Interacció

  
L'any 2015 marca un punt d'inflexió en l'avaluació dels museus locals de la província de Barcelona amb la posada en marxa del primer Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Més que un informe estadístic, el document presenta una metodologia de treball basada en indicadors consensuats, benchmarking i aprenentatge compartit entre municipis. En un moment en què la cultura pública comença a incorporar de manera més sistemàtica eines d'avaluació, la proposta intenta demostrar que comparar serveis només té sentit si la comparació es converteix en una eina de millora. Un cop llegit, el seu principal interès no rau tant en les dades de 2015 com en la construcció d'un model de governança del coneixement aplicat als museus municipals.

La primera edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals reuneix tretze municipis de la Xarxa de Museus Locals amb l'objectiu de construir un sistema compartit d'avaluació. El document defensa que la qualitat dels serveis municipals no pot valorar-se únicament a partir de dades pressupostàries o de producció, sinó que requereix indicadors comuns definits pels mateixos responsables dels serveis.

Aquest plantejament representa una evolució respecte dels anteriors sistemes d'indicadors impulsats per la Diputació de Barcelona. Si els estudis precedents proporcionaven informació comparativa, els Cercles incorporen la participació activa dels directors i responsables dels serveis tant en la definició dels indicadors com en la interpretació dels resultats i la identificació de millores. L'avaluació deixa així de ser un exercici extern per convertir-se en un procés col·lectiu d'aprenentatge.

El model s'organitza al voltant de cinc fases que formen un procés de millora contínua: disseny, mesura, avaluació, millora i implementació. El document insisteix que un Cercle no s'acaba amb la publicació d'un informe anual. Cada nova edició ha de permetre revisar indicadors, compartir experiències i consolidar canvis en la gestió dels museus.
  

▌La primera edició del Cercle de Museus Locals situa la comparació entre iguals i l'aprenentatge compartit al centre de l'avaluació dels museus municipals.
  

Una de les aportacions metodològiques més destacades és l'estructuració dels indicadors en quatre dimensions: encàrrec polític i estratègic, usuaris, recursos humans i economia. Aquesta arquitectura intenta superar una lectura exclusivament quantitativa del servei i integrar aspectes relacionats amb la qualitat, l'organització, la satisfacció dels usuaris i la sostenibilitat dels recursos.

Pel que fa als resultats, l'informe ofereix una primera fotografia dels museus participants. Els tretze municipis representen quinze museus i seixanta-tres seus o extensions, concentrant prop del 44 % de la població dels municipis integrats a la Xarxa de Museus Locals.

Entre els indicadors de recursos humans destaquen alguns trets significatius. El 35,3 % del personal correspon a tècnics amb titulació superior, un percentatge inferior al conjunt de la Xarxa de Museus Locals. El 53,3 % dels treballadors són dones, la gestió directa representa el 96 % de la despesa, les hores de baixa equivalen al 4,8 % del temps de treball i la formació anual se situa en una mitjana de 8,7 hores per treballador. Més que valorar aquests valors de manera aïllada, el document els utilitza per estimular la comparació entre serveis i detectar oportunitats de millora.

Una característica especialment rellevant és que els tallers de treball no es limiten a comentar els resultats. També incorporen metodologies d'anàlisi de causes, identificació de bones pràctiques, revisió de fortaleses i definició d'accions de millora. El benchmarking apareix, per tant, com una eina de reflexió compartida més que no pas de classificació dels municipis.

El document defensa que els sistemes d’informació només generen valor públic quan reforcen la capacitat dels equips per aprendre, comparar-se i introduir millores. Aquesta concepció constitueix un dels principis que orienten els Cercles de Comparació Intermunicipal.
  

Referència 

Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, Educació i Esports; Oficina de Patrimoni Cultural; Àrea de Presidència, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica. (2016). 1a edició del Cercle de comparació intermunicipal de museus locals. Resultats any 2015 (Versió lliure difusió). Diputació de Barcelona.

Text complet (pdf)