Apunts

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

El programa IntersECCions, objecte d’investigació


El programa IntersECCions, impulsat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat des del 2016, una iniciativa que uneix els àmbits de l'educació i la cultura per fomentar la transformació social i comunitària en el focus científic internacional.

El programa IntersECCions, objecte d’investigació


El programa IntersECCions, impulsat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat des del 2016, una iniciativa que uneix els àmbits de l'educació i la cultura per fomentar la transformació social i comunitària en el focus científic internacional.

El programa IntersECCions, objecte d’investigació


El programa IntersECCions, impulsat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat des del 2016, una iniciativa que uneix els àmbits de l'educació i la cultura per fomentar la transformació social i comunitària en el focus científic internacional.

#Compartim


#Compartim és un recull d'articles, opinions, reportatges, etc. que podeu consultar a les xarxes socials. Esperem que us sigui útil.
 

Carta oberta a la consellera de Cultura

Toni Sala,  19 de febrer de 2025

Els grups de lectura de les biblioteques estan en perill per decisions absurdes d’alguns ajuntaments. Toni Sala denuncia com concursos públics mal plantejats poden acabar amb aquestes iniciatives culturals.

#Compartim


#Compartim és un recull d'articles, opinions, reportatges, etc. que podeu consultar a les xarxes socials. Esperem que us sigui útil.
 

Carta oberta a la consellera de Cultura

Toni Sala,  19 de febrer de 2025

Els grups de lectura de les biblioteques estan en perill per decisions absurdes d’alguns ajuntaments. Toni Sala denuncia com concursos públics mal plantejats poden acabar amb aquestes iniciatives culturals.

#Compartim


#Compartim és un recull d'articles, opinions, reportatges, etc. que podeu consultar a les xarxes socials. Esperem que us sigui útil.
 

Carta oberta a la consellera de Cultura

Toni Sala,  19 de febrer de 2025

Els grups de lectura de les biblioteques estan en perill per decisions absurdes d’alguns ajuntaments. Toni Sala denuncia com concursos públics mal plantejats poden acabar amb aquestes iniciatives culturals.

#Compartim


#Compartim és un recull d'articles, opinions, reportatges, etc. que podeu consultar a les xarxes socials. Esperem que us sigui útil.
 

Carta oberta a la consellera de Cultura

Toni Sala,  19 de febrer de 2025

Els grups de lectura de les biblioteques estan en perill per decisions absurdes d’alguns ajuntaments. Toni Sala denuncia com concursos públics mal plantejats poden acabar amb aquestes iniciatives culturals.

#Compartim


#Compartim és un recull d'articles, opinions, reportatges, etc. que podeu consultar a les xarxes socials. Esperem que us sigui útil.
 

Carta oberta a la consellera de Cultura

Toni Sala,  19 de febrer de 2025

Els grups de lectura de les biblioteques estan en perill per decisions absurdes d’alguns ajuntaments. Toni Sala denuncia com concursos públics mal plantejats poden acabar amb aquestes iniciatives culturals.

Equipaments culturals en municipis residencials: el cas de...


  
El Pla d’equipaments culturals de Matadepera (2024) posa sobre la taula una tensió estructural que no és exclusiva d’aquest municipi, però que aquí es manifesta amb especial claredat. D’una banda, un alt nivell socioeconòmic, una població creixent i amb elevat capital educatiu, i una activitat cultural sostinguda. De l’altra, un model urbanístic dispers, fortament basat en habitatge unifamiliar i amb una centralitat limitada, que condiciona l’accés, l’ús i el sentit mateix dels equipaments culturals.
  

Equipaments culturals en municipis residencials: el cas de...


  
El Pla d’equipaments culturals de Matadepera (2024) posa sobre la taula una tensió estructural que no és exclusiva d’aquest municipi, però que aquí es manifesta amb especial claredat. D’una banda, un alt nivell socioeconòmic, una població creixent i amb elevat capital educatiu, i una activitat cultural sostinguda. De l’altra, un model urbanístic dispers, fortament basat en habitatge unifamiliar i amb una centralitat limitada, que condiciona l’accés, l’ús i el sentit mateix dels equipaments culturals.
  

Equipaments culturals en municipis residencials: el cas de...


  
El Pla d’equipaments culturals de Matadepera (2024) posa sobre la taula una tensió estructural que no és exclusiva d’aquest municipi, però que aquí es manifesta amb especial claredat. D’una banda, un alt nivell socioeconòmic, una població creixent i amb elevat capital educatiu, i una activitat cultural sostinguda. De l’altra, un model urbanístic dispers, fortament basat en habitatge unifamiliar i amb una centralitat limitada, que condiciona l’accés, l’ús i el sentit mateix dels equipaments culturals.
  

La festa i la disbauxa comença avui dijous, 27 de febrer


Preparat per al Dijous Gras 2025, una de les cites més esbojarrades de l’any?
 

El tret de sortida al Carnaval arriba amb la celebració del també anomenat Dijous Llarder. El Dijous Gras és el primer dia del Carnestoltes i enguany cau aquest dijous, 27 de febrer.

