Interacció

  
Bifo: "La humanidad ha perdido. Ahora el problema es cómo desertar"

Autor/a: Franco “Bifo” Berardi. Entrevista d’Andrés Timón i Lucía Rosique
Data: 23 de febrer de 2026
Font: Timón, A., i Rosique, L. (2026, febrer 23). Bifo: "La humanidad ha perdido. Ara el problema es cómo desertar". Zona d'estratègia 
  

Context

L’entrevista recorre el pensament recent de Franco Berardi sobre la crisi contemporània del capitalisme, la depressió social i la pèrdua d’imaginació col·lectiva. Bifo descriu una societat marcada per la competència i la solitud, en què "la depresión se ha vuelto un fenómeno masivo" i on l’excés d’informació es transforma en "ruido blanco". Davant aquesta situació proposa la idea de “deserción” com a retirada parcial de les lògiques de treball, consum i acceleració. El text no parla de política cultural, però obre preguntes sobre el paper de la cultura en societats cansades i saturades.
  
  

  Claus de lectura   

• Cultura davant el cansament social.

Si la depressió i la pèrdua d’atenció són fenòmens estructurals, quin paper poden tenir biblioteques, teatres o centres cívics com a espais de relació lenta, cura simbòlica i reconstrucció de sentit.

• Deserció com a metàfora cultural.

​Desertar del consum i del soroll informatiu pot traduir-se en polítiques culturals que redueixin volum i augmentin qualitat, que apostin per processos, mediació i comunitat.

• Excés d’informació i programació cultural.

En un ecosistema saturat, programar més activitats pot reforçar el soroll. La pregunta municipal és com generar experiències que construeixin atenció i memòria col·lectiva.    

Eix de debat proposat
  

Les polítiques culturals locals contribueixen a reparar el cansament social o reforcen la lògica d’activitat i consum que el produeix?  
  

Per què és rellevant

Molts municipis continuen mesurant la política cultural per nombre d’activitats i assistència, una lògica que sovint coincideix amb la pressió per justificar pressupostos. Aquesta entrevista obliga a mirar la cultura des de la salut simbòlica de la comunitat. No ofereix receptes i el seu pessimisme és discutible, però planteja una pregunta necessària: en societats saturades, la cultura ha de competir pel soroll o crear espais de sentit. Per als equips municipals que treballen amb recursos limitats i pressions polítiques, aquesta reflexió pot ajudar a repensar prioritats.    

 _____________________________________________________________________________________________