Cultura i transformacions contemporànies
Aquest tema analitza els grans canvis que estan transformant el paper de la cultura en la societat contemporània. Inclou l’impacte de la digitalització i de les noves tecnologies en la producció, circulació i accés a la cultura, així com la relació entre cultura, territori i dinàmiques socials emergents. També aborda el paper de la cultura davant dels reptes ambientals i la crisi climàtica, i la seva contribució a imaginar formes de desenvolupament més sostenibles. En aquest marc, la cultura s’entén com un espai de reflexió, experimentació i acció que participa activament en els processos de transformació social del present.
El volum Espacio público y cultura en acción, editat per Félix Manito, recull les ponències de les Jornades Internacionals Ciudades Creativas celebrades a Medellín el 2012 i posa en circulació una idea que travessa tot el llibre: la cultura no és un atribut ornamental de la ciutat, sinó una pràctica que produeix espai públic. Aquesta afirmació no es formula com a consigna, sinó que emergeix de la suma d’experiències, marcs teòrics i relats situats que mostren com l’espai urbà es construeix en tensió entre govern, mercat i ciutadania. El llibre es mou entre dues intuïcions que no sempre encaixen bé: d’una banda, la ciutat com a espai de conflicte, desigualtat i control; de l’altra, la ciutat com a lloc on poden aparèixer formes d’acció cultural capaces de reconfigurar aquest mateix ordre.
El valor del document no és només metodològic. També apunta a un desplaçament que encara avui continua obert: la incorporació de criteris ambientals en la gestió cultural com a part estructural, no com a pràctica complementària. En aquest sentit, la guia funciona tant com a eina operativa com a indicador d’un moment en què la sostenibilitat comença a entrar en el llenguatge i en les pràctiques dels equipaments. (n. de l'e., 2026)
Una guia tècnica pot semblar un instrument menor. Però quan parla de com els equipaments culturals gestionen els seus impactes ambientals, el que està en joc no és només una certificació, sinó una manera diferent d’entendre la seva responsabilitat pública.
El Creative Economy Report 2013, coeditat per la UNESCO i el PNUD, proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la cultura dins les polítiques de desenvolupament. Parteix d’una evidència econòmica contundent i la desplaça cap a una idea més exacte: la creativitat no només genera riquesa, també construeix capacitats, cohesió i sentit.
La Declaració de Hangzhou, adoptada el mes de maig en el congrés internacional de la Unesco Culture: Key to Sustainable Development, formula una reivindicació política molt precisa: la cultura no ha de quedar situada com un benefici derivat del desenvolupament, sinó formar part de la manera mateixa d’entendre’l.
Un informe que alerta de la distància entre serveis bibliotecaris i hàbits digitals de la ciutadania, i proposa una transformació profunda del model.
L’Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos, elaborat per Julian Marquina per a la Asociación Profesional de Especialistas en Información, analitza la bretxa creixent entre biblioteques públiques i usuaris.
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
Un article de Barbieri, Fina i Subirats analitza com les polítiques culturals s’han integrat progressivament dins les polítiques urbanes. L’estudi sobre Barcelona mostra que el tercer sector cultural pot actuar com a motor d’innovació i proximitat en la governança cultural.
En les darreres dècades, les polítiques culturals han anat adquirint un pes creixent dins les estratègies de desenvolupament urbà.
Una mirada crítica que qüestiona els relats optimistes de l’economia creativa i posa el focus en la precarietat i les noves formes de producció cultural
La paròdia de Libertad sin ira mostra com els referents culturals es transformen en clau digital. La qüestió és què es guanya i què es perd en aquest desplaçament.
L’art entra a les organitzacions per transformar-ne les maneres de pensar
El projecte europeu Creative Clash aborda les intervencions artístiques en organitzacions com una forma emergent d’innovació: artistes que entren temporalment en empreses, administracions o entitats i incorporen les seves pràctiques als processos de treball. Els tres informes estudien el fenomen des de perspectives complementàries: qui produeix aquestes intervencions i com funcionen, quins efectes se n’han documentat i quines condicions de finançament poden fer-les possibles.