Ecosistema cultural

Aquest estiu, els millors consells arriben de la mà de l'Anna Parcerisa.

Consultora especialitzada en turisme i cultura i profundament vinculada al teixit cultural del Berguedà, les seves recomanacions comparteixen una mirada que connecta amb alguns dels grans debats de les polítiques culturals actuals: el valor de la cultura de proximitat, el paper imprescindible de les entitats i les persones que sostenen la vida cultural des del territori, i la necessitat de reconèixer la feina que es fa lluny dels grans equipaments i dels principals pols culturals.

Us proposem dedicar els consells de juny a reflexionar sobre la necessitat d’impulsar projectes culturals amb una mirada estratègica, arrelada al territori i connectada amb les transformacions socials.

Per fer-ho, comptem amb la veu de Martí Marfà Castán, que ens convida a entendre la cultura com un ecosistema complex on cal combinar visió, escolta i capacitat de connexió entre agents diversos. Alhora, posa en valor la importància de generar contextos que afavoreixin l’emergència de nous talents, la participació cultural i la construcció de projectes sostenibles amb impacte comunitari.

  
Hi ha estudis d’impacte cultural que intenten demostrar que la cultura genera activitat econòmica, cohesió social o participació. I després n’hi ha d’altres que, gairebé sense proposar-s’ho, acaben mostrant alguna cosa més profunda: com funciona realment una ciutat quan una pràctica cultural esdevé central.

L’estudi sobre la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers pertany a aquesta segona categoria.

Volem dedicar els consells del mes de maig a indagar sobre la comunicació com a eina per connectar, interpretar i donar sentit a allò que fem.

Per a fer-ho, comptem amb la veu de la Clàudia Rius, periodista cultural, que ens proposa anar més enllà de la simple transmissió d’informació per construir relats que siguin accessibles i alhora rigorosos. Al mateix temps, posa l’accent en la importància d’humanitzar el contingut, situant les persones i les seves històries al centre, tot connectant la cultura i les idees amb la vida quotidiana. 
 

Martí Sales (Barcelona, 1979) és un escriptor, poeta, traductor, músic i crític cultural català, conegut per la seva obra irreverent, experimental i molt vinculada a la cultura underground.

Ha escrit articles, bildungromans en vers, texticles, manifestos, llibrets d'òhpera, cançons esgaripades amb els Sirles, nits octosil·làbiques i diccionaris. Ha traduït una pila de llibres: de Ray Bradbury a Patti Smith, passant per Kae Tempest, John Berger, Kurt Vonnegut o John Fante. Ha fet d'actor i de tècnic de llums, de mestre i de cambrer, de negre literari i de repartidor de paneres de Nadal.

  
Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat al CERC el 24 de febrer de 2026, hem entrevistat Mireia Sallarès, una de  les artistes i realitzadores més incisives i crítiques del moment actual, a  cavall sempre entre diferents projectes i països, perquè ens expliqui la seva visió de l’art, de la cultura i del moment polític que estem vivint.

Aquesta  és la conversa que hi hem mantingut.
  

Les polítiques patrimonials acostumen a presentar les festes populars com a espais de cohesió, identitat compartida i continuïtat cultural. L’article de Xavier Roigé Ventura, Mireia Guil Egea i Lluís Bellas Melgosa qüestiona aquesta lectura simplificada i defensa una idea molt més conflictiva del patrimoni immaterial: les festes són també espais de tensió, disputa i confrontació política.