L'educació als museus, un concepte amb moltes mirades


  

El Comitè per l’Educació i l’Acció Cultural de l’ICOM (CECA) va publicar a finals del passat any el darrer número de la col·lécció ICOM Education. Si el número anterior es dedicava a analitzar el significat actual del concepte "acció cultural", aquest últim es centra en la qüestió de l’educació i mediació, un concepte amb connotacions certament diferenciades en funció de l’idioma emprat. Al món anglosaxó, l’educació és tant de tipus formal com informal i fa referència a totes les etapes de la vida, mentre que per les llengües llatines el mot s’associa més específicament a l’escola i a la criança de les nenes i nens per part dels seus pares.

Així doncs, l’objectiu d’aquest vint-i-novè número d’ICOM Education és explorar la noció d’educació als museus, aprofundint en el debat teòric i enriquint el coneixement amb exemples concrets de la pràctica museística.

Els articles que composen el monogràfic s’organitzen sota 5 capítols temàtics titulats:

  • De la teoria a la pràctica
  • Professionals
  • La creació d’un nou museu
  • Dins i fora del museu
  • Un públic específic: els escolars
      

A banda dels articles i estudis de cas també s’inclou una secció dedicada a la investigació, i l’apartat "Mercat d’idees" presenta alguns exemples concrets que reflecteixen la diversitat dels projectes educatius dels museus arreu del món. L’última secció tracta una qüestió de rigorosa actualitat per l’ICOM: el rebuig de la nova definició de museu, a la qual el CECA es suma pel fet que la definició proposa omet el terme "educació".
  

Dins del segon bloc temàtic del monogràfic hi trobareu un article de les educadores Ashley Mask i Myriam González (2020), membre d’Interacció, que porta per títol "Advocacy for museum educators and the power of words: a comparison between New York city and Barcelona realities". Aquest treball a quatre mans busca comparar la realitat dels professionals de l’educació als museus en dues ciutats: Nova York i Barcelona. Malgrat que ambdós ecosistemes responen a models econòmics i legislatius diferents, les autores observen que la precarietat i la falta de reconeixement laboral i social dels professionals és compartida, i s’està posant encara més de manifest a causa de la de crisis provocada per la pandèmia de la covid-19.
  

És necessari buscar una solució a la situació dels educadors externs, siguin autònomos o subcontractats (González, M., i Mask, A., 2020,  p.149)
  

Referència

Stéphanie Wintzerith, S (ed.). (2020). Museum education/ Médiation culturelle - éducation muséale/ Educación museal - mediación cultural. ICOM (CECA) http://ceca.mini.icom.museum/

Podeu trobar més informació de l’article González, M., i Mask, A. (2020). Advocacy for museum educators and the power of words: a comparison between New York city and Barcelona realities. Dins Stéphanie Wintzerith, S (ed.), Museum education/ Médiation culturelle - éducation muséale/ Educación museal - mediación cultural  (p. 135-149). ICOM (CECA) aquí:

González, M. (2021, gener 25). En defensa de los educadores de museos y el poder de las palabras . El museo transformador https://www.elmuseotransformador.org/
  
  
  

1 comment

Interacció


Les educadores patrimonials són el bastió del museu social i inclusiu
 

Per ampliar el debat i la reflexió sobre la realitat dels professionals de l’educació als museus. Us recomanem la lectura d''Oda a les educadores patrimonials’, article de Maria Cacheda, arqueòloga feminista especialitzada en educació patrimonial, publicat ahir a Núvol.
 

Les educadores patrimonials treballen "amb sous, condicions laborals i contractes precaris, i una definició gens clara de les funcions que tenen assignades, que abandonen quan els surt alguna feina millor. (...) I no ho oblidem: el noranta i molt per cent d’aquestes professionals són dones. Ai!”
 

Aquí teniu l'enllaç per llegir l'article sencer:
 

Cacheda, M. (2021, 6 abril). Oda a les educadores patrimonials. Núvol. https://www.nuvol.com/art/oda-a-les-educadores-patrimonials-166380
 

Bona lectura.