Apunts

Work group: Arxiu

El barómetro cultural local (báculo): una herramienta para...

Vicente Coll-Serrano, Luis Vila-Lladosa, Olga Blasco-Blasco, Salvador Carrasco-Arroyo |Sociedade e Cultura v. 16, no. 1 (2013) 

Resumen: El Barómetro Cultural Local (Báculo) es una herramienta que proporciona información a los gobiernos locales para apoyar tanto los procesos de planificación y toma de decisiones como el seguimiento y evaluación de las políticas culturales. A partir de los datos contenidos en el Sistema de Indicadores Culturales Local (SICLO), la información que ofrece Báculo a los usuarios se sintetiza en tres indicadores multidimensionales:Sintonía, Acción e Impulso-Respuesta. En este trabajo se describen las principales características de Báculo, es decir, cómo se obtienen los indicadores que lo integran y cómo se muestra la información a los gobiernos locales.

El consumo cultural en España. Una aproximación al análisis...

Manuel Herrera-Usagre | Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales. Número 22 (julio-diciembre, 2011) 

Resumen : La Sociología ha acudido con frecuencia al estudio de las clases sociales y del estatus social para explicar las diferencias en los hábitos y las prácticas culturales. Con el presente artículo hemos pretendido acotar las características sociales que tienen mayor influencia sobre los hábitos de consumo cultural. Para ello, hemos utilizado el marco que nos proporciona el conjunto de teorías más importantes sobre la estratificación social en el consumo cultural, a saber: el argumento de la homología; el argumento de la individualización; y el argumento de la omnivoridad. Paralelamente, expondremos las dificultades metodológicas que plantean diferentes técnicas estadísticas con las que la tradición sociológica reciente ha estudiado la estratificación social del consumo cultural. Tras nuestros análisis hemos comprobado cómo los consumos culturales siguen presentando características de estratificación social en la sociedad española contemporánea. 

¿Por qué se concentran los artistas en las grandes ciudades?...

Joaquim Rius Ulldemolins | REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. núm. 147 (2014)

El análisis de las causas de la concentración de los artistas en las grandes ciudades ha ido ganando centralidad en los ámbitos académicos en la medida en que se ha destacado su importancia para la economía de las industrias creativas. Los estudios sobre este fenómeno generalmente se basan en las teorías de la clusterización económica, las cuales sólo toman en consideración los factores infraestructurales de localización. A pesar de que de forma creciente se ha criticado este enfoque y se ha reivindicado la importancia de considerar las interacciones sociales, las contribuciones de la sociología de las profesiones artísticas o de la sociología urbana han sido en gran medida ignoradas. Retomando los resultados de estas perspectivas sociológicas el artículo propondrá construir un enfoque más pluridimensional y más crítico respecto al fenómeno de la aglomeración artística, como un fenómeno funcional en la economía postfordista.

Estrategias de supervivencia de las mujeres profesionales en...

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria

Festivalization as a Creative City Strategy

Nikolay Zherdev |  IN3 Working Paper Series (2014). IN3 (UOC) 

Resum: Mitjançant l'aplicació d'estratègies basades en la creativitat les ciutats intenten  destacar per tal d' atraure els ciutadans mòbils . En molts casos , s'aconsegueix a  través de la transformació de les ciutats i barris culturals en espais d'experiència. En aquest sentit, un dels instruments més populars d'implementació de la planificació cultural és la creació de la identitat de la ciutat i la seva promoció a través de festivals culturals. Aquests festivals s'han convertit en una política de " must -have " per als planificadors urbans de la Ciutat creativa que intenten galvanitzar la vida cultural local, construir una continuïtat del happening i així atraure persones creatives. Aquests factors converteixen l'espai urbà en un lloc de festival constant, un fenomen anomenat  festivalització de l'espai urbà. Discutint les connexions entre la teoria de les Ciutats Creatives i els estudis del festival, el treball té com a objectiu obrir un diàleg entre els dos, abordant la qüestió de com s'aplica la festivalització dins del paradigma de Ciutat Creativa. El document conclou que actualment els festivals penetren a diversos aspectes de les activitats culturals, socials i econòmics, passant de ser un instrument d'aplicació de l'estratègia en l'estratègia en ella mateixa.

