Apunts

Les biblioteques públiques s'incorporen a les unitats...


Organitzaran espais de lectura a les Barnahus amb títols especialment seleccionats pel seu personal tècnic El Departament de Cultura se suma a aquest projecte pioner que ja compta amb 13 centres a Catalunya d'atenció a menors que han patit violència sexual.
 
 

David Nàcher: ‘A Catalunya entenem com a popular allò que...



  
El passat 19 de novembre va tenir lloc a l’auditori del CERC la jornada ‘La cultura popular i tradicional en el segle XXI:  en quin punt som?’ Les sessions van aportar una gran quantitat de continguts, amb debats encesos, vibrants i apassionats entre els qui hi van participar com a ponents, i també entre el públic assistent. Us oferim l’entrevista que hem fet a David Nàcher, que va fer-ne la ponència inaugural i va moderar la taula rodona posterior.

David Nàcher: ‘A Catalunya entenem com a popular allò que...



  
El passat 19 de novembre va tenir lloc a l’auditori del CERC la jornada ‘La cultura popular i tradicional en el segle XXI:  en quin punt som?’ Les sessions van aportar una gran quantitat de continguts, amb debats encesos, vibrants i apassionats entre els qui hi van participar com a ponents, i també entre el públic assistent. Us oferim l’entrevista que hem fet a David Nàcher, que va fer-ne la ponència inaugural i va moderar la taula rodona posterior.

17 projectes amb participació catalana subvencionats per...


 

Els resultats de la convocatòria 2024 del programa Europa Creativa (Creative Europe) han estat publicats a la web de la Comissió Europea 

Durant el 2024, 17 dels projectes que van rebre finançament a través d’aquest programa comptaven amb entitats catalanes entre els socis.

A continuació es mostra la informació dels projectes amb participació catalana a què el programa Europa Creativa va donar suport el 2024

17 projectes amb participació catalana subvencionats per...


 

Els resultats de la convocatòria 2024 del programa Europa Creativa (Creative Europe) han estat publicats a la web de la Comissió Europea 

Durant el 2024, 17 dels projectes que van rebre finançament a través d’aquest programa comptaven amb entitats catalanes entre els socis.

A continuació es mostra la informació dels projectes amb participació catalana a què el programa Europa Creativa va donar suport el 2024

Els meus millors consells, de Jordina Puntí Abelaira


Arriben els primers consells del 2025 i ho fan de la mà de la Jordina Puntí Abelaira.
      

Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia) ha cursat diversos màsters i postgraus en Cultura Popular i Tradicional, en Empreses Culturals i el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a gestora cultural a Sant Cugat del Vallès, i ha estat la cap del Servei de Cultura de Cerdanyola, i de Patrimoni, Turisme i Innovació cultural a Sant Cugat, així com Directora de l’Àrea de Cultura.

Els meus millors consells, de Jordina Puntí Abelaira


Arriben els primers consells del 2025 i ho fan de la mà de la Jordina Puntí Abelaira.
      

Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia) ha cursat diversos màsters i postgraus en Cultura Popular i Tradicional, en Empreses Culturals i el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a gestora cultural a Sant Cugat del Vallès, i ha estat la cap del Servei de Cultura de Cerdanyola, i de Patrimoni, Turisme i Innovació cultural a Sant Cugat, així com Directora de l’Àrea de Cultura.

Desitgem a tota la comunitat d'Interacció unes bones...


No és broma

De tant en tant,/ un rierol baixarà prim,/ eixut d'amor,/ l’hivern plorava   
                                    

“Re-connecta’t”: Quan el teatre es converteix en la millor...


L’Hospitalet de Llobregat es convertirà en l’escenari d’una innovadora recerca que combina arts escèniques i salut mental. Plàudite Teatre, en col·laboració amb un equip investigador d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i amb el suport financer del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, posa en marxa el projecte Re-connecta’t, amb l’objectiu d’investigar com la pràctica regular del teatre pot impactar positivament en el benestar emocional i el desenvolupament d’infants i joves.

“Re-connecta’t”: Quan el teatre es converteix en la millor...


L’Hospitalet de Llobregat es convertirà en l’escenari d’una innovadora recerca que combina arts escèniques i salut mental. Plàudite Teatre, en col·laboració amb un equip investigador d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i amb el suport financer del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, posa en marxa el projecte Re-connecta’t, amb l’objectiu d’investigar com la pràctica regular del teatre pot impactar positivament en el benestar emocional i el desenvolupament d’infants i joves.

