diversitat cultural

Aquesta setmana, els debats culturals apunten cap a una mateixa direcció: la cultura és un terreny on es condensen tensions socials, polítiques, identitàries, econòmiques, que sovint ultrapassen l’escena artística. Des de la interrupció d’un concert a París fins a la mirada afrocentrada dels drets culturals, passant per l’ascensor social improbable o pels límits del suport a la creació escènica, les quatre lectures ens recorden que el municipi no és un simple gestor d’activitats, sinó un actor que interpreta i redistribueix poder simbòlic.  
  
  

Concert interromput i fractures culturals a París

Musique et politique : à propos d'un concert perturbé à la Philharmonie de Paris

Didier Eribon, 10 de novembre de 2025

El 6 de novembre de 2025, el concert de l’Orchestre philharmonique d’Israël a la Philharmonie de Paris va ser interromput per manifestants pro-palestinians que van encendre fumígens i van llençar fullets entre el públic.  En resposta, alguns espectadors van agredir físicament aquests manifestants.

La Diputació de Barcelona fa un pas endavant: el Ple del 25 de setembre aprova incorporar la Cultura com a ODS 18, reconeixent-la com un dret i un pilar del desenvolupament sostenible.
  

En el Ple de la Diputació de Barcelona del 25 de setembre de 2025, tots els grups polítics van aprovar per unanimitat una declaració institucional per incorporar la Cultura com a Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 18 dins l’Agenda 2030. Es tracta d’un pas polític i simbòlic rellevant que situa la cultura en el mateix nivell que els pilars econòmic, social i ambiental del desenvolupament sostenible, i la reconeix com un dret fonamental i una eina estructural de cohesió i democràcia.

  

Fingir raíces: la identidad barrial en la ciudad contemporánea

Autor: El Antropólogo Perplejo (Jose Mansilla, dr. en Antropología Social)

Data: 19 d’octubre de 2025

Font: Recuperat de https://antroperplejo.wordpress.com/2025/10/19/fingir-raices-la-identidad-barrial-en-la-ciudad-contemporanea/
  

Context

L’article analitza com la identitat barrial a les ciutats contemporànies —especialment a Barcelona— es construeix com una posada en escena: un relat col·lectiu que sovint és més representació que memòria viva. L’autor explora com aquesta identitat esdevé un recurs per a la gentrificació o per a la comercialització simbòlica dels espais urbans, posant en qüestió la idea d’autenticitat i els discursos de pertinença.

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

Setmana 25 de l’any i les tensions entre creació, tecnologia i memòria col·lectiva s’obren pas entre les lectures destacades. Hi ha una idea que ressona en molts dels textos que compartim aquesta setmana: la necessitat de recuperar espais per a una pràctica cultural més conscient, crítica i situada. Des del joc digital fins als museus, passant per la música, la intel·ligència artificial o el paisatge, les mirades que recollim qüestionen les lògiques de consum accelerat, els relats dominants i els silencis institucionals. I ens recorden, cadascuna a la seva manera, que crear i compartir cultura és alguna cosa més que programar activitats o gestionar equipaments: és decidir com volem viure junts, i què estem disposats a defensar en un món que sovint premia la rendibilitat per damunt del sentit.
  
  

Jugar no és consumir

Ser o consumir: sobre la manera en la que nos relacionamos con el videojuego 

Mario García, 17 de juny de 2025 

Aquest text qüestiona els hàbits de consum accelerat de videojocs, comparant-los amb el consum de menjar ràpid: immediat, superficial i sense impacte durador.

Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat  
  .  
  
  

La impostura com a norma social

El porvenir de la impostura

Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025

Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,

#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

 
Setmana 19 i el mapa cultural no s’atura: projectes arrelats al territori, museus valents que es transformen, debats oberts sobre accessibilitat, memòria i precarietat. A #Compartim ens fixem en les iniciatives que aposten per una cultura més justa, participativa i connectada amb la realitat social. Aquesta setmana, el dret a la cultura ressona fort, des del Pallars fins a Brussel·les.
 
  

Art per arrelar joves al Pallars

Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"

La Rural Utòpica és una associació nascuda al Pallars Sobirà per combatre l’aïllament cultural dels joves en territoris de muntanya. Les impulsores —Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez— denuncien que els adolescents no tenen garantit l’accés als drets culturals, especialment a l’art, que consideren essencial per al desenvolupament personal i comunitari.