Patrones regionales de consumo de servicios en tiempos de...

Manuel Hernández Peinado, Mercedes Rodríguez Molina, José Antonio Camacho Ballesta | XXXIX Reunión de Estudios Regionales | Smart regions for a smarter growth strategy: new challenges of Regional Policy and potentials of cities to overcome a worldwide economic crisis

Resumen: El contexto de crisis económica ha llevado a un empeoramiento de las economías de los hogares, provocando desajustes notables en los presupuestos familiares. La fuerte caída del gasto en el consumo de los hogares en España ha afectado a casi todas las industrias, y el ocio y la cultura no es una excepción a esta tendencia, así el gasto de los hogares en servicios de ocio y cultura en 2010 fue inferior con respecto a 2006. El doble objetivo de este trabajo consiste en analizar desde una perspectiva microeconómica los cambios en los patrones de consumo de los hogares españoles que gastan en servicios de ocio y cultura, e identificar los principales factores explicativos de dichos gastos durante el periodo 2006-2010 tanto a nivel nacional como regional. 

Informe de la Encuesta sobre Crowdfunding en 2013

Asociación Española de Crowdfunding

La Asociación Española de Crowdfunding lanzó durante el mes de abril de 2014 una encuesta online para todas las plataformas españolas de crowdfunding con el fin de elaborar un estudio sobre la situación del mercado de crowdfunding en España en el año 2013.

Según señala el informe, las campañas de crowdfunding de inversión son las que consiguen una recaudación mayor, seguidas por las de préstamo. De media, los inversores españoles invierten 4.853€ por proyecto, y los prestamistas prestan una media de 2.025 €. Sin embargo, la aportación media por persona en donaciones y recompensas no llega a los 40€. Como media, los proyectos de recompensa y donación que tienen éxito solicitan cerca de 3.300€, y fracasan los que sobrepasan los 5.500€. Para préstamos e inversiones las cifras son superiores; tienen éxito los proyectos que solicitan alrededor de los 30.200€ y fracasan los que piden más de 200.000€.

El Consell de l'Associacionisme Cultural serà l’òrgan...

El Consell de l’Associacionisme Cultural , que entrarà en funcionament a partir de la propera tardor, estarà format per onze grups de treball amb reconeguts experts i destacades entitats i organitzacions de cadascuna de les branques, i tindrà com a missió elaborar estudis i dictàmens no vinculants,  informes anuals d’avaluació de l'estat del sector i propostes de futur, entre altres funcions.

Entre les diverses qüestions que l’òrgan es trobarà sobre la taula, destaca el impuls d’un codi ètic per al sector, la definició de plans de formació o la millora de la qualitat dels objectius associatius.

La modernización de la gestión pública de la cultura. Los...

Juan Arturo Rubio Arostegui; Joaquim Rius Ulldemolins | Revista Gestión y Análisis de Políticas Públicas nº 8, julio-diciembre 2012

Resumen:  En el marco de la actual reducción de los presupuestos públicos dedicados a cultura, ha surgido el debate en torno a la necesidad de aumentar la sostenibilidad de los equipamientos culturales. No obstante, los autores plantean que ello requiere una modernización del modelo de gestión de los equipamientos culturales: la agencialización, la contractualización de las relaciones entre las administraciones públicas y los equipamientos culturales y la evaluación de sus resultados e impactos. 