El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei. Entrevista al...


El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei ubicat al Palau de Requesens obrirà les seves portes el 15 de desembre. La rehabilitació del palau  ha tingut un cost final de 3,5 milions d’euros i la posada en marxa del museu han estat 711.539, 57 euros, tot plegat finançat entre diferents administracions públiques. La inversió ordinària anual en el nou equipament estarà al voltant dels 360.000 euros. El diari, Viu Molins de Rei va entrevistar al director del museu, Damià Martínez, abans de la inauguració. Martínez és membre d'Interacció des de 2015.
 

El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei. Entrevista al...


El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei ubicat al Palau de Requesens obrirà les seves portes el 15 de desembre. La rehabilitació del palau  ha tingut un cost final de 3,5 milions d’euros i la posada en marxa del museu han estat 711.539, 57 euros, tot plegat finançat entre diferents administracions públiques. La inversió ordinària anual en el nou equipament estarà al voltant dels 360.000 euros. El diari, Viu Molins de Rei va entrevistar al director del museu, Damià Martínez, abans de la inauguració. Martínez és membre d'Interacció des de 2015.
 

Plans de Lectura Municipals


   

Aquests iniciativa neix del projecte 'Lectura transformadora: estratègies de foment de la lectura', que formava part del pla més gran 'Cultura transformadora', del Pla d’actuació de mandat 2020-2023 de la Diputació de Barcelona. Els Plans municipals de lectura són un instrument de planificació estratègica per al desenvolupament de les comunitats.

 

Plans de Lectura Municipals


   

Aquests iniciativa neix del projecte 'Lectura transformadora: estratègies de foment de la lectura', que formava part del pla més gran 'Cultura transformadora', del Pla d’actuació de mandat 2020-2023 de la Diputació de Barcelona. Els Plans municipals de lectura són un instrument de planificació estratègica per al desenvolupament de les comunitats.

 

Plans de Lectura Municipals


   

Aquests iniciativa neix del projecte 'Lectura transformadora: estratègies de foment de la lectura', que formava part del pla més gran 'Cultura transformadora', del Pla d’actuació de mandat 2020-2023 de la Diputació de Barcelona. Els Plans municipals de lectura són un instrument de planificació estratègica per al desenvolupament de les comunitats.

 

El portal web de l’Estatut de l’Artista


ConArte crea un portal web dirigit tant a professionals del sector com al públic general, amb l’objectiu de divulgar i apropar els continguts jurídics que componen l’Estatut de l’Artista.


El portal web de l’Estatut de l’Artista


ConArte crea un portal web dirigit tant a professionals del sector com al públic general, amb l’objectiu de divulgar i apropar els continguts jurídics que componen l’Estatut de l’Artista.


Els meus millors consells, de Blai Marginedas Sayós


 
Arriben els darrers Millors Consells d’aquest 2024!

Recomanacions que cada mes ens aporta una persona referent en l’àmbit de la cultura per tal d’inspirar-nos amb noves lectures, bona música i podcasts, associacions i entitats a seguir i alguna que altra cabòria que ens fa treure el son a les nits.

Aquesta vegada ens acompanya en Blai Marginedas Sayós, actualment tècnic de Cultura a l’Ajuntament de Torelló

El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez Val ha presentat el Pla...


 
L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona ha presentat, aquest dijous a l’Auditori del Centre d’Estudis i Recursos (CERC), el Pla CULTURA 311+, un pla estratègic cultural que té com a objectiu situar al focus de les polítiques públiques locals la perspectiva dels drets culturals, establint noves polítiques culturals enfocades a la inclusió, la participació i l'accés igualitari a la cultura. El pla gira en torn a 3 eixos principals i inclou 57 accions repartides en 13 àmbits.
 
 

1

El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez Val ha presentat el Pla...


 
L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona ha presentat, aquest dijous a l’Auditori del Centre d’Estudis i Recursos (CERC), el Pla CULTURA 311+, un pla estratègic cultural que té com a objectiu situar al focus de les polítiques públiques locals la perspectiva dels drets culturals, establint noves polítiques culturals enfocades a la inclusió, la participació i l'accés igualitari a la cultura. El pla gira en torn a 3 eixos principals i inclou 57 accions repartides en 13 àmbits.
 
