participació cultural

Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

  
Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

Arte-facto | J. M. Mesias Lema (dir.)
 

Donem la benvinguda a una nova revista científica dedicada a l’educació basada en les arts, IJABER - International Journal of Arts-based Educational Research. Es tracta d’una publicació de caràcter semestral que ha estat promoguda pel grup de recerca Arte-facto de la Universidade da Coruña (UDC), especialitzat en processos artístics contemporanis, patrimonials i de mediació cultural en contextos educatius, que ara dona llum al seu primer número.

  
Al llarg dels anys, moltes polítiques culturals dirigides a la joventut han funcionat sota una lògica relativament simple: crear oferta per atraure públic jove. La guia Engage! Joves al centre de la producció cultural proposa un desplaçament molt més profund. El document defensa que la participació cultural juvenil no es pot limitar a l’accés o al consum cultural, sinó que ha d’incorporar la presa de decisions, la cocreació i la capacitat d’incidir en els processos culturals.
  

Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

Fundació Bofill | Nicolás Barbieri, Oriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

La participació cultural es caracteritzava per la seva desigualtat ja abans de l’arribada de la pandèmia. Amb el seu impacte, tot apunta que aquesta situació es veurà reforçada, afectant amb major o menor intensitat els diversos col·lectius. L’informe "Inequalities through COVID-19" es fa ressò d’aquests impactes.

Els projectes culturals sovint es mostren a través dels seus resultats. Aquest text permet mirar-los des d’un altre lloc: el procés. #Almeuritme articula una experiència de creació col·lectiva que connecta educació, joves i territori a través de la música. La seva força no rau només en el videoclip final, sinó en el recorregut compartit que el fa possible. Rellegir-lo avui permet situar una línia de treball cada vegada més present en l’àmbit local: la cultura com a pràctica comunitària. També obre una pregunta que continua vigent: com es poden sostenir aquests processos més enllà del projecte puntual. (n. de l'e., 2026)
  
 

Prop de 200 alumnes i joves músics del Prat de Llobregat participen en el nou videoclip presentat per La Capsa, El Petit de Cal Eril i L’Escola d’Arts en Viu.