Cap a una política cultural sostenible: repensar les...


Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Cap a una política cultural sostenible: repensar les...


Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Cap a una política cultural sostenible: repensar les...


Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Cap a una política cultural sostenible: repensar les...


Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Cap a una política cultural sostenible: repensar les...


Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Cap a una política cultural sostenible: repensar les...


Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Cultura i sostenibilitat: una visió ecosistèmica des dels...


Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

Cultura i sostenibilitat: una visió ecosistèmica des dels...


Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

Cultura i sostenibilitat: una visió ecosistèmica des dels...


Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

Cultura i sostenibilitat: una visió ecosistèmica des dels...


Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

Cultura i sostenibilitat: una visió ecosistèmica des dels...


Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

Estratègies Culturals: claus per a una cultura local més...


Com es poden millorar les estratègiers culturals a escala local? Aquesta és la pregunta central del treball de John Wright, que analitza com es dissenyen, implementen i avaluen les polítiques culturals en diferents ciutats del Regne Unit.

Estratègies Culturals: claus per a una cultura local més...


Com es poden millorar les estratègiers culturals a escala local? Aquesta és la pregunta central del treball de John Wright, que analitza com es dissenyen, implementen i avaluen les polítiques culturals en diferents ciutats del Regne Unit.

La Xarxa de Biblioteques Municipals arriba al 99% de la...


 

Des de l'Àrea de Cultura han aplaudit que el 99% de la població de la demarcació de Barcelona té una biblioteca o bibliobús al seu municipi. Encara queden fora d’aquesta xarxa els municipis d’Argentona, Lliçà de Vall i Gelida, amb qui hi ha altres programes en marxa.
 

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona està en expansió: ha tancat l’any 2024 amb més de dos milions d’usuaris, més préstecs que mai i ha superat els 17 milions de visitants. A més, s’han incorporat tres biblioteques a l’XBM, les biblioteques Anton Carrera, de Sant Julià de Vilatorta i l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i l’entrada en servei aquest mes de febrer de la Biblioteca Sarrià-J.V.Foix de Barcelona, sumant així un total de 236.

La Xarxa de Biblioteques Municipals arriba al 99% de la...


 

Des de l'Àrea de Cultura han aplaudit que el 99% de la població de la demarcació de Barcelona té una biblioteca o bibliobús al seu municipi. Encara queden fora d’aquesta xarxa els municipis d’Argentona, Lliçà de Vall i Gelida, amb qui hi ha altres programes en marxa.
 

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona està en expansió: ha tancat l’any 2024 amb més de dos milions d’usuaris, més préstecs que mai i ha superat els 17 milions de visitants. A més, s’han incorporat tres biblioteques a l’XBM, les biblioteques Anton Carrera, de Sant Julià de Vilatorta i l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i l’entrada en servei aquest mes de febrer de la Biblioteca Sarrià-J.V.Foix de Barcelona, sumant així un total de 236.

La Xarxa de Biblioteques Municipals arriba al 99% de la...


 

Des de l'Àrea de Cultura han aplaudit que el 99% de la població de la demarcació de Barcelona té una biblioteca o bibliobús al seu municipi. Encara queden fora d’aquesta xarxa els municipis d’Argentona, Lliçà de Vall i Gelida, amb qui hi ha altres programes en marxa.
 

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona està en expansió: ha tancat l’any 2024 amb més de dos milions d’usuaris, més préstecs que mai i ha superat els 17 milions de visitants. A més, s’han incorporat tres biblioteques a l’XBM, les biblioteques Anton Carrera, de Sant Julià de Vilatorta i l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i l’entrada en servei aquest mes de febrer de la Biblioteca Sarrià-J.V.Foix de Barcelona, sumant així un total de 236.

Reivindicació de la cultura digital. Premis Ciutat de...


Quin conjunt d’extraccions, agències i recursos fan possible que puguem conversar en línia amb una eina de generació de textos o obtenir imatges en qüestió de segons?
 

Ja se sap els noms dels guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2024. Es tracta de 16 guardons que distingeixen obres o accions que van excel·lir al llarg de l’any passat en les categories de ciència i cultura.

Els guardons municipals, que enguany celebren la 75a edició, han sumat dues noves categories en l’edició de 2024, una de les quals s’especialitza en l’àmbit de la cultura digital.

Reivindicació de la cultura digital. Premis Ciutat de...


Quin conjunt d’extraccions, agències i recursos fan possible que puguem conversar en línia amb una eina de generació de textos o obtenir imatges en qüestió de segons?
 

Ja se sap els noms dels guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2024. Es tracta de 16 guardons que distingeixen obres o accions que van excel·lir al llarg de l’any passat en les categories de ciència i cultura.

Els guardons municipals, que enguany celebren la 75a edició, han sumat dues noves categories en l’edició de 2024, una de les quals s’especialitza en l’àmbit de la cultura digital.

Aquest 2025 el CoNCA posa l’accent en les condicions de...