 

1

El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez Val ha presentat el Pla...


 
L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona ha presentat, aquest dijous a l’Auditori del Centre d’Estudis i Recursos (CERC), el Pla CULTURA 311+, un pla estratègic cultural que té com a objectiu situar al focus de les polítiques públiques locals la perspectiva dels drets culturals, establint noves polítiques culturals enfocades a la inclusió, la participació i l'accés igualitari a la cultura. El pla gira en torn a 3 eixos principals i inclou 57 accions repartides en 13 àmbits.
 
 

1

El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez Val ha presentat el Pla...


 
L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona ha presentat, aquest dijous a l’Auditori del Centre d’Estudis i Recursos (CERC), el Pla CULTURA 311+, un pla estratègic cultural que té com a objectiu situar al focus de les polítiques públiques locals la perspectiva dels drets culturals, establint noves polítiques culturals enfocades a la inclusió, la participació i l'accés igualitari a la cultura. El pla gira en torn a 3 eixos principals i inclou 57 accions repartides en 13 àmbits.
 
 

1

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen...


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen...


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen...


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen...


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

‘Invertir en activitats culturals per als infants implica...


 Entrevista a Albert Puig, Gisel Noè i Cristina Alonso
 

Amb motiu del curs online ‘Les programacions culturals per a infants en els municipis’, que tingué lloc els dies 12 i 14 de novembre, hem entrevistat Albert Puig, periodista musical i director del festival Petits Camaleons, Gisel Noè, cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’ajuntament de Mataró i directora del M|A|C (Mataró Art Contemporani) i Cristina Alonso, co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia, a Buenos Aires.

‘Invertir en activitats culturals per als infants implica...


 Entrevista a Albert Puig, Gisel Noè i Cristina Alonso
 

Amb motiu del curs online ‘Les programacions culturals per a infants en els municipis’, que tingué lloc els dies 12 i 14 de novembre, hem entrevistat Albert Puig, periodista musical i director del festival Petits Camaleons, Gisel Noè, cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’ajuntament de Mataró i directora del M|A|C (Mataró Art Contemporani) i Cristina Alonso, co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia, a Buenos Aires.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a...


L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

1

El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a...


L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

1

El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a...


L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

1

Ja pots escoltar un nou capítol del podcast comunitatXBM on...


El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
 
 

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.

Ja pots escoltar un nou capítol del podcast comunitatXBM on...


El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
 
 

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.

L’impuls al sector musical i als drets culturals a través de...


  
El valor del document rau en una idea de fons: sense governança, no hi ha política cultural sostenible. La música deixa de ser un àmbit sectorial per esdevenir una política pública amb capacitat d’ordenar i projectar ciutat. A Vic, la qüestió no és si hi ha música. La qüestió és com es governa perquè aquesta riquesa no es dispersi, sinó que es converteixi en estructura, dret i oportunitat compartida. (n. de l'e., 2026)


El dimecres 27 de novembre es va presentar el Pla estratègic per a la música de Vic, un document que marca un full de ruta estratègic per als propers anys. A petició de la Regidoria de cultura i llengua de l’Ajuntament de Vic, el treball ha estat possible amb el suport Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

L’impuls al sector musical i als drets culturals a través de...


  
El valor del document rau en una idea de fons: sense governança, no hi ha política cultural sostenible. La música deixa de ser un àmbit sectorial per esdevenir una política pública amb capacitat d’ordenar i projectar ciutat. A Vic, la qüestió no és si hi ha música. La qüestió és com es governa perquè aquesta riquesa no es dispersi, sinó que es converteixi en estructura, dret i oportunitat compartida. (n. de l'e., 2026)


El dimecres 27 de novembre es va presentar el Pla estratègic per a la música de Vic, un document que marca un full de ruta estratègic per als propers anys. A petició de la Regidoria de cultura i llengua de l’Ajuntament de Vic, el treball ha estat possible amb el suport Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

Diversitat cultural i límits institucionals


  
La diversitat cultural és avui una evidència social. El que no és evident és la seva presència real en les institucions culturals. Aquest informe del CoNCA parteix d’aquesta fractura: una societat cada cop més diversa i uns equipaments que no han incorporat aquesta pluralitat amb la mateixa intensitat. La qüestió ja no és si la diversitat existeix, sinó com es tradueix —o no— en les polítiques, les pràctiques i els relats institucionals.
  

