Apunts

Cinemes en crisi: quan el model depèn del territori


  


La caiguda d’espectadors impacta de manera desigual les sales de cinema a Catalunya. Mentre els multicines tanquen, alguns cinemes locals resisteixen gràcies al seu arrelament i al suport públic.
  

La pandèmia impacta de ple als creadors de carrer


  
El sector de les arts de carrer està molt tocat per l'anul·lació d'actuacions per la pandèmia. La forta caiguda d'activitat i d'ingressos ha colpejat uns artistes que ja treballaven a precari. Ara alerten que el futur d'aquest sector està en perill.

Així ho recull l’informe que ha publicat la Fundació Carulla, creat en aliança amb les organitzacions Street Art Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer. Una enquesta que recull les respostes de 300 creadors actius i que posa xifres a l’impacte de la pandèmia en un sector, els de les arts de carrer, ja de per si fràgil i precari.

Prats de Lluçanès: cultura per vertebrar territori i sostenir comunitat


  
Què passa quan la cultura no només ha d’activar vida local, sinó també sostenir una capitalitat territorial? El Pla d’Acció Cultural de Prats de Lluçanès situa la política cultural en aquest doble registre: com a servei municipal i com a peça clau en la construcció d’un espai comarcal amb identitat i capacitat d’articulació pròpia.  
  

Avaluar l’acció cultural des dels municipis


  
  
La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna.

La pandèmia com a mirall del sistema: aprenentatges per reconfigurar les arts escèniques


  
L’informe d’IETM parteix d’una idea que travessa tot el document: la pandèmia no només ha interromput l’activitat de les arts escèniques, sinó que ha fet visibles les seves estructures, tensions i dependències. El text proposa llegir la crisi no tant com una excepció, sinó com un moment de revelació. El sector ha perdut ingressos i llocs de treball de manera accelerada, però l’interès principal de l’informe se situa en els efectes menys tangibles: canvis en les relacions de poder, en les formes de producció i en els imaginaris de futur.
  

Mesurar el valor de la cultura més enllà dels indicadors


  
  
La necessitat de demostrar el valor social, econòmic i territorial de la cultura s'ha convertit en una de les principals preocupacions de les polítiques culturals europees. El debat ja no gira tant al voltant de si la cultura genera beneficis col·lectius, sinó de com es poden identificar, mesurar i comunicar aquests impactes de manera convincent.

Webinars i jornades online 2020. Recopilatori


  
Si alguna cosa ens ha deixat l’any 2020 a banda de la popularització d’un llarg repertori de paraules i expressions que abans només s’empraven en ambients científics o sanitaris, és una allau de webinars, jornades i sessions online a partir del moment que les nostres vides es van veure reduïdes a les quatre parets de casa.

La cultura com a política estratègica per a Europa


  
  
A The Future of Cultural Policies, Philippe Kern parteix d’un diagnòstic exigent: les polítiques culturals europees han anat acumulant objectius i instruments sense acabar de construir una política capaç de respondre a la transformació digital, econòmica, urbana i ambiental. Construït a partir de treballs desenvolupats per KEA European Affairs, el llibre defensa que la cultura ha de deixar de ser considerada un àmbit sectorial perifèric per intervenir en qüestions que afecten el conjunt del projecte europeu.
  

Els museus locals amplien l'abast del sistema d'avaluació


  
L'informe de resultats de 2019 constitueix una edició singular del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. La mostra passa de 37 a 50 municipis, que representen pràcticament la totalitat dels municipis integrats a la Xarxa de Museus Locals, amb un total de 68 museus i 193 seus i extensions.

Opció A o opció B? La mutació dels museus ara més que mai

  
  

Opció A: Vitrines i més vitrines, una successió de peces idèntiques les unes amb les altres i meticulosament col·locades seguint al mil·límetre una transparent línia recta. Cartel·les amb lletra microscòpica, les mans a les butxaques i silenci, molt silenci. Opció B: Menys vitrines i més escenografies i audiovisuals, peces i objectes per tocar i experimentar amb els cinc sentits, textos que relaten històries, diàleg entre el museu i l’espectador, espais per seure i descansar i àrees infantils dins les exposicions.