Apunts

Els museus recuperen l'activitat, però no totes les funcions al mateix ritme


  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2022 analitza l'evolució dels museus locals de la demarcació de Barcelona en el primer exercici sense restriccions derivades de la pandèmia. Les dades mostren una recuperació clara dels usos, de les activitats i de la relació amb els públics, alhora que confirmen la gran estabilitat de les estructures patrimonials i organitzatives.

Art participatiu i espai públic: transformar un lloc o activar un procés?


 
Una intervenció artística al túnel del barri de la Salut, a Badalona, mobilitza centres educatius i entitats. El projecte apunta a la cohesió i la memòria, i alhora obre la pregunta sobre la continuïtat d’aquest tipus d’accions​.
    
 

Els meus millors consells, de Mireia Gubianas


Mireia Gubianas va ser una de les veus que ens van acompanyar a les passades jornades Interacció’23. Cultura amb veu jove a la taula Joves agents culturals, per tal de parlar-nos de com implicar els joves en els processos creatius i curatorials, quins aprenentatges se’n deriven i què cal per potenciar que els joves se sentin convocats per les programacions culturals dels equipaments municipals.

Aquesta vegada comptem amb ella per escoltar els seus millors consells en quant a gustos musicals, propostes de lectures, associacions a seguir i qüestions que li fan perdre el son a les nits.

Francesc Muñoz: ‘Els centres culturals polivalents han de ser llocs de sostenibilitat i resiliència’


Amb motiu del curs ‘La polivalència dels centres culturals. Un valor en alça’, que ha tingut lloc els dies  27 i 28 del passat mes de novembre, hem entrevistat Francesc Muñoz, que n’ha estat el docent.

Geògraf de formació i professor del Departament de Geografia de la UAB, Muñoz s’ha especialitzat en processos d’urbanització, plans d’urbanisme i equipaments, amb una visió global que no el fa perdre mai de vista els reptes que els centres culturals han d’entomar. Uns centres que, segons el seu parer, han de “trobar un equilibri entre la polivalència i la no ambivalència”. Aquest és el resultat de la conversa que hi hem mantingut.

Cultura popular i política: entre l’apoderament i la seva reducció instrumental


  
Aquest article analitza com la cultura popular és interpretada i utilitzada pels partits polítics catalans, posant en evidència una tensió de fons: el seu reconeixement com a espai de participació i cohesió conviu amb una lectura clarament instrumental que en desdibuixa el valor propi. La cultura és definida d’entrada com una forma de vida i com una responsabilitat col·lectiva, vinculada als drets culturals i a la participació ciutadana. Tanmateix, en el pas del discurs a les propostes, aquesta centralitat es dilueix i la cultura popular esdevé sovint un mitjà per assolir altres objectius polítics.
  

Estem perdudes, però no tant: 10 propòsits d’any nou per fer cultura amb i per a joves


 
Recull d’intervencions mítiques a l’Assemblea #7 amb l’Última Merda a Interacció 2023.
Elaine Grayling, Nil Martín, Judit Martínez Gili, Abril Pérez Mitchell.
 
 

Si alguna cosa fem a l’Última Merda, és posar-nos imaginatives, hipotètiques, divertides, per repensar la merda que ens esquitxa, posant el focus en tot allò del camp cultural que no funciona i convidant tothom a enfangar-se per canviar les coses. La nostra màxima: reflexionar a partir de l’acció i activar el canvi a través de la reflexió.

Pensar la política cultural des de l’actualitat


  
Entre 2009 i 2018, Eduard Miralles va convertir les editorials de Cyberkaris, el butlletí de la Fundació Interarts, en un espai breu d’interpretació de la política cultural. El recull aplega els textos que va signar des del número 77 fins al 181 i permet llegir-los com alguna cosa més que comentaris vinculats a l’actualitat: formen un pensament sostingut sobre la cultura, les institucions i la ciutadania.

Els joves fan, els joves creen, els joves programen


La 19a edició de les Jornades Interacció, titulades ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, van donar veu a prop d’una trentena de veus i projectes joves.

Gràcies a la selecció de La Sullivan, que comissariava les jornades, vam poder conèixer una vintena llarga d’alguns dels projectes culturals joves més interessants del país. Festivals de música, companyies de teatre, però també projectes vinculats a la comunicació, al pensament, a l’activisme, talents show, col·lectius de reflexió i mil idees més. Algunes d’elles tenen un vessant empresarial, d’altres són autogestionades i funcionant de manera horitzontal.

Els meus millors consells, de Teresa Reyes


 
Arriba el desembre i, amb ell, els darrers consells del 2023. En aquesta ocasió ens acompanya la Teresa Reyes, Cap de la Secció Tècnica de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Teresa Reyes i Bellmunt és llicenciada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Màster en Pirineu, museologia i gestió del patrimoni i en Gestió de Patrimoni Historicoarqueològic. També té un Postgrau en Competències Directives.

Des de 2008 és la cap de Secció de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des d’on es gestiona la Xarxa de Museus Locals, integrada por 64 museus de gestió municipal, i la Xarxa d’Arxius Municipals, integrada per 250 arxius, així com suport a accions de patrimoni cultural dels ajuntaments de la província.

La innovació també neix lluny de les metròpolis


  
La relació entre cultura, creativitat i desenvolupament territorial acostuma a explicar-se des de les grans ciutats. Les economies d'aglomeració, la concentració de talent i la densitat institucional han alimentat la idea que la innovació és, sobretot, un fenomen urbà. Aquest informe elaborat en el marc del projecte europeu IN SITU qüestiona aquesta mirada i aporta evidències sobre el paper que les indústries culturals i creatives (ICC) exerceixen en territoris no urbans.