca una. Aquesta sèrie proposa una lectura d’aquests casos que no se centra en descriure’ls ni en validar-los, sinó en entendre què posen en joc a l’hora de construir política cultural des de l’àmbit local..

  
L'estudi de Sergio Ramos Cebrián sobre l'Ateneu de les Arts de Viladecans obre un debat poc habitual: com canvia la política cultural local quan no només fa pràctica, sinó que esdevé objecte d’estudi i de pensament acadèmic?
  
  

És poc freqüent que un investigador especialitzat dediqui una recerca extensa a un equipament municipal. Les universitats solen mirar cap a grans institucions, programes estatals i autonòmics o polítiques internacionals; el món local, en canvi, queda relegat a la categoria de cas anecdòtic o "pràctica inspiradora". 

  
Entrevista a Àngela Lorena Fuster 
  

Aprofitant la  celebració de l’Espai Claustre ‘Les dones i la cultura: història, conflicte, i canvi’, celebrat al CERC el passat 27 de gener, hem entrevistat Àngela Lorena Fuster, investigadora, professora universitària i referent de primer ordre en el camp dels estudis sobre el paper de la dona en la cultura i el pensament, amb especial atenció a autores com Hannah Arendt, Simone Weil, Iris Murdoch, Ágnes Heller, Luce Urigaray i Judith Butler.

Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.
  

Quan el consens ja no és suficient i el repte és construir sistema

El debat sobre les arts a l'educació ja no és una qüestió de legitimitat, sinó de política pública. Amb dades, programes i consens sobre la taula, el repte és un altre: si el sistema és capaç de garantir aquest accés com un dret, de manera equitativa i sostinguda, també a escala local.
  

Notes per pensar —i governar— la política cultural local a final de 2025
  
  

Cartografies obertes: allò que encara no es deixa tancar 
  
  

El final del 2025 arriba després d'un any intens, marcat per una abundància de debats, marcs i conceptes que sovint han avançat més ràpid que la nostra capacitat de pensar-los. En aquest context d'acceleració, els articles publicats a Interacció no dibuixen tant un balanç com una necessitat: aturar-se, mirar amb més calma i recuperar criteri. No per tancar discussions, sinó per situar-les. El que hi emergeix no són respostes clares, sinó un conjunt de tensions persistents —entre mesurar i comprendre, entre participar i decidir, entre cuidar i incomodar, entre els relats globals i la realitat municipal— que defineixen bona part de la política cultural actual.

Reconstruir las instituciones desde las redes y la inteligencia artificial

Autor: Ismael Peña-López

Data: 13 de novembre de 2025

Font: Recuperat de
https://www.linkedin.com/pulse/reconstruir-las-instituciones-desde-redes-y-la-ismael-pe%C3%B1a-l%C3%B3pez-4o4qf/

Context

L'autor reflexiona sobre com la intel·ligència artificial i les xarxes digitals transformen la manera d'entendre les institucions i la política. Lluny de veure la tecnologia com una amenaça, defensa la necessitat de "reconstruir des de dins" la institucionalitat democràtica, fent-la més oberta, deliberativa i basada en la confiança. El text proposa repensar la governança i la participació ciutadana en clau de sentit col·lectiu i propòsit compartit.