participació cultural

Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals. Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural. Criteri editorial Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.

Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques públiques

Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista a Carla Alsina i Ivet Oriols


  
Entrevista que desplaça la qüestió de les violències sexuals dels casos puntuals cap a una lectura estructural i sistèmica, i situa l’acció cultural municipal com a espai clau d’intervenció a través de protocols, transversalitat institucional i corresponsabilitat comunitària. (n. de l'e., 2026)
  
  
Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les.

La governança participativa reclama temps, confiança i noves formes de lideratge


  
Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.


Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana


Durant anys, molts projectes culturals han estat pensats com a dispositius que s’implanten en un territori. Cultural Creative Spaces & Cities proposa un gir: entendre els espais culturals com a actors que participen en la definició mateixa de les polítiques urbanes. El projecte articula aquesta idea a través de processos de cocreació entre administracions i ecosistemes culturals, situant la cultura en el terreny del bé comú. Rellegir-lo avui permet veure fins a quin punt aquest desplaçament, de la gestió a la governança compartida,  s’ha incorporat realment a les polítiques culturals locals o continua sent, en bona part, una aspiració. (n. de l'e., 2026)
  

Els espais culturals no són només infraestructures, sinó agents actius en la definició de polítiques públiques.
  

La cultura, el pilar que falta


  
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.

Explorar la participació cultural. Formes, causes i impactes

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.

Prats de Lluçanès: cultura per vertebrar territori i sostenir comunitat


  
Què passa quan la cultura no només ha d’activar vida local, sinó també sostenir una capitalitat territorial? El Pla d’Acció Cultural de Prats de Lluçanès situa la política cultural en aquest doble registre: com a servei municipal i com a peça clau en la construcció d’un espai comarcal amb identitat i capacitat d’articulació pròpia.  
  

Cultura associativa i transformació social


  
El text La cultura associativa com a eina de canvi, resultat del cicle «Diàlegs» impulsat a Lleida el 2015, proposa una lectura aprofondida del paper de la societat civil en la configuració cultural i política del país. L’associacionisme no hi apareix com un complement de l’acció pública, sinó com una estructura històrica de producció social i cultural, capaç de sostenir comunitat, generar iniciativa i, en determinats moments, impulsar transformacions de gran abast.
  

El sector cultural indignat amb el permís per trencar el confinament per anar a mítings electorals

ACN Barcelona | 26 gener 2021
 

L'Associació d'Actors i Directors i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers consideren que la cultura és un bé essencial com el dret a la participació política. 
 

El sector cultural ha reaccionat aquest dimarts al fet que es pugui trencar el confinament municipal vigent per assistir a mítings de campanya per a les eleccions al Parlament del 14F.

En un comunicat difós a través de les xarxes socials, l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya (AADPC) considera "discriminatori" que permeti trencar el confinament municipal per anar a actes polítics, però no per acudir a una activitat cultural.