Apunts

#Compartim. Setmana 47


  
Els debats d'aquesta setmana situen els museus en un camp de forces on conflueixen qüestions de cura, poder, sostenibilitat i memòria. Des de la tendresa com a gest polític fins a la tensió entre finançament i mandat públic, passant pels reptes descolonials i la governança, emergeix una idea compartida: els museus ja no poden definir-se només com contenidors d'obres, sinó com espais on es negocien valors i relacions. Llegits des del territori, aquests moviments ajuden a entendre com es reconfiguren les institucions culturals i què implica, avui, sostenir el caràcter públic d'un museu.  
  
  

Museus que acaronen

Cómo la ternura puede convertir los museos en espacios más amables

 Alba Correa, 23 de novembre de 2025

L’article presenta la proposta de Blanca Arias a Blandito, blandito: pensar els museus des de la tendresa com a manera de qüestionar les fronteres que han separat institucions i públics.

Quan la cultura ha de curar



La Comissió Europea vol convertir la participació cultural en una conducta de salut. Però, què passa quan demanem a la cultura que repari allò que la política no vol afrontar?
  


L’informe Culture and Health: Time to Act (2025) de la Comissió Europea defensa la integració de la cultura en les polítiques de salut pública. Les evidències són sòlides i l’ambició, enorme: reconèixer la participació cultural com una conducta de salut positiva, amb impacte sobre el benestar individual, la cohesió social i la sostenibilitat econòmica. Tanmateix, aquest discurs obre una pregunta provocadora: estem demanant massa a la cultura?
  
  

Cuidar la cultura també és una forma de salut pública  
  

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Primera quinzena de novembre


  
  

La primera quinzena de novembre mostra un mapa municipal en moviment, amb ajuntaments que obren debats sobre nous espais culturals, projecten connexions més sòlides entre recerca i territori, i recuperen equipaments que tornen a situar la cultura al centre de la vida local. També hi emergeixen iniciatives que reforcen el talent jove, la participació ciutadana i la preservació del patrimoni, mentre diversos municipis reivindiquen models més equilibrats de política cultural.
  

Quan les preguntes obliguen el museu a mirar-se



Continuar, i amplia, la conversa iniciada per Raquel Torrecilla Pallarès, membre d'Interacció, a Linkedin  
  

Les preguntes que Raquel Torrecilla Pallarès ha compartit arran de la XXI Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus  no són simples interrogants metodològics. Són una intervenció política. Són un recordatori que el museu, la seva arquitectura, els seus rols, les seves prioritats, és una construcció que pot ser llegida, disputada i transformada. I sobretot, són un avís que el debat no es pot quedar en el recinte d’una jornada: necessita espais públics de pensament, com Interacció, que permetin aprofundir-hi i donar-los continuïtat.

Quan Europa diu “cultura”, de què parla realment? Una lectura municipal del nou ‘Culture Compass’



Europa redefineix les seves prioritats culturals amb dos documents clau. Aterrem què signifiquen per a les polítiques culturals municipals i quines oportunitats, i tensions, obren per als equips locals.
  
  

La Comissió Europea acaba de presentar el Culture Compass for Europe i una Declaració conjunta que vol situar la cultura al centre del projecte europeu. És un moviment ambiciós, estructural i polític. Però, què implica això per als municipis? Quines oportunitats i quins riscos s’obren? Aquí en fem una lectura situada, pensada per als equips locals que fan política cultural des del territori.  


#Compartim. Setmana 46



Aquesta setmana, els debats culturals apunten cap a una mateixa direcció: la cultura és un terreny on es condensen tensions socials, polítiques, identitàries, econòmiques, que sovint ultrapassen l’escena artística. Des de la interrupció d’un concert a París fins a la mirada afrocentrada dels drets culturals, passant per l’ascensor social improbable o pels límits del suport a la creació escènica, les quatre lectures ens recorden que el municipi no és un simple gestor d’activitats, sinó un actor que interpreta i redistribueix poder simbòlic.  
  
  

Concert interromput i fractures culturals a París

Musique et politique : à propos d'un concert perturbé à la Philharmonie de Paris

Didier Eribon, 10 de novembre de 2025

El 6 de novembre de 2025, el concert de l’Orchestre philharmonique d’Israël a la Philharmonie de Paris va ser interromput per manifestants pro-palestinians que van encendre fumígens i van llençar fullets entre el públic.  En resposta, alguns espectadors van agredir físicament aquests manifestants.

Quan la cultura es converteix en un ecosistema (estadístic)


  ​Notes crítiques sobre el nou marc de la Unesco i les seves implicacions locals 
  

  

El nou Framework for Cultural Statistics de la Unesco (2025) redefineix què entenem per cultura i com la mesurem. Substitueix la lògica del “sector” per la de “l’ecosistema” i proposa un model global de dades per captar-ne la complexitat. Però tota nova gramàtica estadística també és una forma de poder: transforma la manera com es pensa, es valora i es governa la cultura. Què implica això per als municipis i per als tècnics culturals que treballen des del territori?

Oberta la convocatòria del Premi Lluís Carulla 2026 per a projectes culturals amb impacte

La Fundació Carulla obre una nova convocatòria del Premi Lluís Carulla, un programa d’emprenedoria cultural biennal que busca detectar, impulsar i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana. El termini per presentar candidatures finalitza el 13 de gener de 2026.

Un premi que impulsa la transformació social

1

Els meus millors consells, de Laia Campañà


  

Els millors consells del mes de novembre arriben de la mà de la Laia Campañà, directora de projectes al Centre Cívic Drassanes.

La seva visió ens ofereix una inspiració molt valuosa per al món local, especialment per a aquelles persones que treballen per enfortir la vida comunitària a través de les arts visuals. Els seus consells son una excusa doncs per a revisar pràctiques, repensar rols i obrir espais on tothom se senti part essencial del procés creatiu.

Cultura i transició ecosocial: quan la inspiració no pot substituir la política


El cicle sobre cultura i educació ecosocial de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha permès fer visible el vincle entre cultura i medi ambient i ha generat un decàleg d’aprenentatges valuosos. Però perquè aquesta inspiració tingui efectes reals, caldrà connectar-la amb els instruments institucionals i els marcs ja existents.
 
 

Quan la cultura interpel·la la negació i fa visible l'evidència