participació cultural
Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
Arts Council England | Good Things Foundation
La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
Les polítiques culturals locals han posar l’accent en la construcció d’equipaments, la programació i l’accés als productes culturals. L’estudi Itineraris artístics i realitat social, elaborat per Enric Aragonès Jové per a l’Institut de Cultura de Barcelona l’any 2020, desplaça aquesta mirada i formula una pregunta més profunda: què passa després de l’accés? Qui pot sostenir una trajectòria artística? Qui pot convertir la cultura en una pràctica pròpia i continuada?
Polièdrica
El magazine i arxiu digital cultural Polièdrica ha llançat el seu anuari 2021, una panoràmica dels articles i notícies que s’han publicat al llarg de l’any passat i que es fan ressò d’una diversitat d’accions i projectes impulsors d’innovació – provinents especialment per agents independents – i que giren al voltant de la intersecció entre art, educació i comunitat.
Entrevista que desplaça el focus de l’accés com a problema de barreres cap a la qualitat de l’experiència cultural i la seva dimensió ètica, qüestionant una política basada en el consum i reclamant participació real, acompanyament i treball en xarxa com a condicions per a una cultura amb capacitat transformadora. (n. de l'e., 2026)
Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.
El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
-
Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants
"M’agrada contagiar el meu entusiasme, perquè és una de les virtuts que convé tenir quan vols actuar en aquesta societat"
El gir cap a la gestió comunitària de la cultura no és una innovació puntual. És una resposta a una crisi de model que la pandèmia ha accelerat i fet visible. Els governs locals han començat a incorporar formes de governança que desplacen el centre de decisió, obrint-lo a comunitats, col·lectius i nous actors. Aquest moviment no és només institucional. És una reconfiguració del que entenem per cultura com a política pública.
"Els artistes i gestors culturals sabem que no podem continuar parlant de públics,
sinó de ciutadania i participació en la vida cultural"
Donem la benvinguda a l’any 2022 amb el llançament, anunciat a finals de l’any passat, de Els Podcasts d’Interarts: a través d’entrevistes a professionals destacats del sector, compartirem coneixements i experiències de la gestió i la cooperació cultural.
Moltes polítiques municipals durant anys van treballar cultura i educació com àmbits separats. D’una banda hi havia els equipaments culturals, la programació i les activitats artístiques. De l’altra, les escoles i els processos educatius. La publicació IntersECCions. Educació, Cultura, Comunitat, editada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat el 2021, parteix d’una idea diferent: la transformació social només és possible si cultura, educació i comunitat deixen d’operar en compartiments estancs i es construeixen com un ecosistema compartit.
