Ecosistema cultural

Aquest tema se centra en els àmbits de producció i circulació de la cultura. Inclou les pràctiques de creació artística, les indústries culturals i creatives, els festivals i esdeveniments culturals i el patrimoni cultural i la cultura popular. L’objectiu és analitzar com es configuren els sectors culturals, quins actors hi participen i com es construeixen els ecosistemes culturals contemporanis.

El finançament del patrimoni: ‘i això qui ho paga?’


  
La pregunta sobre qui paga el patrimoni apareix sovint quan es discuteix el seu ús turístic o el cost de mantenir monuments, museus o jaciments. Aquest text de Pere Izquierdo recorda que el patrimoni cultural és el resultat d’una cadena d’operacions molt més llarga: investigar-lo, documentar-lo, protegir-lo, conservar-lo i finalment fer-lo accessible a la societat. 

Com tocar amb una orquestra simfònica des del museu


  
Aquest article presenta una experiència que connecta institucions culturals i pràctiques educatives. S’inscriu en una etapa d’experimentació en mediació cultural i obertura dels equipaments. Avui, aquestes pràctiques s’han estès, però també s’han institucionalitzat. El text permet revisar els inicis d’aquestes hibridacions i preguntar-se fins a quin punt han transformat realment les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

Qui té el poder en la cultura digital?


  
Un informe del Forum d’Avignon analitza com la digitalització transforma la cadena de valor de les indústries culturals. Les noves tecnologies obren oportunitats per a creadors i consumidors, però també concentren poder en els grans distribuïdors digitals.
  

La cançó comercial com a fórmula


  
El vídeo Análisis estructural de una canción comercial del músic i humorista Víctor Lemes es va convertir en una petita peça viral perquè aconsegueix fer una cosa poc habitual: explicar amb humor els mecanismes industrials que hi ha darrere d’una part important de la música comercial contemporània.
  

Patrimoni en crisi: diagnòstic o moment decisiu?


  
Un número de la revista PH que qüestiona els consensos del sector i planteja si la crisi pot ser una oportunitat per redefinir el sentit del patrimoni
  

Barcelona, metròpoli creativa


  
Un informe de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona cartografia l’economia del coneixement i les indústries creatives a la ciutat. L’estudi mostra fins a quin punt la creativitat, la tecnologia i la innovació s’han convertit en eixos centrals del desenvolupament urbà.
  

L’informe “Barcelona, metròpoli creativa” ofereix una diagnosi actualitzada sobre el paper de l’economia del coneixement, les tecnologies de la informació i les indústries creatives a la ciutat de Barcelona.

El futbol coreografiat


  
Avui, l’anunci continua funcionant perquè la seva idea central és senzilla però precisa: tant el ballet com el futbol comparteixen una mateixa dimensió coreogràfica. Tots dos depenen del ritme, de la coordinació i d’una forma de moviment col·lectiu que només existeix plenament en relació amb els altres. La publicitat trobava així una metàfora visual eficaç per parlar de connectivitat sense necessitat de mostrar pràcticament cap tecnologia. Cal recordar que a l'obra Foot-ball (2015) vam tenir l'ocasió de veure en joc els ballarins de Gelabert Azzopardi descodificant, coreogràficament, algunes de les millors jugades del FC Barcelona.
  

La publicitat esportiva acostuma a treballar amb emocions previsibles: competició, heroisme, victòria o passió col·lectiva. L’espot Ballet de Movistar, premiat amb un Sol de Plata al Festival Iberoamericà de la Comunicació Publicitària El Sol celebrat a Bilbao el 2012, va optar per un altre camí.

Internacionalización de las industrias culturales y creativas españolas


  
Durant anys, la internacionalització de la cultura s’ha entès com una qüestió de presència exterior. Participar en mercats, vendre continguts, circular. El problema és que aquest enfocament és insuficient: sense transformació interna, no hi ha internacionalització real.
  

 

Quant val una festa? L’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera i les Falles d’Isil


  
Les festes de cultura popular formen part del patrimoni cultural dels territoris. També generen activitat econòmica i moviment de visitants. Dos estudis impulsats pel Departament de Cultura analitzen l’impacte econòmic de les Falles d’Isil i de l’Aquelarre de Cervera i ofereixen dades sobre la relació entre cultura popular, economia local i inversió pública.
  

Les festes de cultura popular constitueixen una part essencial del patrimoni cultural dels territoris.

La festa com a pacte social i territori compartit

  
    
Un cop llegit el text de Bienve Moya, continua oferint una mirada suggeridora sobre una qüestió que sovint es dona per descomptada: què és exactament una festa? Lluny d’entendre-la com un simple espai d’oci o entreteniment, l’autor la presenta com una construcció cultural complexa que permet a les comunitats reconèixer-se, transmetre memòria i mantenir vincles socials.