participació cultural

Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals. Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural. Criteri editorial Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

El públic dels museus abans i després de la pandèmia


  
Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


  
En els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un marc reivindicatiu a convertir-se en un llenguatge assumit per moltes polítiques públiques. Aquest text se situa en aquest punt de pas i planteja una exigència clara: no n’hi ha prou amb reconèixer-los, cal traduir-los en capacitats reals per a la ciutadania. La seva aportació és precisament aquesta, desplaçar el debat del què al com. Rellegir-lo avui permet posar a prova fins a quin punt aquest gir s’ha consolidat o continua operant, en part, com a horitzó pendent. (n. de l'e., 2026)
  
  

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals.

IJABER, la nova revista científica sobre l’educació en les arts


Arte-facto | J. M. Mesias Lema (dir.)
 

Donem la benvinguda a una nova revista científica dedicada a l’educació basada en les arts, IJABER - International Journal of Arts-based Educational Research. Es tracta d’una publicació de caràcter semestral que ha estat promoguda pel grup de recerca Arte-facto de la Universidade da Coruña (UDC), especialitzat en processos artístics contemporanis, patrimonials i de mediació cultural en contextos educatius, que ara dona llum al seu primer número.

Joves que deixen de ser públic per convertir-se en agents culturals


  
Al llarg dels anys, moltes polítiques culturals dirigides a la joventut han funcionat sota una lògica relativament simple: crear oferta per atraure públic jove. La guia Engage! Joves al centre de la producció cultural proposa un desplaçament molt més profund. El document defensa que la participació cultural juvenil no es pot limitar a l’accés o al consum cultural, sinó que ha d’incorporar la presa de decisions, la cocreació i la capacitat d’incidir en els processos culturals.
  

La cultura com a eina d'inclusió de les persones migrants a les ciutats


 


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

Qui participa en la cultura i qui en queda al marge?


 

La participació cultural es caracteritzava per la seva desigualtat ja abans de l’arribada de la pandèmia. Amb el seu impacte, tot apunta que aquesta situació es veurà reforçada, afectant amb major o menor intensitat els diversos col·lectius. L’informe "Inequalities through COVID-19" es fa ressò d’aquests impactes.

Nou videoclip del projecte ciutadà de creació musical #Almeuritme, del Prat de Llobregat



Els projectes culturals sovint es mostren a través dels seus resultats. Aquest text permet mirar-los des d’un altre lloc: el procés. #Almeuritme articula una experiència de creació col·lectiva que connecta educació, joves i territori a través de la música. La seva força no rau només en el videoclip final, sinó en el recorregut compartit que el fa possible. Rellegir-lo avui permet situar una línia de treball cada vegada més present en l’àmbit local: la cultura com a pràctica comunitària. També obre una pregunta que continua vigent: com es poden sostenir aquests processos més enllà del projecte puntual. (n. de l'e., 2026)
  
 

Prop de 200 alumnes i joves músics del Prat de Llobregat participen en el nou videoclip presentat per La Capsa, El Petit de Cal Eril i L’Escola d’Arts en Viu.
 

Estudi: Cultura, pantalles, pandèmia. La digitalització dels serveis culturals als municipis


  
La pandèmia va accelerar la digitalització de la cultura d’una manera que difícilment s’hauria produït en condicions normals. Aquest estudi recull aquell moment en què els serveis culturals municipals van haver d’adaptar-se ràpidament, sovint sense estratègia ni recursos suficients. Rellegir-lo avui permet distingir entre el que va ser una resposta d’emergència i el que pot esdevenir transformació estructural. És en aquesta diferència on es juga bona part del futur de la cultura digital en l’àmbit local. (n. de l'e., 2026)
  

L’estudi 'Cultura, pantalles, pandèmia' és el resultat d’un procés de treball promogut des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) amb l’objectiu de copsar com s’estan incorporant els llenguatges digitals a l’acció cultural dels municipis.