El museo en aforismos

Jorge Wagensberg | Babelia. EL País 20 JUN 2014 

Un museo es un espacio de encuentro para la inspiración: museo de musa, como música, como mosaico. Los museos contienen, producen y transfieren conocimiento: arte, ciencia, tecnología, historia, antropología, arqueología…, pero ¿con qué lenguaje lo hacen? Existe cine mudo, pero no cine ciego. Hablar con la palabra escrita es la manera más eficaz para dormir a la audiencia presente en una conferencia, escribir con palabra hablada no es menos perdonable. En los museos encontramos palabra escrita, palabra hablada, algoritmos, sonidos, imágenes, simulaciones, pero ¿cuál es la palabra propia y prioritaria del lenguaje museográfico? ¿Cuál es la palabra de museo que no puede no estar en un museo?

TuitDebat sobre Plataformes Digitals Culturals a Art-Xipèlag

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears vol ser un punt d'informació i trobada per a professionals, empreses, institucions i interessants en la cultura però també volem crear debat i reflexions entorn a diferents aspectes que pensam poden ser interessants a dins el sector cultural.

Per això el 25 de juny Art-Xipèlag va organitzar el seu primer debat a Twitter a on parlàrem de Plataformes Digitals Culturals. No fou un debat molt multitudinari perquè estem començant i la nostra audiència encara és petita, però sí es digueren coses molt interessants.

Avaluació Estratègica del Mercat de les Flors

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts va presentar el passat  divendres 20 de juny l'Avaluació Estratègica del Mercat de les Flors, la segona que fa pública després d'haver-se pronunciat sobre el MNAC al maig. L'organisme reconeix la centralitat d'aquesta institució en l'impuls de la dansa contemporània a Catalunya, i  suggereix que les limitacions pròpies de l'equipament se supleixin amb la col·laboració amb altres equipaments de la ciutat i de tot el territori. L'objectiu ha de ser consolidar el públic potencial de la dansa i les arts del moviment  Millorar la seva presència a la xarxa o elaborar un manual organitzatiu són altres recomanacions de l'ens públic.

36 propostes per a la millora de la condició professional...

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El ConCa va presentar ahir a la Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona aquest document amb 36 propostes de tipus tributari, laboral, contractual i formatiu per millorar la condició professional dels treballadors del món cultural, els quals sovint es troben en una situació de precarietat tal com revelen les dades recollides en una enquesta realitzada pel CoNCA en la que s’evidencia que el 43% dels treballadors del sector perceben menys de 12.000 euros d’ingressos bruts anuals per la seva activitat artística.

Us presentem la nova revista «Thema» sobre museus societats...

Thema ׀ Les Musées de la civilisation del Québec

Ja podeu consultar el primer número d’aquesta revista d’anàlisi i pensament contemporani que vol reflectir la complexitat de les societats actuals des d’un punt de vista interdisciplinari i analitzar la relació entre museus, societats i cultures. Es tracta d’una revista internacional, multilingüe, en format digital i gratuïta per a la difusió de recerques inèdites, assaigs, crítiques d’exposicions, comentaris, entrevistes i reportatges que volen aportar una mirada crítica i innovadora sobre aquestes qüestions.  

L’art en la societat actual

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

Una mica d'autobombo...

Sempre és bonic que et reconeguin la feina feta, i el butlletí #02 de l'ACELLEC (Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) ens ha recomanat amb aquestes paraules. 

'Interacció... és, probablement, la font pública i oberta més rica, intensa i diversa d'informació i recursos per al món de la gestió cultural. Us podeu donar d'alta com a membres de la comunitat i ho descobrireu immediatament!'.

Doncs, moltes gràcies!

Nou web Barcelona Dades Cultura...

Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB)

Barcelona Dades Cultura, és el lloc web d’indicadors i dades culturals de la ciutat que integra en un mateix espai els indicadors anuals dels principals equipaments culturals (dels quals s’assenyala la localització al mapa de la ciutat), les xifres dels festivals i de les principals festes de ciutat, la relació de les entitats culturals que reben suport de l’ICUB i un potent cercador de dades d’anys anteriors.

