participació cultural
Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
International Journal of Cultural Policy | C. Steigerwald
El discurs al voltant de l’educació cultural s’ha aplicat des de diferents enfocaments que, si bé, tendeixen a integrar diverses pràctiques de la cultura, la participació o l’educació, sembla no comptar amb una definició coherent per part dels seus defensors en l’àmbit conceptual i teòric, sobretot pel que fa als seus objectius i abast.
Els festivals han crescut durant dècades associant èxit amb afluència, projecció internacional i expansió constant. Aquest article de Pablo Belime proposa una pregunta diferent: hi ha un punt a partir del qual el creixement empobreix l’experiència? A partir de l’estudi dels microfestivals, l’autor defensa que la qüestió no és només quanta gent hi participa, sinó quines relacions, ambients i formes de trobada fan possibles.
L’informe Culture in the localization of the 2030 Agenda: an analysis of Voluntary Local Reviews (2021) ofereix una lectura sistemàtica de com els governs locals incorporen la cultura en els seus mecanismes de seguiment de l’Agenda 2030, especialment a través dels Voluntary Local Reviews (VLRs). El document parteix d’un posicionament clar del moment: després d’anys de reivindicació perquè la cultura tingui un lloc explícit dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la batalla ja no és només conceptual sinó operativa. La qüestió és com es tradueix aquesta centralitat en les polítiques locals.
Les transformacions socials, ecològiques, digitals i institucionals han modificat profundament la manera d'entendre el desenvolupament territorial. Aquest informe, elaborat en el marc del Cycle des Hautes Études de la Culture del Ministeri de Cultura francès, parteix d'una idea força: la cultura ja no pot considerar-se un sector que acompanya les polítiques territorials, sinó una dimensió que contribueix a configurar-les.
Fundação Calouste Gulbenkian
Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social.
"A restless art: how participation won and why it matters" tracta sobre art comunitari i participatiu, sobre com són aquestes pràctiques, com es conceptualitzen, per quines raons es duen a terme i quins resultats es poden esperar.
Cultural Relations Platform
La incertesa i la inestabilitat arrossegades durant la pandèmia, especialment en els períodes de confinament, ha dut a nombroses organitzacions culturals i socials a explorar noves formes de relacionar-se amb les audiències i les TIC i a empènyer les fronteres dels models vigents fins aleshores.
La mediació cultural s’ha consolidat en les institucions culturals alhora que el seu significat s’ha anat desgastant. Jean Caune examina aquesta contradicció i es pregunta si la mediació constitueix un nou paradigma per pensar la cultura o si ha esdevingut una noció que serveix per designar pràctiques molt diferents sense aclarir-ne la dimensió política.
L’entrevista a César Rendueles publicada a Debats el 2020 és especialment valuosa perquè desplaça la mirada sobre la política cultural cap a espais sovint invisibilitzats pel relat dominant de la innovació i la creativitat. En un moment en què moltes ciutats continuen competint a través de marques urbanes, grans equipaments i discursos sobre “ciutats creatives”, Rendueles proposa una inversió gairebé radical de prioritats: abandonar la fascinació per les intervencions espectaculars i tornar a mirar les institucions lentes, quotidianes i poc lluents, com les biblioteques o el esport de base.
Amb motiu del curs ‘Art i territori. Exemples de dinamització local’, celebrat dins de l’Espai Claustre del CERC, hem entrevistat l’artista visual Albert Gusi, impulsor d’innombrables projectes que tenen el seu cor i la seva raó de ser en el territori, sovint en entorns ultralocals.
