Ecosistema cultural

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.

  
Un informe del Forum d’Avignon analitza com la digitalització transforma la cadena de valor de les indústries culturals. Les noves tecnologies obren oportunitats per a creadors i consumidors, però també concentren poder en els grans distribuïdors digitals.
  

  
Un informe de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona cartografia l’economia del coneixement i les indústries creatives a la ciutat. L’estudi mostra fins a quin punt la creativitat, la tecnologia i la innovació s’han convertit en eixos centrals del desenvolupament urbà.
  

L’informe “Barcelona, metròpoli creativa” ofereix una diagnosi actualitzada sobre el paper de l’economia del coneixement, les tecnologies de la informació i les indústries creatives a la ciutat de Barcelona.

  
Les indústries culturals i creatives han adquirit un paper central en les estratègies econòmiques i culturals de molts països europeus. Un estudi comparatiu analitza com els estats membres de la Unió Europea promouen l’exportació i la internacionalització d’aquests sectors, i identifica les principals polítiques públiques que s’han desenvolupat en aquest àmbit.
  

Les indústries culturals i creatives han esdevingut un element clau en les polítiques econòmiques i culturals de molts països europeus.

  
Les festes de cultura popular formen part del patrimoni cultural dels territoris. També generen activitat econòmica i moviment de visitants. Dos estudis impulsats pel Departament de Cultura analitzen l’impacte econòmic de les Falles d’Isil i de l’Aquelarre de Cervera i ofereixen dades sobre la relació entre cultura popular, economia local i inversió pública.
  

Les festes de cultura popular constitueixen una part essencial del patrimoni cultural dels territoris.

Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.

  
Una anàlisi de Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig i Edgar Gómez Cruz sobre com les tecnologies digitals redefineixen la producció cultural i el paper de les audiències.

Publicat a Quaderns del CAC (núm. 34, 2010), aquest article examina l’impacte de l’accés ciutadà a les eines de producció i difusió audiovisual.