Ecosistema cultural

Aquest tema se centra en els àmbits de producció i circulació de la cultura. Inclou les pràctiques de creació artística, les indústries culturals i creatives, els festivals i esdeveniments culturals i el patrimoni cultural i la cultura popular. L’objectiu és analitzar com es configuren els sectors culturals, quins actors hi participen i com es construeixen els ecosistemes culturals contemporanis.

La festa interrompuda


  
La pandèmia de la Covid-19 va afectar de manera directa un dels mecanismes socials més estables de la cultura popular catalana: la repetició ritual de les festes. L’article de Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas analitza aquest tall sobtat no només com una interrupció sanitària, sinó com un moment de tensió política, social i cultural que va obligar comunitats, administracions i entitats a redefinir què vol dir “mantenir viva” una festa.
  

El videojoc com a política cultural: entre motor econòmic i assignatura institucional


  
El Llibre blanc del videojoc situa el sector com un dels principals vectors de creixement cultural i tecnològic. La qüestió no és tant si cal apostar-hi, sinó com es construeix una política pública capaç d’acompanyar un ecosistema que creix ràpid però amb fragilitats estructurals.
  

L'escriptura a escena


Carme Homs | Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu ;  Olga Vinyals | tècnica de Cultura de l'Ajuntament de Cardedeu
 

Les bones idees necessiten temps, paciència i una bona coordinació per fer-se realitat. Enguany a Cardedeu hem donat forma a una idea que va néixer l’any 2020: la posada en escena dels textos de microteatre guanyadors en la convocatòria de Sant Jordi 2021.
 

"La música és una eina social de primeríssim ordre" Entrevista a Nando Cruz



  
Amb motiu del curs ‘Les músiques urbanes i la seva repercussió social i cultural’, celebrat els dies 26 i 28 d’abril de 2022, hem entrevistat el crític musical Nando Cruz. Aquestes són les seves reflexions.
 

Mataró: quan una festa major esdevé objecte de política cultural


  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
  

Guia per a megaesdeveniments en ciutats patrimonials


HOMEE
 

El patrimoni cultural ofereix a les ciutats que l’acullen tota una sèrie de potencialitats, com ara, l’explotació d’aquests béns materials i immaterials com a reclam turístic o el foment de grans esdeveniments que poden suposar un revulsiu cultural, social i econòmic per a una destinació en particular.

La mida justa de la trobada


  
Els festivals han crescut durant dècades associant èxit amb afluència, projecció internacional i expansió constant. Aquest article de Pablo Belime proposa una pregunta diferent: hi ha un punt a partir del qual el creixement empobreix l’experiència? A partir de l’estudi dels microfestivals, l’autor defensa que la qüestió no és només quanta gent hi participa, sinó quines relacions, ambients i formes de trobada fan possibles.

Arts en viu per a un món canviant


En els moments de crisi l’autonomia de l’art es desdibuixa i renova els seus vincles amb l’acció política. En els actuals dies d’incertesa, encara en plena sisena onada de la pandèmia i tot just prefigurant com serà l’era posterior, l’art no només ofereix moments de bellesa, consol i evasió, sinó que referma el seu potencial de transformació social i aborda de cara les derives que marquen el present i comprometen el futur.

Impulsar el poder de la cultura en la recuperació turística


Organització Mundial del Turisme
 

Amb la limitació dels moviments i la caiguda d’arribada de turistes a tot el globus, el turisme cultural ha sigut un dels grans afectats pels efectes de la pandèmia. Segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), el 90% dels països van tancar els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, afectant les comunitats locals, al patrimoni protegit i a altres espais i institucions culturals. Uns efectes que han colpejat fort a casa nostra.

Llibre Blanc de la Indústria Catalana del Videojoc 2020


 Institut Català de les Empreses Culturals
 

Catalunya és avui el principal motor del desenvolupament de videojocs estatal, acollint al 27,3% de les empreses, facturant el 51% del total de la indústria i representant la concentració més gran d’ocupació amb el 46% dels treballadors de tot l’Estat, segons indica DEV – Desarrollo Español de Videojuegos (2021) al "Libro Blanco del Desarrollo Español del Videojuego" (vegeu).