Interacció

  
Culture & Climate Change. 14 World Cities Tackling Climate Change Through Culture parteix d’una idea que començava a adquirir força en les polítiques urbanes a finals d'aquesta dècada: la cultura pot intervenir en la transició ambiental no només sensibilitzant la ciutadania, sinó modificant polítiques, infraestructures, formes de producció i pràctiques institucionals. L’informe, elaborat en el marc del World Cities Culture Forum amb Julie’s Bicycle, examina les experiències de catorze ciutats i identifica les formes en què aquesta relació entre cultura i sostenibilitat començava a institucionalitzar-se.

L’estudi ordena les experiències en quatre àmbits: programes i campanyes creatives, recursos i suport, aliances i innovació, i polítiques i estratègies. Aquesta estructura és significativa perquè amplia la mirada més enllà dels continguts artístics sobre el canvi climàtic. La qüestió ambiental entra també en les subvencions, la gestió dels equipaments, els esdeveniments, l’art públic, la planificació urbana i la coordinació entre departaments municipals.
  

La cultura pot contribuir a la transició ecològica quan deixa de ser només un canal per parlar del medi ambient i passa a formar part de les polítiques que el transformen.
  

Els casos de Londres, Amsterdam, Nova York, San Francisco, Ciutat del Cap, Melbourne, Taipei, Oslo, Toronto, Dublín, Sydney, Edimburg, Austin i Lagos mostren respostes molt diferents. Hi trobem des de programes artístics sobre l’emergència climàtica fins a reutilització de materials, eficiència energètica dels equipaments, criteris ambientals en subvencions i festivals, residències d’artistes dins de l’administració o incorporació explícita de la sostenibilitat a les estratègies culturals. Aquesta diversitat permet a l’informe defensar que no existeix un únic model de política cultural climàtica: les respostes adquireixen sentit en relació amb les condicions ambientals, socials i culturals de cada ciutat.

Una de les aportacions més rellevants és precisament aquesta dimensió transversal de l’acció pública. Amsterdam incorpora una figura professional que treballa simultàniament amb els departaments de cultura i medi ambient; Sydney integra els impactes culturals, socials, econòmics i ambientals en els processos de decisió; Edimburg vincula el finançament cultural a plans de gestió del carboni. Cultura i sostenibilitat deixen així de funcionar com dues polítiques paral·leles i comencen a compartir objectius, instruments i responsabilitats.

L’informe acaba traduint els casos en cinc orientacions per a les ciutats: conèixer i difondre les iniciatives existents, establir espais regulars de cooperació entre cultura i medi ambient, connectar les dues polítiques, introduir criteris ambientals en l’art públic i generar dades sobre l’impacte ambiental de l’activitat cultural. El pas decisiu és, per tant, anar de les experiències exemplars a la construcció d’una política pública estable.
  

Nota de l’editor (2026). Llegit avui, l’interès del document rau sobretot en haver detectat aquest desplaçament en un moment encara inicial. Al mateix temps, el seu caràcter de repertori de bones pràctiques limita la possibilitat d’avaluar fins a quin punt les experiències descrites transformen efectivament les polítiques culturals i redueixen els impactes ambientals. El repte que deixa obert continua sent pertinent: passar de projectes que relacionen cultura i clima a una política cultural capaç d’incorporar la transició ecològica en les seves decisions ordinàries.
  

Referència 

World Cities Culture Forum, i Julie’s Bicycle. (2019). Culture & climate change: 14 world cities tackling climate change through culture. World Cities Culture Forum.

Consultar el document complet