Interacció

  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual. És una disciplina educativa amb capacitat per desenvolupar pensament crític, alfabetització mediàtica i creativitat. En diversos països europeus, l’ús de materials audiovisuals a l’escola és habitual, però sovint depèn de la iniciativa individual del professorat i no forma part d’un currículum coherent que doni a l’alumnat competències reals per interpretar i produir missatges mediàtics. Això limita l’impacte pedagogic d’allò que podria ser una eina transformadora de l’aprenentatge.

L’estudi europeu sobre educació audiovisual a les escoles posa de manifest que, tot i que aproximadament un 60 % del professorat utilitza vídeos i altres materials audiovisuals com a suport didàctic, aquesta utilització és majoritàriament complementària i no estructural. No sols cal mirar imatges, cal entendre-les: analitzar relats, identificar valors implícits, reconèixer estils, processos narratius i també crear contingut propi. Això no només enriqueix l’experiència educativa, sinó que dota l’alumnat de les eines necessàries per navegar culturalment i socialment en un entorn dominat per llenguatges visuals.
  

Idea central

L’educació audiovisual té el potencial de desenvolupar competències crítiques i creatives essencials en la societat contemporània, però perquè això passi ha de transcendir l’ús ocasional de materials i integrar-se com a part estructural de l’ensenyament.

Accés

PDF Showing films and other audiovisual content in European Schools: obstacles and best practices: final report