participació cultural

  
Una contribució de la política cultural per a l’avaluació de l’art a l’espai públic.
  

Cinc cèntims, Clinc. Vint cèntims. Clinc. Les petites monedes que entren per l’escletxa oberta damunt el llom, s’acumulen dins del porquet. Qui no ha tingut mai la guardiola del porquet? Sí, aquella que fins que s’ompli no podrem trencar per descobrir tot el que hem pogut arribar a estalviar. Pig és una instal·lació d’art en forma d’aquest tipus de guardiola però gegant i transparent.

  
Les polítiques culturals locals ja no poden limitar-se a programar activitats o gestionar equipaments. Aquesta és la idea de fons que travessa el text de Jordi Font i Cardona, escrit en un moment en què la digitalització, la crisi dels marcs estatals clàssics i l’emergència de noves formes de participació començaven a alterar profundament les bases sobre les quals s’havien construït les polítiques culturals de finals del segle XX. Políticas culturales locales: con la mirada puesta en el futuro és, sobretot, un intent de pensar què pot significar governar culturalment des de la proximitat en un context de mutació estructural.
  

  
La pandèmia ha accelerat la digitalització com mai abans. La tecnologia ha permès sostenir relacions, serveis i activitats culturals. Però també ha obert una pregunta que encara no hem resolt: qui governa aquest espai digital i amb quines regles?
  

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les pràctiques artístiques poden intervenir en un territori sense limitar-se a ocupar un espai prèviament definit. A partir de l’experiència d’Idensitat, Ramon Parramon proposa entendre-les com a processos capaços de relacionar persones, llocs, sabers i conflictes. L’espai social apareix així com una realitat que es produeix mitjançant aquestes interaccions.

  
  
El Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat, elaborat per Ferran López per iniciativa de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, proposa eines per ajudar els equipaments escènics i musicals municipals a conèixer millor els seus públics i fer-los créixer. 

  
El Model de reglament de cessió d’ús dels espais i els equipaments culturals de gestió municipal parteix d’una qüestió molt concreta de la política cultural local: posar un equipament a disposició de la ciutadania no consisteix només a obrir-ne les portes, sinó a establir les condicions que permeten compartir-lo amb garanties.