participació cultural
Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?
Les polítiques urbanes basades en la cultura han convertit moltes ciutats en laboratoris de marca, regeneració i competència internacional. Festivals globals, capitals culturals, districtes creatius o grans equipaments han ocupat el centre del debat durant dècades. L’article de Zafeirenia Brokalaki i Roberta Comunian proposa desplaçar la mirada cap a un altre lloc menys visible: la cultura quotidiana que apareix fora dels grans dispositius institucionals i que sovint només es fa perceptible en moments de crisi.
The Journal of Arts Management, Law, and Society
L’impacte social associat a les activitats que duen a terme les organitzacions culturals està íntimament relacionat amb una sèrie de beneficis, com ara, l’augment del sentiment de pertinença social dels participants, la construcció d’una identitat individual i col·lectiva o el foment d’una major tolerància cap a les minories, en tant que la cultura funciona com a un espai d’intercanvi social.
LXNIGHTS | Jordi Nofre
El tancament de l’oci nocturn arran de la Covid-19 ha posat de manifest la seva importància per a la vida social i cultural de bona part de la societat – i no només dels més joves –, alhora que ha visibilitzat com la nit és una font de benestar social i emocional, de construcció de comunitat i de suport psicològic mutu en temps de pandèmia.
Ricardo Klein, Joaquim Rius-Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad
El sentit de pertinença dels habitants amb el seu entorn urbà està íntimament lligat amb la participació en l’espai públic, relació que es complica en aquelles ciutats més grans, en les quals es redueixen les possibilitats de generar convivència en l’espai social.
International Journal of Cultural Policy | C. Steigerwald
El discurs al voltant de l’educació cultural s’ha aplicat des de diferents enfocaments que, si bé, tendeixen a integrar diverses pràctiques de la cultura, la participació o l’educació, sembla no comptar amb una definició coherent per part dels seus defensors en l’àmbit conceptual i teòric, sobretot pel que fa als seus objectius i abast.
Els festivals han crescut durant dècades associant èxit amb afluència, projecció internacional i expansió constant. Aquest article de Pablo Belime proposa una pregunta diferent: hi ha un punt a partir del qual el creixement empobreix l’experiència? A partir de l’estudi dels microfestivals, l’autor defensa que la qüestió no és només quanta gent hi participa, sinó quines relacions, ambients i formes de trobada fan possibles.
L’informe Culture in the localization of the 2030 Agenda: an analysis of Voluntary Local Reviews (2021) ofereix una lectura sistemàtica de com els governs locals incorporen la cultura en els seus mecanismes de seguiment de l’Agenda 2030, especialment a través dels Voluntary Local Reviews (VLRs). El document parteix d’un posicionament clar del moment: després d’anys de reivindicació perquè la cultura tingui un lloc explícit dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la batalla ja no és només conceptual sinó operativa. La qüestió és com es tradueix aquesta centralitat en les polítiques locals.
Les transformacions socials, ecològiques, digitals i institucionals han modificat profundament la manera d'entendre el desenvolupament territorial. Aquest informe, elaborat en el marc del Cycle des Hautes Études de la Culture del Ministeri de Cultura francès, parteix d'una idea força: la cultura ja no pot considerar-se un sector que acompanya les polítiques territorials, sinó una dimensió que contribueix a configurar-les.