Loading [La Capsa]

Ens ha agradat aquest vídeo: Loading [La Capsa]

See video

La precarietat laboral en el sector de la cultura

Journal of cultural economy

Número monogràfic que analitza les condicions canviants en el mercat de treball i l’ocupació en el sector de la cultura. S’hi estudien les noves formes de precarietat que imperen cada vegada més en les indústries de la cultura i de la comunicació i s’hi presenten exemples concrets d’Austràlia, el Regne Unit, Nova York o Itàlia. Els articles aborden les noves formes de treball que aquesta precarietat abasta i s’expliquen les respostes polítiques i empresarials que s’han desenvolupat per combatre-la. S’hi examinen també les noves metodologies aplicades pels acadèmics i analistes financers a l’hora d’investigar i fer seguiment dels nous instruments financers que canvien i es transformen amb gran rapidesa.

El impacto económico de las industrias creativas en las...

La Organización de los Estados Americanos (OEA), el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Consejo Británico (British Council), comisionaron conjuntamente el informe “El impacto económico de las industrias creativas en las Américas, ejercicio realizado por primera vez con el fin de demostrar la importancia de la contribución de las actividades culturales y creativas —tales como las artes, el diseño, la música y la publicidad, entre otros— [1] al crecimiento, al empleo y al comercio en el hemisferio.

Neix Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes...

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és un nou projecte posat en marxa fa uns dies per un grup de gestors de Mallorca, Menorca, i Eivissa per donar un servei fins ara inexistent a les Illes: una nova plataforma especialitzada i dedicada íntegrament a la cultura que es crea, es mostra o s'estudia a les Illes, en la que s'hi poden trobar informacions de tot els àmbits de la cultura insular.

Fins ara, i degut a les característiques geogràfiques i polítiques de la nostra comunitat, no existia un lloc únic on poder-se informar sobre professionals de la cultura, entitats o esdeveniments entre illes. A Art-Xipèlag volem acostar professionals, públic, associacions, entitats, institucions i totes aquelles persones interessades en cultura.

Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos...

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La industria del videojuego española se consolida como motor en la economía digital, ofreciendo así múltiples oportunidades para todas las empresas y para la creación de empleo. Esta es la conclusión que se desprende del 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos' que ha presentado la Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV).

Este estudio ha sido patrocinado por U-tad, Centro Universitario de Tecnología y Arte Digital y ha contado con el apoyo de ICEX. El documento presentado, recoge los principales datos de la industria, así como algunas recomendaciones para potenciar el impulso de este sector.

La industria española del videojuego facturó 313,7 millones de euros en 2013, cifra que sitúa al sector entre las principales industrias nacionales de contenidos digitales. Además, se estima que las ventas del sector crecerán hasta los 723,6 millones de facturación en un período de tres años, una tasa anual compuesta del 23,7%.

El paper dels museus de ciència i tecnologia en els estudis...

Belén Laspra Pérez ׀ Redes.com

Les enquestes i estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya apliquen conceptes diferents de museu de ciència i tecnologia, fet que provoca que els estudis proporcionin resultats contradictoris i fins i tot oposats. Cal un criteri unificat que faciliti la comparació de resultats i ofereixi dades més fiables per a la futura presa de decisions. Aquestes són les principals conclusions que n’extreu Belén Laspra Pérez en aquests article publicat a «Redes.com. Revista de Estudios para el Desarrollo Social de la Comunicación». Laspra analitza els Eurobaròmetres de la Unió Europea i les enquestes nacionals de percepció social de la ciència realitzades per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, finalment contrasta els resultats amb els de l’Estadística de museus i Col·leccions Museogràfiques.

Avaluació estratègica del Museu Nacional d'Art de...

