Blogs

  
L’expansió del concepte d’«indústries creatives» ha incorporat la cultura als discursos sobre innovació, competitivitat i creixement. Felipe Verdugo examina críticament aquest desplaçament i assenyala una contradicció central: com més s’amplia el perímetre de la cultura per incloure-hi activitats econòmiques molt diverses, més difícil resulta justificar la protecció específica de les expressions culturals.

  
L'educació acostuma a associar-se a l'escola, la universitat o la formació professional. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que aprendre no és una etapa de la vida sinó una condició permanent de la ciutadania. Aquesta mirada situa la relació entre cultura i educació en un terreny compartit: el dret de totes les persones a continuar construint coneixement, criteri i sentit al llarg del temps.

  
Barcelona és una de les ciutats més descrites, analitzades i debatudes del país. També és una de les que genera més adhesions i més recels. Capital cultural, destinació turística global, escenari de transformacions urbanes accelerades i espai de conflictes socials, la ciutat acumula relats sovint contradictoris. Potser per això continua sent un objecte privilegiat per a l'observació antropològica.

Què queda d’un ritual quan desapareix l’objecte que tradicionalment li donava forma? La La Falla Immaterial  trasllada aquesta pregunta a les Falles de València i explora què passa quan cultura popular, participació i tecnologia digital entren en contacte.