Ateneu Candela: confiança, autonomia i cultura del fer

L'Ateneu Candela [2] és un centre social de Terrassa (Barcelona) amb més de 10 anys de vida, un espai obert a la ciutat i a la seva gent, un punt de trobada d'iniciatives ciutadanes, d'activitat i de producció cultural i comunitària. 

Som un lloc a la ciutat per a la conquesta de nous drets socials. Un centre social de codi obert, node d'una àmplia xarxa de persones i centres socials. Defensem les nostres vides. Apostem per la defensa de les qüestions comunes.

El nostre centre social és divers, una xarxa de petita escala, una comunitat política urbana. Avui cal entendre l'Ateneu Candela com una màquina/dispositiu monstruós travessat per diversos projectes, iniciatives, activitats culturals i polítiques: Communia [3], Cafè del Candela [4], Synusia [5], FactoLab [6], La Cope del Candela [7], Guifi.net Terrassa [8], Kaòtik Teatre [9], Som energia, Videdrome [10], Zaituna [11], cicles d'espectacles infantils, poesia, cinema, ... Diversos tallers [12] de formació i múltiples trobades de treball i oci de diversos col·lectius. 

Confiança, autonomia i cultura del fer són les nostres coordenades organitzatives. 

Caminem preguntant, així que la nostra organització canvia i està viva. Actualment hi ha múltiples canals de comunicació i producció col·lectiva. Cada projecte treballa de forma autònoma però connectada. Els dilluns ens trobem en un espai de formació, reflexió i construcció d'estratègia col·lectiva. Gestionem el centre social amb grups de treball. La informació circula gràcies a un espai de gestió, el HubCandela, que dinamitza la gestió del centre social. Treballem a la xarxa per llistes de correu, i tenim un espai agradable de cafeteria per compartir temps, activitats culturals i formatives. 

L'Ateneu Candela es finança per dues vies, finançament propi i finançament extern.  L'aportació pròpia surt dels associats del centre social i de les vies de producció de renta dels nodes d'empreses del comú que l'habiten. Les aportacions externes provenen de fonts de finançament públiques (locals, regionals i europees). Actualment en una proporció de 30% propi , 70% extern. Si bé en un principi rebíem finançament per part de l'administració per projectes en concret, avui rebem finançament en un concepte més general per mantenir el projecte. Tres traços que avui ens mostren la complexitat i potència d'aquesta màquina/dispositiu monstruós són: 

1) La consolidació de la taquilla inversa coma a forma de finançament (una mesura precària) dels diversos cicles artístics generant una sòlida responsabilitat compartida entre els professionals de l'espectacle, els usuaris i el centre social.

2) L'explosió durant el cicle polític actual de trobades, reunions de treball... De diverses i diferents iniciatives ciutadanes que si acaben trobant-se per treballar al Candela, en un primer moment, és per la dificultat que troben per accedir als diversos equipaments de l'ajuntament. Després, tornen perquè es troben en un espai agradable que cobreix les seves necessitats.

3) La dificultat dels tres principals projectes del comú per superar la precarització. Unes dificultats que són sostingudes per la comunitat afectiva del centre social. Traços que ens permeten dibuixar els perills i les potencies d'un centre social que posa la radicalitat del codi obert en la seva praxis. Una màquina/dispositiu monstruosa que a dia d'avui dinamitza cultural i políticament la ciutat de Terrassa. Tenint en compte el que ens ocupa ...

Són les administracions públiques avui els principals actors en la construcció i desplegament de polítiques culturals locals? 

No, encara que s'ho pensin. O l'entenen com una mercaderia més o com un recurs de poder més del seu propi arsenal.

Ho han de ser en un futur proper? 

No ho han de ser. Potser el problema és preguntar-se per actors principals en la construcció i desplegament de polítiques culturals. 

Quines són les responsabilitats dels diferents agents implicats en la gestió pública de la cultura?

Separar la gestió pública de la cultura de la gestió privada, és no entendre que la cultura és bé comú o no és. 

Les responsabilitat dels diferents agents implicats en la dinamització de la cultura no ha de dependre de cap especulació de caràcter especulatiu. Cada agent té les responsabilitats de complir els compromisos que la seva funció dins la producció material els exigeix.  

Així, els creadors tenen el dret i l'obligació d'enriquir el bé comú que és la cultura, com de preocupar-se de que tan les seves condicions materials de creació com d'existència siguin dignes i òptimes. De la mateixa manera els usuaris, el públic, la comunitat activa d'aquest bé comú, tenen el dret i l'obligació de gaudir de la rica diversitat del bé comú cultural. Així com, vetllar pel seu manteniment. I la institucionalitat en sentit ampli, tan formal com informal, tan pública o privada, o més enllà... Té la obligació d'assegurar les condicions materials d'existència per que els diferents i múltiples agents puguin gaudir i enriquir dignament el bé comú que és la cultura. Recordant constantment que no és propietat seva.

Què han de fer, què han de deixar de fer i què han de deixar fer les polítiques culturals?  

Les polítiques culturals han de ser l'acord viu de l'àmplia comunitat que desplega i s'aplega al voltant del bé comú que és la cultura. En tot cas, si han de fer... Han de preocupar-se i ocupar-se per que es pugui donar un acord viu dins la pròpia comunitat cultural.

Aquest article s'inscriu en el Debat d'Interacció 2014 sobre els reptes de les polítiques culturals locals [13]. Podeu trobar i comentar el fil de debat sobre La gestió públic-comuna aquí. [14]