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura (ConCA) ha fet públic l'auditoria que ha realitzat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en compliment d'una de les seves atribucions legals. L' avaluació estratègica del Museu diagnostica la situació de l'equipament l'any 2013 i suggereix una sèrie de mesures per reforçar-lo. Entre les diverses recomanacions sorgides de l’anàlisi es pot destacar la necessitat de repensar la governança de l’equipament per facilitar un equilibri adient entre el finançament públic i privat. En aquest sentit, s’apunta la necessitat de millorar el posicionament dels mecenes en el patronat del museu a través de la creació d’un consell de mecenatge. Aquesta major responsabilitat de la societat civil no ha d’anar en detriment del compromís explícit assumit per les Administracions, tot i que es reclama d’aquestes una major voluntat per recuperar les aportacions públiques i un compromís a mig i llarg termini per poder fer viable l’activitat del centre.

El acompañamiento público a las empresas culturales...

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

Últims números de revistes de museologia i patrimoni

Museum management and curatorship ׀ International journal of heritage studies

Com avaluar els serveis que ofereixen els museus a les seves comunitat? Què ha suposat per als museus britànics l’adopció de l’anomenada nova museologia i quines expectatives, oportunitats, pressions i amenaces suposa aquesta transició? O com ha afectat el nou model de gestió basat en el rendiment als museus públics locals i nacionals de Gran Bretanya, són algunes de les qüestions que s’hi aborden en aquestes dos números de revista.

Reflexió Estratègica del Sector de l'Arquitectura a...

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

1

Governança mundial de la cultura

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Per a què serveix la cultura?

SOY CÁMARA. El programa del CCCB (36)

Aquest capítol s’articula a partir de les jornades de debat sobre «El sentit de la cultura» celebrades al CCCB i reflexiona sobre la rellevància social de la cultura i la seva relació amb la política. «Cultura» és un concepte amb múltiples definicions, difícil d’abastar en la seva complexitat. Per contestar la pregunta del títol, es traça un recorregut des de la concepció de la cultura com a repertori d’eines per relacionar-nos amb el món fins a la dimensió política de la cultura com a espai de conflicte i instrument de canvi social, passant pel problema de la mercantilització de la cultura en la societat de consum i la doble funció de la cultura com a experiència individual i bé comú.

El programa entrevista Marina Garcés, filòsofa; Mara Dierssen, neurobiòloga i cantant; Frederic Amat, artista visual, i Eloy Fernández Porta, escriptor. Recupera, a més, aportacions de Pierre Bourdieu, Pier Paolo Pasolini, Georges Bataille, Fritz Lang, Jean-Luc Godard, Nuccio Ordine i Alfredo Jaar.

Els projectes culturals com a motor d’ocupació, els drets...

Comissió Europea. Direcció General de Desenvolupament i Cooperació EuropeAid (DEVCO)

Informe que identifica i analitza una selecció de 30 projectes recolzats per la Unió Europea a través dels seus instruments de cooperació. L’objectiu és il·lustrar com aquests projectes de cooperació que impliquen a agents, sectors i continguts cultural poden contribuir de manera significativa a les línies actuals de desenvolupament establertes per la Unió Europea.

El Estado de la cultura en España 2013

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

L'art au risque de la technologie

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.

Pla de cultura digital per a les empreses creatives...

El Pla preveu tres tipus d’accions en funció del destinatari: accions adreçades a les empreses natives digitals (empreses que utilitzen les noves tecnologies com a base de la creació: videojocs, apps de continguts culturals, empreses de 3D, etc.), accions destinades a les empreses culturals tradicionals (empreses dels sector editorial, musical, audiovisual, arts escèniques, visuals, etc.) i accions transversals.

Governança mundial de la cultura

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Cultura y creatividad en la nueva economía urbana...