  
Al llarg de l’any es duran a terme diferents accions per analitzar la situació actual de les condicions de treball i les relacions laborals a l’àmbit cultural. Alguns dels temes a tractar són la manca de formalització de contractes per escrit i l’extrema intermitència amb llargs períodes d’inactivitat.
  

Ahir al matí han tingut lloc les dues primeres reunions d’escolta activa al sector cultural. En el període d’un mes, el Plenari del CoNCA s’haurà reunit amb les associacions articuladores d’artistes, tècnics i creadors, però també d’empresaris, productors, distribuïdors i exhibidors, dels diferents àmbits de la cultura i de les arts.

Aquest 2025 el CoNCA posa l’accent en les condicions de...


  
Al llarg de l’any es duran a terme diferents accions per analitzar la situació actual de les condicions de treball i les relacions laborals a l’àmbit cultural. Alguns dels temes a tractar són la manca de formalització de contractes per escrit i l’extrema intermitència amb llargs períodes d’inactivitat.
  

Ahir al matí han tingut lloc les dues primeres reunions d’escolta activa al sector cultural. En el període d’un mes, el Plenari del CoNCA s’haurà reunit amb les associacions articuladores d’artistes, tècnics i creadors, però també d’empresaris, productors, distribuïdors i exhibidors, dels diferents àmbits de la cultura i de les arts.

Els meus millors consells, de Yolanda Esteve Giner


Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.

Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres. 

Els meus millors consells, de Yolanda Esteve Giner


Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.

Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres. 

10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de...


 Els serveis culturals municipals avancen en la recuperació, però encara lluny del 2019
 

La Diputació de Barcelona ha publicat l’informe de resultats de la 10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals, una eina clau per a l’anàlisi i la millora de la gestió cultural local.  Amb la participació de 31 municipis de més de 10.000 habitants, aquest estudi ofereix una radiografia detallada sobre l’estat i evolució dels serveis culturals municipals a la província de Barcelona.

1

10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de...


 Els serveis culturals municipals avancen en la recuperació, però encara lluny del 2019
 

La Diputació de Barcelona ha publicat l’informe de resultats de la 10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals, una eina clau per a l’anàlisi i la millora de la gestió cultural local.  Amb la participació de 31 municipis de més de 10.000 habitants, aquest estudi ofereix una radiografia detallada sobre l’estat i evolució dels serveis culturals municipals a la província de Barcelona.

1

10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de...


 Els serveis culturals municipals avancen en la recuperació, però encara lluny del 2019
 

La Diputació de Barcelona ha publicat l’informe de resultats de la 10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals, una eina clau per a l’anàlisi i la millora de la gestió cultural local.  Amb la participació de 31 municipis de més de 10.000 habitants, aquest estudi ofereix una radiografia detallada sobre l’estat i evolució dels serveis culturals municipals a la província de Barcelona.

1

Aprovació del Projecte de Llei del patrimoni cultural...

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
 

El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
 

Aprovació del Projecte de Llei del patrimoni cultural...

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
 

El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
 

La Sindicatura de Comptes diu que els ajuts a projectes...


La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha emès l’informe 29/2024, relatiu als ajuts a projectes culturals en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, exercicis 2018-2022. Hi ha una elevada concentració i recurrència dels beneficiaris.
 

La Sindicatura de Comptes diu que els ajuts a projectes...


La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha emès l’informe 29/2024, relatiu als ajuts a projectes culturals en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, exercicis 2018-2022. Hi ha una elevada concentració i recurrència dels beneficiaris.
 

Sennett explora al llibre L’intèrpret. Art, vida i política...


«El món enter és com un escenari; homes i dones no són més que actors.» Al vostre gust, de William Shakespeare Richard Sennett subscriu aquestes paraules i en fa el punt de partida de L’intèrpret, un assaig dedicat a l’art, la vida i la política.
 

El sociòleg Richard Sennett (Chicago, 1943) és un pensador de referència. Ha estat professor a universitats tan prestigioses com el Massachusetts Institute of Technology, Cambridge, Harvard, la Universitat de Nova York i la London School of Economics.

Les biblioteques públiques s'incorporen a les unitats...


Organitzaran espais de lectura a les Barnahus amb títols especialment seleccionats pel seu personal tècnic El Departament de Cultura se suma a aquest projecte pioner que ja compta amb 13 centres a Catalunya d'atenció a menors que han patit violència sexual.
 
 

Les biblioteques públiques s'incorporen a les unitats...


Organitzaran espais de lectura a les Barnahus amb títols especialment seleccionats pel seu personal tècnic El Departament de Cultura se suma a aquest projecte pioner que ja compta amb 13 centres a Catalunya d'atenció a menors que han patit violència sexual.
 
 

Les biblioteques públiques s'incorporen a les unitats...


Organitzaran espais de lectura a les Barnahus amb títols especialment seleccionats pel seu personal tècnic El Departament de Cultura se suma a aquest projecte pioner que ja compta amb 13 centres a Catalunya d'atenció a menors que han patit violència sexual.