Interacció

  
Moltes polítiques públiques han treballat les desigualtats des d’una lògica segmentada. Hi havia polítiques per a dones, per a joves, per a persones migrades o per a persones amb discapacitat. Aquesta organització ha permès visibilitzar discriminacions històricament invisibilitzades, però també ha acabat generant un altre problema: la tendència a pensar les persones des d’una sola categoria. La Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals, elaborada en el marc del projecte Igualtats Connectades impulsat per l’Ajuntament de Terrassa, intenta precisament intervenir en aquesta limitació.
  

El document parteix d’una idea central: no existeix una “ciutadania general” neutral. Les polítiques públiques, encara que es presentin com universals, acostumen a incorporar biaixos i exclusions perquè estan pensades des d’una determinada idea implícita de subjecte estàndard. Al mateix temps, les polítiques sectorials tampoc són suficients, perquè les persones no viuen les desigualtats de manera separada. La realitat social es construeix des de la interacció entre gènere, classe social, origen, edat, orientació sexual o diversitat funcional.

La guia té interès perquè intenta baixar aquest debat teòric al terreny concret de l’administració local. No es queda només en la definició acadèmica de la interseccionalitat, sinó que planteja preguntes molt operatives: com s’organitzen els serveis municipals?, com es dissenyen les polítiques?, quins col·lectius queden fora dels mecanismes de participació?, quines exclusions es produeixen sense que siguin visibles?

També és rellevant perquè reconeix les resistències institucionals que genera aquesta perspectiva. D’una banda, la sensació que és massa complexa o inaplicable. De l’altra, el risc contrari: convertir la interseccionalitat en un concepte brillant però desconnectat de la realitat administrativa quotidiana. La guia intenta situar-se en aquest espai intermedi: entendre la interseccionalitat no com un ideal abstracte, sinó com una eina per revisar pràctiques, detectar exclusions i construir polítiques més ajustades a la complexitat social.

Llegida des de l’àmbit cultural, aquesta reflexió té implicacions evidents. Les polítiques culturals també treballen sovint amb categories simplificades: “els públics”, “la joventut”, “la ciutadania”. La guia ajuda a entendre que les desigualtats culturals no es produeixen només per una sola causa i que els mecanismes d’accés, participació o representació estan travessats per múltiples factors simultanis. Això obliga a revisar no només les activitats que es programen, sinó també els dispositius institucionals des d’on es decideix qui hi participa i en quines condicions.
  

La perspectiva interseccional obliga les administracions a revisar com defineixen les persones destinatàries de les polítiques públiques i quines exclusions produeixen sense advertir-ho.

    

Referència 

Coll-Planas, G., i Solà-Morales, R. (2019). Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals. Ajuntament de Terrassa, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i CEPS Projectes Socials. 

Text complet (pdf)