Interacció

  
L’informe Creative Europe: Towards the Next Programme Generation parteix d’un reconeixement que en el moment de la seva publicació ja és compartit en el marc europeu: la cultura ha deixat de ser un àmbit sectorial per esdevenir un vector central de transformació econòmica, social i territorial. Els sectors culturals i creatius no només generen ocupació i valor econòmic, sinó que incideixen en la cohesió social, l’atractivitat de les ciutats i la capacitat d’afrontar reptes contemporanis . Aquest reconeixement, però, no es tradueix en una arquitectura política proporcional.
  

El programa Creative Europe és identificat com l’instrument principal de la Unió Europea per desplegar aquesta agenda cultural. El diagnòstic és matisat. D’una banda, el programa ha encertat en els objectius i en les eines: promoure la diversitat cultural, facilitar la circulació d’obres europees i reforçar les capacitats dels sectors culturals. També ha contribuït de manera significativa a la creació de xarxes professionals i a la internacionalització dels agents culturals, especialment en l’àmbit audiovisual. D’altra banda, el seu impacte estructural és limitat per una qüestió que travessa tot l’informe: la desproporció entre ambició i recursos.

El pressupost del programa (1,46 mil milions d’euros per al període 2014–2020) es considera insuficient en relació amb el pes real dels sectors culturals dins l’economia i la societat europea. Aquesta limitació té conseqüències directes. L’elevada demanda i les baixes taxes d’èxit en les convocatòries mostren un ecosistema cultural actiu i amb capacitat, però també un sistema que no pot absorbir ni potenciar aquest potencial. El programa esdevé, així, més un mecanisme de selecció que no pas un instrument de transformació sistèmica.

L’informe identifica tres àmbits clau d’impacte. El primer és la diversitat cultural. Creative Europe contribueix a la circulació d’obres i al desenvolupament de públics, dues dimensions que es consideren complementàries. Tot i això, el mercat cultural europeu continua fragmentat, especialment per factors lingüístics i per la manca d’infraestructures de distribució a escala continental. El programa actua sobre aquestes limitacions, però no les resol.

El segon és el desenvolupament de capacitats. El programa ha afavorit la formació, la cooperació i l’accés a xarxes internacionals. També ha impulsat noves formes de treball més col·laboratives i transversals. Aquest impacte és especialment visible en la professionalització del sector i en la seva obertura internacional. Tot i això, la manca de dades harmonitzades i d’indicadors ben contrastats dificulta una avaluació precisa d’aquests efectes.

El tercer és la dimensió internacional. Creative Europe s’inscriu en una política europea que busca reforçar el paper de la cultura en les relacions exteriors. El programa contribueix a aquesta agenda, però sense disposar dels recursos ni dels instruments necessaris per desplegar-la plenament. La dimensió internacional apareix més com una línia d’intenció que com una política consolidada.

Un dels punts més rellevants del document és la mirada sobre el futur. L’informe proposa reforçar el programa en tres direccions: augmentar significativament el pressupost, millorar les sinergies amb altres polítiques europees i dotar-lo de més capacitat per impulsar projectes a gran escala i iniciatives experimentals. També planteja la necessitat de millorar els sistemes d’avaluació i de mesura d’impacte, especialment en relació amb la diversitat cultural i la participació.

El text apunta, de manera implícita, una tensió de fons que continua oberta. Si la cultura és central en el projecte europeu, per què els instruments que l’han de sostenir continuen sent perifèrics en termes pressupostaris i polítics? Creative Europe mostra fins a quin punt la política cultural europea es construeix en un espai intermedi: reconeguda en el discurs, limitada en la seva capacitat d’incidència real.
  

Referència

KEA European Affairs. (2018). Creative Europe: Towards the next programme generation. European Commission. keanet.eu

Text complet (pdf)