Apunts

Programar és construir una tradició teatral


  
La crisi de públics no pot explicar-se únicament per factors externs als teatres. Maria Moreno i Domènech dirigeix la mirada cap a les decisions artístiques i sosté que una part del problema es troba en unes programacions que han anat relegant la literatura dramàtica, afeblint el repertori i confonent sovint la renovació escènica amb l’abandonament de la tradició.

Els meus millors consells, de Nicolás Barbieri. Més de 10 anys sent membre


Cada mes, des d'abril de 2022, hem pogut conèixer i donar veu a un dels 1.749 membres que formen part de la nostra comunitat i compartir les seves recomanacions de lectures, projectes, persones, pòdcasts...i apunts personals.
 

Aquest mes ens acompanya Nicolás Barbieri, més de 10 anys sent membre, és doctor en Ciència Política i graduat en Humanitats. Professor agregat a la Universitat Oberta de Catalunya, en el estudis d'Arts i Humanitats i docent al Màster de Gestió Cultural d'aquesta universitat.

La joventut en qüestió


Text íntegre de la Conferència inaugural d'Eudald Espluga i Casademont a Interacció23 : "La joventut en qüestió"
 

Què vol dir ser jove? Ha significat sempre el mateix? Hi ha avui més que mai un interès per definir allò jove? Per què? Quines conseqüències té? És un interès genuí o bé fruit de la mercantilització del terme? Què comporta parlar en termes de generacions: millenials, zeta, etc.? Què implica la relació joves i cultura?

1

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu. 

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al col.lectiu El Museu Transformador


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Transformació social, però a quin preu?


  

Les polítiques culturals atribueixen a les pràctiques artístiques participatives la capacitat de generar inclusió, reconeixement i cohesió social. Eleonora Belfiore desplaça l’atenció dels beneficis promesos cap a les condicions que els fan possibles: qui assumeix el temps, el treball emocional i les responsabilitats de cura que els projectes no financen? La seva resposta assenyala una contradicció profunda. Les institucions públiques invoquen la justícia social mentre traslladen una part substancial dels seus costos als professionals que executen els projectes.

Humanitzar la civilització digital: de l’eina a l’ecosistema cultural


  
  
El dossier «L’art d’humaniser la civilisation numérique», coordinat per Lisa Pignot i Emmanuel Vergès a L’Observatoire, parteix d’un desplaçament especialment rellevant per a les polítiques culturals: el digital ja no pot ser pensat únicament com una tecnologia que la cultura incorpora, sinó com un entorn que transforma les formes de crear, relacionar-se, participar i atribuir valor a la cultura.

Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa


 Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa
 

La primera vegada que vaig visitar Barcelona va ser a l’agost de l’any 2000. Un nou segle començava; el futur ens obria les portes amb gran respecte per allò desconegut i amb summa ignorància del món que venia, davant la falta d’informació que ens aclaparava.
 

Durant aquella època, Barcelona no era encara una de les destinacions turístiques ineludibles que calia visitar si la idea era passejar per Espanya, almenys des de Llatinoamèrica i des de la meva percepció de jove amb ganes de viatjar i conèixer.

La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local


  
Amb motiu del curs “La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local”, celebrat els dies 4 i 6 de juliol d’enguany, hem entrevistat Joan Gener Barbany, co-fundador de l’Eixida i la Ràdio Intermitent, agitador cultural, educador de carrer i poeta. 

1