participació cultural

Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals. Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural. Criteri editorial Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.

Museus a la intempèrie: del contenidor cultural al territori com a espai de relació


    
Publicat en plena pandèmia, aquest text introductori coordinat per Glòria Jové proposa una reflexió que va més enllà de l’impacte immediat de la COVID-19 sobre els museus i les institucions culturals. El punt de partida és que la crisi sanitària ha fet visibles preguntes que ja existien: quin paper han de tenir aquestes institucions en una societat en transformació i com poden reforçar el seu vincle amb la ciutadania i el territori.

Xarxes locals: la infraestructura invisible de la cooperació cultural


  
Les organitzacions culturals acostumen a pensar-se a si mateixes com a entitats autònomes amb una missió pròpia, uns públics definits i uns objectius específics. Aquesta guia de Raluca Iacob proposa una mirada diferent: entendre que bona part de la capacitat transformadora de la cultura depèn de les relacions que s'estableixen entre organitzacions, professionals, comunitats i institucions.

Font-rubí: planificar la cultura des d’un municipi dispers i amb base comunitària


  
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.  
  

Espais actius, drets en disputa: la proximitat cultural com a camp de tensió


  
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
  

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

El públic dels museus abans i després de la pandèmia


  
Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


  
En els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un marc reivindicatiu a convertir-se en un llenguatge assumit per moltes polítiques públiques. Aquest text se situa en aquest punt de pas i planteja una exigència clara: no n’hi ha prou amb reconèixer-los, cal traduir-los en capacitats reals per a la ciutadania. La seva aportació és precisament aquesta, desplaçar el debat del què al com. Rellegir-lo avui permet posar a prova fins a quin punt aquest gir s’ha consolidat o continua operant, en part, com a horitzó pendent. (n. de l'e., 2026)
  
  

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals.

IJABER, la nova revista científica sobre l’educació en les arts


Arte-facto | J. M. Mesias Lema (dir.)
 

Donem la benvinguda a una nova revista científica dedicada a l’educació basada en les arts, IJABER - International Journal of Arts-based Educational Research. Es tracta d’una publicació de caràcter semestral que ha estat promoguda pel grup de recerca Arte-facto de la Universidade da Coruña (UDC), especialitzat en processos artístics contemporanis, patrimonials i de mediació cultural en contextos educatius, que ara dona llum al seu primer número.

Joves que deixen de ser públic per convertir-se en agents culturals


  
Al llarg dels anys, moltes polítiques culturals dirigides a la joventut han funcionat sota una lògica relativament simple: crear oferta per atraure públic jove. La guia Engage! Joves al centre de la producció cultural proposa un desplaçament molt més profund. El document defensa que la participació cultural juvenil no es pot limitar a l’accés o al consum cultural, sinó que ha d’incorporar la presa de decisions, la cocreació i la capacitat d’incidir en els processos culturals.
  

La cultura com a eina d'inclusió de les persones migrants a les ciutats


 


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)