Cultura i transformacions contemporànies

  
  
Què passa quan la tecnologia no serveix simplement per executar una obra, sinó que entra a formar part del mateix llenguatge artístic? Aquesta és la qüestió que planteja una experiència d’Ars Electronica Futurelab que posa en diàleg una composició de Beethoven amb una coreografia de drons.

El dossier Les géo-artistes : nouvelles dynamiques pour la fabrique urbaine, coordinat per Luc Gwiazdzinski i Lisa Pignot per a L’Observatoire, parteix d’una constatació: en els espais públics de les ciutats i els territoris en transformació emergeixen pràctiques que desborden les fronteres entre art, geografia i urbanisme. Artistes, arquitectes, geògrafs i col·lectius experimenten amb recorreguts, ocupacions temporals, intervencions efímeres i dispositius participatius que converteixen el territori en espai d’experiència i de producció de coneixement.

  
 En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:

• Micropobles: dificultat de definir el concepte. 1/3 part de municipis té – de 500 habitants. 1/3 part del territori.

  
La Bianyal

La Vall de Bianya és un municipi de 1.305 habitants dispersat per onze nuclis de població al Parc Natural de la Garrotxa, que en els darrers anys ha adquirit cert renom en el món de l’art contemporani català gràcies a una proposta força innovadora i atractiva: 'La Bianyal'. No és freqüent poder gaudir de l’art contemporani en el context d’una església romànica, o contemplar instal·lacions d’art efímer al bell mig de les amables valls que configuren el paisatge garrotxí, i 'La Bianyal' ens permet de fer-ho des de fa tres anys.

Per anar completant el mapa de les residències per a artistes i creadors que podem trobar als petits municipis catalans, avui us presentem ‘Cal Gras’, una residència de producció artística que ofereix el servei d’alberg a aquells que vulguin gaudir de la tranquil·litat i la convivència en un entorn de creació. El centre, situat a Avinyó (el Bages) va començar a operar el 2008, i en paraules dels seus responsables «és node i punt de trobada entre artistes i, al mateix temps, proveïdor cultural al territori proper».

  
Teatrets d’Osona
  

Sovint es considera que un dels grans obstacles amb què es troben les polítiques culturals en els petits municipis és la manca d’estructures tècniques professionals. Les dades ens confirmen que només el 37 % dels municipis petits (els de menys de 5.000 habitants) de la demarcació de Barcelona tenen un tècnic o tècnica de cultura en plantilla, tot i que dos terços d’aquests municipis disposen d’una regidoria que inclou la cultura entre les seves competències.

  
Festival En Veu Alta: l'EVA
  

Ja us vam citar el Festival En Veu Alta : l'EVA quan us vam presentar el Centre Quim Soler, amb qui l’EVA comparteix arrelament prioratí des de 2009 i complicitats literàries a partir de les quals han sorgit diverses col·laboracions. L’EVA és un festival de narració i tradició oral que va nàixer a l’Alt Penedès el 2005 i programa a petits municipis catalans espectacles de petit format, en els quals el protagonisme està en la paraula i en totes les veus que ofereixen els seus «narradors, glosadors, cantants, actors, recitadors, rapsodes o xerraires impenitents» que hi tenen cabuda. Al voltant d’aquests espectacles literaris s’hi celebren cursos de formació, espais de micròfon obert, projeccions cinematogràfiques, expressions plàstiques vinculades a la paraula i tot un reguitzell de propostes artístiques i culturals que s’actualitzen edició rere edició.
  

  
Centre Quim Soler de la Literatura i el Vi
  

  
Ésdansa
  

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.
  

La concepció clàssica de les polítiques culturals li atorga a aquestes dos grans tipus d’objectius: els primers, són intrínsecament culturals: donar suport a la creació i l’excel·lència artística, preservar, posar en valor i difondre el patrimoni cultural i formar a la ciutadania en uns valors i coneixements. El segon grup d’objectius pretenia afavorir el be comú i l’interès general, construint i enfortint les identitats locals, regionals i nacionals, millorant el prestigi o la imatge dels territoris o les ciutats o contribuint a la convivència i la cohesió social (Bonet, 2016)