Cultura i transformacions contemporànies
Aquest tema analitza els grans canvis que estan transformant el paper de la cultura en la societat contemporània. Inclou l’impacte de la digitalització i de les noves tecnologies en la producció, circulació i accés a la cultura, així com la relació entre cultura, territori i dinàmiques socials emergents. També aborda el paper de la cultura davant dels reptes ambientals i la crisi climàtica, i la seva contribució a imaginar formes de desenvolupament més sostenibles. En aquest marc, la cultura s’entén com un espai de reflexió, experimentació i acció que participa activament en els processos de transformació social del present.
La relació entre cultura i benestar està cada cop més documentada. El problema no és demostrar que existeix, sinó fer-la operativa dins les polítiques públiques. Sense avaluació, la cultura queda fora dels sistemes que decideixen.
La cultura digital no només transforma els formats. També altera la manera com experimentem el temps, i això té conseqüències directes en la creació i en la recepció cultural.
Les ciutats competeixen per atraure talent, innovació i empreses tecnològiques. Sovint ho fan apel·lant a la creativitat, la cultura i la presència d'artistes. Aquest informe analitza què passa quan aquests discursos es converteixen en polítiques urbanes. La conclusió és contundent: els artistes són freqüentment utilitzats com a factor d'atracció territorial, però rarament són els beneficiaris dels processos que contribueixen a desencadenar.
L’Anuari AC/E de cultura digital 2017 descriu un ecosistema cultural travessat per tecnologies emergents. La qüestió de fons no és la novetat tecnològica, sinó el desplaçament de la cultura cap a entorns governats per dades, algoritmes i infraestructures digitals.
Llegida avui, l'article funciona com a símptoma d’un moment en què la cultura comença a intervenir en l’urbanisme no només com a contingut, sinó com a forma d’activació del territori. (n. de l'e., 2026)
Els espais urbans en desús han estat durant anys un problema a resoldre. Aquesta publicació proposa una altra lectura: convertir-los en oportunitats temporals d’activació cultural i social.
Llegida avui, Arteplan no és només una base de dades. És un símptoma d’un moment en què la cultura es pensa cada vegada més en relació amb el territori i amb els seus processos de transformació. (n. de l'e., 2026)
Arteplan no és només un repositori de projectes. És una manera de mirar com la cultura opera sobre el territori: com el transforma, com el reconnecta i amb quins efectes socials.
La cultura pot convertir-se en un espai on imaginar relacions que el conflicte polític sembla haver fet impossibles.
El ROS Film Festival planteja una pregunta que ja no és especulativa: com conviurem amb les màquines? En aquest context, el cinema es converteix en un espai privilegiat per pensar aquesta relació abans que es normalitzi. Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.
Com ens relacionarem amb els robots en els pròxims anys és una qüestió que sovint s’aborda des de la tecnologia o l’economia. El ROS Film Festival, en canvi, la trasllada al terreny cultural.
En plena expansió del debat sobre la postveritat i els anomenats «fets alternatius», centenars de museus, biblioteques, arxius i institucions científiques han impulsat #DayofFacts.
El text de César Rendueles publicat a Periférica Internacional és una de les impugnacions més severes al relat beneït de les “classes creatives” i de la cultura com a motor natural de transformació social. Escrit en ple període posterior a la crisi financera i a l’esclat del relat de la bombolla immobiliària espanyola, l’article proposa una lectura especialment dura del paper que han jugat els sectors culturals en la consolidació del capitalisme postfordista.