Auxkin Galarraga Ezponda, Álvaro Luna García, Sandra González Durán |  Revista de dirección y administración de empresas = Enpresen zuzendaritza eta administraziorako aldizkaria, , Nº 20, 2013 

Resumen:  En la medida en que el papel de los sectores cultural, artístico y creativo en el desarrollo económico y social de las ciudades-región comienza a ser ampliamente reconocido gracias a las progresivas evidencias empíricas recogidas en los últimos años sobre su importante capacidad de dinamismo, innovación y conectividad global, las intervenciones de las diferentes administraciones públicas y agentes privados en este ámbito también han ido en aumento. Una vez que el sector industrial ha declinado de forma drástica y otras actividades terciarias de la economía urbana se encuentran estancadas o en declive (comercio, consultoría, servicios inmobiliarios, etc.), las formas de producción y trabajo cognitivo-culturales son crecientemente señaladas como grandes impulsoras de la regeneración urbana, el posicionamiento global de las ciudades-región, la creación de empleo y la conexión con las vanguardias culturales.

Las industrias culturales y creativas...

Observatorio Vasco de la Cultura

Hoy las Industrias Culturales y Creativas ocupan un lugar central en las políticas de crecimiento económico en aquellos territorios que han realizado una apuesta por el valor añadido, la creatividad y la innovación. En un contexto económico globalizado, las economías con mayor crecimiento están desarrollando estrategias en este sentido.

El presente informe ofrece una panorámica sintética del marco conceptual de las Industrias Culturales y Creativas, de las políticas de fomento impulsadas por la Unión Europea y de las políticas de la  Comunidad Autónoma de Euskadi (CAE) que inciden en estos sectores. 

La necessària transformació del model productiu a Espanya:...

Montserrat Pareja-Eastaway; Joaquín Turmo Garuz Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, Vol. 59, Núm 3  

Resum: El fracàs de les bases del model productiu espanyol fonamentat en una baixa productivitat s’ha traduït en una incapacitat absoluta de reacció davant la crisi econòmica amb creixents taxes d’atur i un greu estancament del PIB. El repte principal de l’economia espanyola requereix apostes decidides per pilars en els quals se sustenti un nou model productiu, això és, la creativitat, la innovació i el coneixement. Aquest article abordarà en primer lloc el marc teòric en el qual s’emmarca el paper que assumeix el territori al segle xxi com a motor de canvi econòmic. Seguidament, s’identificaran els aspectes clau del model productiu actual i, a continuació, s’estudiarà la contribució del territori al canvi de model sobre la base de quatre grans àrees metropolitanes: Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Finalment, s’incidirà en les recomanacions de política pública tenint en compte els resultats anteriors.

«Culture Unbound» sobre la crisi del sistema capitalista i...

Culture Unbound ׀ Johan Fornäs

Aquesta revista de recerca presenta una nova secció temàtica titulada ‘Capitalism: current crisis and cultural critique’ que ofereix una anàlisi amplia de l’ordre econòmic actual des d’una perspectiva cultural. Inclou una introducció i tretze articles elaborats per acadèmics que reflexionen sobre la no sostenibilitat de sistema de producció capitalista actual, en el context de la recent crisi econòmica i a la llum de la teoria social i cultural. Els articles analitzen des de les perspectives marxistes el capitalisme financer contemporani fins a la constricció de la subjectivitat neoliberal o les condicions de treball en les indústries creatives.

Economía del conocimiento y nuevos contrastes territoriales...

Ricardo Méndez Gutiérrez del Valle |  Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles N.º 63 - 2013

Resumen: En los últimos años la economía del conocimiento ha sido objeto de creciente atención desde el punto de vista del desarrollo regional y urbano. El artículo propone un análisis del empleo en aquellas actividades intensivas en conocimiento para identificar su importancia actual en los diferentes territorios, así como la lógica espacial que determina su distribución. El estudio se realiza a dos escalas espaciales: por un lado, se consideran las provincias españolas y, por otro, el sistema urbano en su conjunto, tomando como referencia las áreas urbanas definidas por el Ministerio de Fomento. La combinación de ambas perspectivas permite matizar la habitual referencia a la concentración espacial de estas actividades, revisar de forma crítica algunas interpretaciones teóricas y proponer futuras líneas de investigación.

