Ecosistema cultural

  
Buscar les diferències entre l’estiu del 2019 i el del 2020 és ben fàcil: banyistes trepitjant la sorra de la platja amb o sense mascareta. Festes majors programades o anul·lades. Concerts i festivals acollint multituds o a petits grups de persones assegudes a un metre i mig de distància. I així podríem continuar identificant desenes i desenes de canvis per crear un joc de les diferències que només els més pacients serien capaços de completar.

  
Sembla ser que el complement d’aquest estiu no serà -només- les xancletes o el banyador. Sota un sol de justícia a ple estiu i encara que sigui de camí a la platja, caldrà tapar-nos boca i nas sota la mascareta. Hi ha lloc per a poques excepcions. La duen treballadors durant llargs torns de feina, tothom al transport, a qualsevol equipament i als espais públics; i molt especialment -per allò de donar exemple- els personatges públics, encara que sigui per imatge.

  
Les festes majors commemoren un fet important de la història o tradició d'un municipi, esdevenen un dels esdeveniments més destacats de cada població, i són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.
  

  
L’article de Eleonora Belfiore s’inscriu en un moment en què el concepte de “valor cultural” ha esdevingut central en el debat sobre polítiques culturals i indústries creatives. El text parteix d’una constatació: durant més d’una dècada, aquest debat ha estat dominat per una lectura econòmica del valor, sovint reduïda a l’impacte en el creixement o a la contribució al PIB. Aquesta hegemonia no és només analítica, sinó també política: orienta decisions públiques, legitima determinades pràctiques i invisibilitza d’altres.
  

  
La poesia també canvia de lloc a mesura que es transformen les maneres de trobar-nos i de comunicar-nos. Recollim algunes iniciatives que traslladen la creació poètica a les xarxes socials i a les pantalles, ampliant els seus espais de circulació i recepció. Més enllà de circumstàncies excepcionals, aquestes experiències posen de manifest una transformació que ja és en marxa: la poesia deixa de viure exclusivament en la pàgina escrita i explora nous formats, nous suports i noves formes de lectura, escolta i participació.
  

Crear espais museïtzats i visitables, aixecar monuments de reconeixement i celebrar homenatges, dur a terme activitats de difusió i didàctiques, comptar amb la implicació d’arxius i museus... aquestes són algunes de les accions que es poden dur a terme a escala local per tal de treballar qüestions de memòria, i més concretament de memòria històrica.

  
Aquest estudi de la Comissió Europea és especialment interessant perquè intenta fer visible un sector difícil d’observar amb les estadístiques culturals convencionals. Publicat aquest 2020 i plantejat com a continuació de l’inventari europeu de 2003, analitza conjuntament el circ tradicional i el circ contemporani per identificar-ne la situació socioeconòmica, les condicions professionals, la formació, la mobilitat, la capacitat d’innovació i l’accés al finançament europeu.

  
L’informe Análisis de la distribución en la cultura, publicat per l’Observatori Basc de la Cultura, posa el focus en una baula de la cadena de valor cultural menys estudiada que la creació, la producció o l’exhibició: la distribució. El seu interès principal rau a mostrar que la digitalització no significa simplement substituir canals físics per canals digitals. Està alterant les funcions dels agents, les relacions entre sectors i la mateixa possibilitat de delimitar què entenem per distribució cultural.