Interacció

  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani. L’obra se suma a un corrent recent de pensament que reivindica el valor intrínsec del saber i de les humanitats davant la seva progressiva subordinació a criteris econòmics.

El llibre s’organitza en tres parts. La primera defensa la “utilitat” profunda de la literatura i dels sabers gratuïts. La segona examina els efectes que l’utilitarisme ha tingut en educació, recerca i cultura, segons l’autor devastadors per a la formació integral. La tercera reflexiona sobre veritat, amor i dignitat humana com a fonaments que cap sistema productiu pot substituir. El volum incorpora també el text clàssic de Abraham Flexner sobre el valor dels coneixements aparentment inútils.

Ordine identifica trets estructurals de les societats contemporànies que expliquen la marginació dels sabers no productius. Lògica consumista que prioritza tenir sobre ser. Educació concebuda com inversió econòmica. Valoració social basada en la professió. Reducció del progrés a creixement quantitatiu. Instrumentalització de les persones com a recursos. Pressa per obtenir resultats mesurables. Aquest conjunt de factors genera un ecosistema cultural on la utilitat econòmica esdevé criteri dominant de legitimitat.

L’assaig no rebutja la ciència ni la tecnologia. El que qüestiona és la jerarquia que subordina tot coneixement a la seva rendibilitat. Des d’aquesta perspectiva, la crisi de les humanitats no és només acadèmica sinó política i civilitzadora.
  

Idea central 

El coneixement sense utilitat pràctica immediata és essencial per a la llibertat, la dignitat i el desenvolupament crític de la societat.

Accés
Aquest llibre està registrat i disponible al catàleg bibliogràfic CERCles