La gestión terapeútica de la cultura: una nueva fórmula de...

Lina Gavira Álvarez  |  Revista Andaluza de Antropología  Número 4, (2013)

Resumen :  La crisis y la incertidumbre actual está derivando en una progresiva “terapeutalización de la cultura”, que supone un nuevo modelo de control social desde las emociones, basado en trasladar el expertismo psicologísta al campo de la acción social, para promover el “estar bien”, reformulando las bases del “bienestar”. Esta estrategia erosiona los derechos de ciudadanía, al propiciar una identidad pasiva, como pacientes. Las manifestaciones culturales o el arte quedan bajo sospecha, cuando usan códigos que no participan de lo establecido por las élites como “adecuado”. Así desde la política se hace una apuesta generalizada por la “instrucción emocional”, mientras se invisibilizan las dimensiones culturales y materiales que permiten afrontar los problemas desde una lógica activa de ciudadanía que apueste por una calidad de vida más humana. En este contexto, los profesionales de la cultura como mediadores tienen un papel importante ante la encrucijada de promover proyectos en formatos que propicien una cultura transformadora, o bien ser un agente más de la reproducción del malestar y la terapia cultural paliativa.

Les exportacions i internacionalització dels sectors...

Open Method of Coordination (OMC) Working Group on Cultural and Creative Sectors’ Export and Internationalisation Support Strategies

Els sectors culturals i creatius dels països de la Unió Europea estan en una situació estratègica per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu a la Unió Europea. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe «Good practice report» que fa un repàs a la literatura existent sobre el tema i la complementa amb informes i documents elaborats pel mateix grup de treball, i els plans estratègics dels diversos estats membres. L’objectiu és proporcionar un ventall ampli de la varietat de mesures i activitats que es duen a la Unió Europea en matèria d’exportació i internacionalització dels sectors culturals i creatius.

Reptes i riscos a l’hora de crear audiències en línia per...

Bianca Oertel | Arts Management & Technology Laboratory

Si en el seu article anterior, Bianca Oertel explicava com crear audiències en línia per orquestres simfòniques, en aquest analitza alguns dels reptes i riscos potencials associats a aquesta pràctica, com els problemes de finançament, de personal i de temps,  així com les barreres tècniques i qualitatives dels projectes.

In memoriam de Eduard Delgado i Clavera

Lluís Bonet | Bloc

A los diez años de su desaparición, merece la pena recordar el legado que Eduard Delgado (1949-2004) ha dejado, tanto a aquellos que fuimos sus discípulos como a las nuevas generaciones que sin saberlo beben aun de su magisterio. Ha sido y aun es un referente para la gestión cultural catalana, española, europea y latinoamericana.

Crisis económica y cultura

The Economy Journal. com 10/02/2014

Es pura coincidencia que cinco años después de que la Asamblea General de la UNESCO aprobara el Convenio sobre la Protección y Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales, una de las piedras angulares de este documento se ponga en tela de juicio por muchos de los países firmantes? 

Mal negocio hizo el ciudadano el día que permitió que lo cultural fuese catalogado simplemente como “producto cultural” al arbitrio de una “industria cultural” que, como todas las industrias, pierde de vista el criterio de calidad al supeditarlo al de rentabilidad comercial

Joan Sala: “El crowdfunding no pot substituir el finançament...

Vàngelis Villar i Daniel Zapater. Barcelona. / 17.05.2013

Joan Sala és un dels membres fundadors de Verkami, la plataforma online de desenvolupament de projectes amb participació col·lectiva. No li agrada parlar de mecenatge, d’aportació econòmica o de relació comercial i, en canvi, sí que ho fa de la implicació en projectes creatius i culturals, tan per part de creadors com de les persones individuals que creuen en una proposta, s’hi senten identificats o simplement es mouen per la curiositat.

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial...

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.