Interacció

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

El document Els equips de gestió dels equipaments museístics s’inscriu en el marc del Pla de Museus de Catalunya 2030 i parteix d’una idea clara: els equips professionals són el motor del sistema museístic. La seva configuració condiciona directament la capacitat dels museus per complir la seva missió pública, que combina preservació patrimonial, recerca, educació i generació d’experiències rellevants per a la ciutadania.

L’aportació principal de l’estudi és estructurar el funcionament dels museus a partir de funcions, no de llocs de treball. Defineix quatre grans àmbits funcionals: la gestió dels actius patrimonials, la gestió de la proposta de valor, la direcció i els serveis generals. Aquesta arquitectura permet entendre el museu com un sistema complex on la conservació, la producció cultural i la gestió es troben interrelacionades, i no com compartiments separats.

Un dels elements més rellevants és la introducció del concepte de “proposta de valor”. El museu no es defineix només pel que conserva, sinó pel que ofereix a la societat: productes, activitats i serveis orientats a respondre a necessitats socials i culturals. Aquesta proposta no és abstracta. Ha de construir-se a partir del coneixement dels públics i de l’entorn social, i implica un desplaçament cap a una cultura més orientada a l’ús i a la relació.

El document també incorpora la noció de complexitat funcional. No tots els museus requereixen els mateixos equips ni la mateixa intensitat de recursos. La complexitat depèn tant del volum i valor dels actius patrimonials com de les característiques socials del territori i dels públics. Aquest enfocament permet ajustar la dimensió dels equips a la realitat de cada equipament, evitant models homogenis que no responen a la diversitat del sistema.

Un altre aspecte central és la definició de la força de treball. Aquesta no es limita al personal propi, sinó que inclou professionals externalitzats, serveis compartits i fins i tot voluntariat. Aquesta ampliació reflecteix una realitat habitual en els museus, però també planteja interrogants sobre la sostenibilitat i la qualitat del servei.

El document assenyala una mancança estructural: moltes plantilles estan per sota del mínim necessari. Aquesta insuficiència no és només quantitativa, sinó que afecta la capacitat dels museus per desenvolupar funcions bàsiques i generar una proposta de valor sòlida . La conseqüència és un sistema que funciona, però sovint per sota de les seves possibilitats.

Finalment, el text incorpora valors que han d’orientar els equips: governança, accessibilitat, innovació, transversalitat, digitalització i sostenibilitat. No es presenten com a principis abstractes, sinó com a criteris operatius que han de traduir-se en l’organització del treball i en les competències dels equips.

El que emergeix del conjunt és una idea exigent: els museus no es transformaran només amb nous discursos o projectes, sinó amb equips capaços de sostenir-los. La configuració dels equips deixa de ser una qüestió interna per esdevenir una decisió estratègica de política cultural.
  

Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa
  

La qualitat i sostenibilitat dels museus depèn en gran part de la definició clara dels perfils professionals i dels equips de gestió que els fan funcionar.  

Berzosa, J, Colomer, J. i Picas, O. (2021). Els equips de gestió dels equipaments museístics. Criteris i paràmetres de referència per a la seva configuració. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. cultura.gencat.cat