Cultura i transformacions contemporànies
Aquest tema analitza els grans canvis que estan transformant el paper de la cultura en la societat contemporània. Inclou l’impacte de la digitalització i de les noves tecnologies en la producció, circulació i accés a la cultura, així com la relació entre cultura, territori i dinàmiques socials emergents. També aborda el paper de la cultura davant dels reptes ambientals i la crisi climàtica, i la seva contribució a imaginar formes de desenvolupament més sostenibles. En aquest marc, la cultura s’entén com un espai de reflexió, experimentació i acció que participa activament en els processos de transformació social del present.
L’orquestra de Cateura no és només una història de superació. És una pregunta sobre què pot fer la cultura en contextos de desigualtat extrema.
Landfill Harmonic és un documental que segueix un projecte musical nascut en un dels contextos més fràgils possibles. A Cateura, al Paraguai, una comunitat construïda al voltant d’un abocador, un grup de joves aprèn música amb instruments fabricats a partir de residus.
Les grans operacions urbanes acostumen a presentar-se com a sinònim de regeneració. Nous equipaments, districtes creatius, centres comercials o arquitectures emblemàtiques apareixen sovint com a promesa de revitalització urbana. L’article de Jacqueline Groth i Eric Corijn, publicat el 2005 a Urban Studies, qüestiona aquesta mirada des d’un altre lloc: què passa amb els espais de ciutat que encara no han estat completament programats, regulats o comercialitzats?
Silencio y política no és un llibre sobre el silenci. És un llibre sobre què queda fora del llenguatge quan la política es pensa només des del llenguatge.
Des de la presentació, el text situa el silenci en un context de crisi política i econòmica marcada pel 15-M i les revoltes globals, on es produeix una fissura en el model de societat de consum i en les formes convencionals de representació política.
Hi ha espais urbans que durant anys són llegits només com a buit, degradació o problema. Antigues fàbriques, magatzems abandonats, solars sense ús. El text de Lauren Andres i Boris Grésillon proposa una lectura diferent: aquests espais també poden convertir-se en laboratoris culturals capaços d’alterar les polítiques urbanes i culturals de les ciutats europees. L’article introdueix el concepte de cultural brownfields per descriure aquells espais industrials abandonats que, abans de qualsevol gran operació urbanística, són ocupats per pràctiques culturals sorgides des de baix, sovint impulsades per artistes, col·lectius o iniciatives alternatives.
Un grup d’infants d’entre 6 i 13 anys intenta entendre com funciona un ordinador dels anys setanta. El vídeo de The Fine Bros juga amb el contrast entre dues generacions tecnològiques
L’any 2013, Josep Ramoneda va elaborar un informe sobre la cultura a L’Hospitalet a partir d’un recorregut per la ciutat i de converses amb agents culturals locals. El document combina diagnòstic urbà, reflexió sobre el paper de la cultura i un conjunt de propostes estratègiques.
Parlar de desenvolupament local acostuma a activar un vocabulari econòmic: ocupació, inversió, competitivitat. Ciudadanía empoderada: cultura y participación para el desarrollo local proposa un desplaçament més profund: entendre el desenvolupament com un procés cultural i participatiu. No com un complement, sinó com el seu nucli. El llibre no ofereix una teoria tancada, sinó un conjunt de reflexions i experiències que qüestionen la manera com s’ha pensat i practicat el desenvolupament des de les polítiques públiques.
En els primers anys de la dècada del 2000, el discurs de la “classe creativa” es va convertir en una de les grans promeses de les polítiques urbanes europees. Richard Florida defensava que les ciutats capaces d’atraure talent, diversitat i creativitat serien també les que concentrarien innovació, creixement econòmic i competitivitat. L’article d’Antonia Sáez Cala, publicat a la revista Ciudades, posa aquesta teoria a prova en el cas de les capitals autonòmiques espanyoles i els resultats introdueixen més matisos dels que sovint incorporen els discursos sobre ciutat creativa.
En plena crisi econòmica i social, les VI Jornades sobre Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques celebrades a Sevilla el 2014 van situar una pregunta de fons que encara avui continua oberta: quin paper poden jugar les arts en contextos de desigualtat, conflicte i fragilitat democràtica? El document de les jornades recull intervencions, debats i experiències que intentaven pensar les arts escèniques més enllà de la programació cultural convencional i entendre-les com un espai de representació, conflicte i empoderament col·lectiu.
La crisi econòmica i l’esgotament d’un determinat model d’expansió urbana van deixar moltes ciutats plenes d’espais sense ús, equipaments infrautilitzats i projectes inacabats. El document Estratègies de reactivació transitòria d’actius urbans en desús, publicat per la Diputació de Barcelona, proposa una lectura especialment significativa d’aquest escenari: abans de continuar construint, calia aprendre a reutilitzar.