Diversitat cultural i límits institucionals


  
La diversitat cultural és avui una evidència social. El que no és evident és la seva presència real en les institucions culturals. Aquest informe del CoNCA parteix d’aquesta fractura: una societat cada cop més diversa i uns equipaments que no han incorporat aquesta pluralitat amb la mateixa intensitat. La qüestió ja no és si la diversitat existeix, sinó com es tradueix —o no— en les polítiques, les pràctiques i els relats institucionals.
  

La cultura inclusiva, garantia dels drets humans


En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

La cultura inclusiva, garantia dels drets humans


En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

‘Les biblioteques i les llibreries comparteixen una relació...


Entrevista a Fe Fernández (llibreria L’espolsada) i Judit Terma (Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona)
 

Amb motiu del curs online ‘Les llibreries: un factor clau de la dinamització dels municipis’, hem entrevistat Fe Fernández, llibretera de l’Espolsada (Corró d’Avall-Les Franqueses) i Judit Terma (Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona). El curs ha tingut molt bona acollida i ha comptat amb dues edicions: el 29 i 30 d’octubre d’enguany, i el 5 i 7 de novembre.

Aquest és el diàleg apassionant que totes dues han teixit al voltant del paper de les llibreries en els municipis, i el seu lligam indestriable amb els agents culturals i les biblioteques.
 

Es presenta l’informeACIMC: La situació de la música...


  
La manca de dades és sovint un dels grans límits per entendre el sistema cultural. Aquest informe fa un pas en sentit contrari i dibuixa un mapa precís de la música clàssica a Catalunya. El resultat és clar: l’activitat creix, però no es distribueix. La concentració en pocs equipaments i la manca de programació en la majoria de municipis apunten a una desigualtat estructural. Rellegir-lo avui permet situar una qüestió de fons que desborda el sector musical: com es garanteix l’accés a la cultura en el conjunt del país i no només en els seus centres més visibles. (n. de l'e., 2026)
  
 

Un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica en tot el 2023, segons l'estudi.Els concerts creixen un 12,4% respecte l'any anterior constatant una "recuperació" amb certes "deficiències"
  

1

Es presenta l’informeACIMC: La situació de la música...


  
La manca de dades és sovint un dels grans límits per entendre el sistema cultural. Aquest informe fa un pas en sentit contrari i dibuixa un mapa precís de la música clàssica a Catalunya. El resultat és clar: l’activitat creix, però no es distribueix. La concentració en pocs equipaments i la manca de programació en la majoria de municipis apunten a una desigualtat estructural. Rellegir-lo avui permet situar una qüestió de fons que desborda el sector musical: com es garanteix l’accés a la cultura en el conjunt del país i no només en els seus centres més visibles. (n. de l'e., 2026)
  
 

Un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica en tot el 2023, segons l'estudi.Els concerts creixen un 12,4% respecte l'any anterior constatant una "recuperació" amb certes "deficiències"
  

1

Els meus millors consells, de Magalí Homs


Els dies 12 i 14 de novembre el CERC ha dut a terme la formació Les programacions culturals per a infants en els municipis i una de les formadores que l’han impartit ha sigut Magalí Homs i Ros, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC), que ens ha parlat dels programes que duen a terme per al  foment del gust de la lectura i la mediació literària, tant en l’àmbit educatiu com el cultural, i pel desenvolupament professional en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil.

La Magalí Homs i Ros és Directora de Tantàgora, serveis literaris i culturals.

Els meus millors consells, de Magalí Homs


Els dies 12 i 14 de novembre el CERC ha dut a terme la formació Les programacions culturals per a infants en els municipis i una de les formadores que l’han impartit ha sigut Magalí Homs i Ros, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC), que ens ha parlat dels programes que duen a terme per al  foment del gust de la lectura i la mediació literària, tant en l’àmbit educatiu com el cultural, i pel desenvolupament professional en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil.

La Magalí Homs i Ros és Directora de Tantàgora, serveis literaris i culturals.

Recuperar no és tornar: l’Anuari SGAE 2024 i els límits de...


  
Després de l’aturada de la pandèmia, el sector cultural mostra signes clars de recuperació. L’Anuari SGAE 2024 confirma el creixement d’activitat i públic, però també introdueix una idea menys tranquil·litzadora: la cultura creix, però no recupera del tot el terreny perdut.