Interacció

  
  
Un grup d’infants d’entre 6 i 13 anys intenta entendre com funciona un ordinador dels anys setanta. El vídeo de The Fine Bros juga amb el contrast entre dues generacions tecnològiques: allò que per als adults va representar una innovació radical apareix davant dels infants com un objecte estrany, difícil de desxifrar i allunyat dels gestos amb què avui ens relacionem amb les pantalles.

Més enllà de l’efecte còmic de les reaccions, l’experiment permet observar una qüestió menys evident: la tecnologia que considerem intuïtiva també s’aprèn. Encendre un dispositiu, buscar informació o esperar una resposta immediata són comportaments incorporats a través de l’experiència amb determinats entorns digitals. Davant d’una màquina construïda amb unes altres lògiques, aquestes habilitats deixen de funcionar.

El vídeo també adquireix una nova lectura. En pocs anys, les interfícies que semblaven naturals també han anat canviant, i la relació amb la tecnologia s’ha desplaçat cap a dispositius i sistemes cada vegada menys visibles. La distància dels infants respecte d’aquell ordinador recorda que cada generació aprèn no només a utilitzar unes tecnologies, sinó també a imaginar què n’espera i què considera possible.

Si les formes d’interactuar amb la tecnologia canvien tan ràpidament, quines capacitats culturals i educatives necessitem per comprendre els dispositius que medien cada vegada més la nostra experiència?