Apunts

A la plenària Mutare 2022, que va portar per títol VulnerArts, es va experimentar com les arts connecten i acompanyen persones en situació de vulnerabilitat. A més, els més de 200 participants van buscar plegats respostes a través dels llenguatges artístics.

  
Hi ha converses que no només intenten explicar el món, sinó modificar la manera com ens hi situem. La conversa amb Maria PTQK publicada a Compàs d’amalgama el 2021 se situa exactament aquí: en el lloc on art, ciència, tecnologia, ecologia i pensament deixen de funcionar com àmbits separats i passen a formar part d’una mateixa pregunta sobre les formes de vida contemporànies.
  

A les portes de l’agost, tenim lectura per aquest estiu.
 

Daniel Gasol | Raig Verd
 

És millor una obra artística pel fet de ser mediàtica i comptar amb una audiència elevada? És el creador qui s’adapta a les línies artístiques de les institucions amb la finalitat d’obtenir visibilitat? Existeix la llibertat de creació en l’art o està l’art sotmès a certs paràmetres?

Quines perspectives de futur hi ha per al català? Recursos, polítiques públiques, comunitat i projecte nacional. Relatoria de la conversa KULT sobre Cultura i Llengua, celebrada a la Llibreria Foster & Wallace de Vic, amb la participació de Júlia Ojeda, investigadora sobre literatura catalana i articulista, i Sara Blázquez, cooperativista i periodista de Setembre.

Quines perspectives de futur hi ha per al català? Recursos, polítiques públiques, comunitat i projecte nacional. Relatoria de la conversa KULT sobre Cultura i Llengua, celebrada a la Llibreria Foster & Wallace de Vic, amb la participació de Júlia Ojeda, investigadora sobre literatura catalana i articulista, i Sara Blázquez, cooperativista i periodista de Setembre.

La primavera passada vam celebrar un nou cicle de Converses KULT arreu del territori. Us en compartim la primera relatoria.
 

Valls va acollir el passat 13 de març una Conversa KULT al voltant de la cultura, el territori i el patrimoni. Els convidats eren dos representants del Konvent, antic convent de monges del Berguedà convertit en laboratori experimental artístic autogestionat, que van conversar amb Elisenda Trilla, de Produccions Saurines, a la fàbrica de ca l’Alemany, seu del Casal Popular.

La primavera passada vam celebrar un nou cicle de Converses KULT arreu del territori. Us en compartim la primera relatoria.
 

Valls va acollir el passat 13 de març una Conversa KULT al voltant de la cultura, el territori i el patrimoni. Els convidats eren dos representants del Konvent, antic convent de monges del Berguedà convertit en laboratori experimental artístic autogestionat, que van conversar amb Elisenda Trilla, de Produccions Saurines, a la fàbrica de ca l’Alemany, seu del Casal Popular.

Conversa KULT a l'Espai Llavors de l'Hospitalet, amb Fernando Paniagua, activista, agitador cultural i membre de 'No Callarem', i Francisco Rubio, soci de 'La Fundició', cooperativa cultural de la mateixa ciutat.

Conversa KULT a l'Espai Llavors de l'Hospitalet, amb Fernando Paniagua, activista, agitador cultural i membre de 'No Callarem', i Francisco Rubio, soci de 'La Fundició', cooperativa cultural de la mateixa ciutat.

Relatoria de la segona #ConversaKULT amb Daniel Gasol, autor del llibre 'Art in(útil)' (Raig Verd) i Miquel Gordillo (Malarrassa)

Relatoria de la segona #ConversaKULT amb Daniel Gasol, autor del llibre 'Art in(útil)' (Raig Verd) i Miquel Gordillo (Malarrassa)

  
Un cop llegit, aquest llibre resulta especialment rellevant perquè s’allunya de la mirada que presenta el món rural com un espai mancat de recursos o pendent de ser revitalitzat des de fora. Els diferents textos reunits a l’obra proposen una lectura molt diferent: els territoris rurals són espais de coneixement, experimentació i innovació cultural des dels quals es poden imaginar noves formes de vida col·lectiva.

  
L’informe del CoNCA 2021 descriu un any marcat per la continuïtat de la pandèmia. El sector cultural reprèn parcialment l’activitat, però ho fa des d’una posició fràgil, amb una sensació compartida de resistència més que de recuperació.
  

Agents garants d’accés lliure a la cultura i espais comunitaris de trobada, les biblioteques fan una aportació inestimable al desenvolupament de la societat i esdevenen espais de refugi que fomenten l’equitat, la cohesió social i el benestar.

  
Aquest text permet entendre un desplaçament significatiu en el debat museístic dels darrers anys. Les XXXIII Jornades de la Xarxa de Museus Locals, celebrades el 17 i 18 de novembre de 2021, mostren com la sostenibilitat deixa de ser una qüestió vinculada exclusivament a l’eficiència energètica o a la gestió ambiental per convertir-se en una reflexió més àmplia sobre el paper social dels museus. La pregunta de fons no és només com poden reduir el seu impacte ecològic, sinó quina contribució poden fer davant la crisi ecosocial contemporània.

  
La mediació cultural acostuma a entendre's com un mecanisme que connecta obres, institucions i públics. Oriol Fontdevila proposa una lectura molt diferent. En aquest text breu però dens, la mediació deixa de ser una funció auxiliar per convertir-se en la condició mateixa que fa possible l'art, la cultura i la producció de significat.

Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes, Jordi Baltà Portolés, consultor, investigador i formador en matèria de polítiques i gestió cultural a Trànsit Projectes, comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!