Apunts

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

Els Museus de Sitges traslladen 200 obres al videojoc...


ACN | 28 maig de 2021
 

Es posa en marxa una nova iniciativa destinada a donar a conèixer els Museus de Sitges i les seves obres d’art arreu del món. La galeria virtual permet crear exposicions en línia i competir amb altres usuaris. 
 
Museus de Sitges s’ha adherit al videojoc internacional Occupy White Walls, una proposta que permet crear exposicions en línia amb obres d'arreu del món. L’ens ha cedit més de 200 obres escultòriques i pictòriques a la plataforma, d’accés gratuït, per compartir les seves peces amb usuaris d’arreu del món. Actualment hi ha 85.000 jugadors registrats i existeixen més de 8.000 mostres completes, que es poden visitar en línia sense inscripció prèvia.

La recuperació després de la Covid-19: situació dels...


 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

La recuperació després de la Covid-19: situació dels...


 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

El Museu Episcopal de Vic vol ser referent de l'art...


L'equipament presenta un nou pla estratègic, fins al 2030, que contempla una sala immersiva en 3D o l'aposta per captar nous públics.
 

El Museu Episcopal de Vic (MEV) s’ha fixat com a objectiu estratègic convertir-se en referent de l’art medieval a Catalunya tot posant en valor la col·lecció que té i que és “única” a escala internacional. Ho van anunciar dijous passat durant la presentació del Pla estratègic 2030, un document on figuren els principals eixos d’acció dels pròxims anys.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Torna la festa major! Repercussió econòmica de les...


Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya
 

Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva


Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

La Fira Mediterrània impulsa l'Obrador d'arrel, un...


A l'espera de com evoluciona la pandèmia, el certamen assegura que intentarà realitzar el màxim d'activitats presencials. A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció.
 

La Fira Mediterrània de Manresa comptarà aquest 2021 amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat a 'l'engròs' dels laboratoris de creació de la Fira, donant suport -amb la complicitat d'altres col·laboradors- als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.

La Fira Mediterrània impulsa l'Obrador d'arrel, un...


A l'espera de com evoluciona la pandèmia, el certamen assegura que intentarà realitzar el màxim d'activitats presencials. A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció.
 

La Fira Mediterrània de Manresa comptarà aquest 2021 amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat a 'l'engròs' dels laboratoris de creació de la Fira, donant suport -amb la complicitat d'altres col·laboradors- als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.

La Fira Mediterrània impulsa l'Obrador d'arrel, un...


A l'espera de com evoluciona la pandèmia, el certamen assegura que intentarà realitzar el màxim d'activitats presencials. A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció.
 

La Fira Mediterrània de Manresa comptarà aquest 2021 amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat a 'l'engròs' dels laboratoris de creació de la Fira, donant suport -amb la complicitat d'altres col·laboradors- als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.

Cinc capitals de la cultura a la recerca de solucions


L’estudi "Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic: Five cultural capitals in search of solutions" investiga com les polítiques culturals de cinc capitals referents en matèria cultural a escala internacional – Berlin, Londres, Nova York, París i Toronto – es van adaptar per recuperar-se dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i esdevenir més resilients.

Cinc capitals de la cultura a la recerca de solucions


L’estudi "Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic: Five cultural capitals in search of solutions" investiga com les polítiques culturals de cinc capitals referents en matèria cultural a escala internacional – Berlin, Londres, Nova York, París i Toronto – es van adaptar per recuperar-se dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i esdevenir més resilients.

Robots als museus: innovació o nova capa de mediació?


 

El Museu Europeu d'Art Contemporani (MEAM) incorpora el robot Pepper com a guia. L’experiència obre el debat sobre el paper de la tecnologia en la mediació cultural.
  

Robots als museus: innovació o nova capa de mediació?


 

El Museu Europeu d'Art Contemporani (MEAM) incorpora el robot Pepper com a guia. L’experiència obre el debat sobre el paper de la tecnologia en la mediació cultural.
  

L’espectador davant l’abundància de plataformes digitals en...


 Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio de Xile
 

L’explosió en l’oferta de continguts i d’experiències culturals en entorns digitals amb l’arribada sobtada de la pandèmia ha comportat una nova forma de relacionar-se amb els públics, sense que el sector hagi comptat amb el temps suficient per definir una estratègia adient per a la seva implementació.

L’espectador davant l’abundància de plataformes digitals en...


 Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio de Xile
 

L’explosió en l’oferta de continguts i d’experiències culturals en entorns digitals amb l’arribada sobtada de la pandèmia ha comportat una nova forma de relacionar-se amb els públics, sense que el sector hagi comptat amb el temps suficient per definir una estratègia adient per a la seva implementació.

L’espectador davant l’abundància de plataformes digitals en...


 Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio de Xile
 

L’explosió en l’oferta de continguts i d’experiències culturals en entorns digitals amb l’arribada sobtada de la pandèmia ha comportat una nova forma de relacionar-se amb els públics, sense que el sector hagi comptat amb el temps suficient per definir una estratègia adient per a la seva implementació.

L'Estat presenta el Pla Nacional de Recuperació,...


El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha presentat el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals i esportives i que suposarà una inversió de 825 milions d'euros que es repartiran a la 'revalorització de la indústria cultural '(325 milions d'euros),' Spain Audiovisual Hub '(200 milions d'euros), i el foment del sector de l'esport '(300 milions d'euros). 

L'Estat presenta el Pla Nacional de Recuperació,...


El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha presentat el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals i esportives i que suposarà una inversió de 825 milions d'euros que es repartiran a la 'revalorització de la indústria cultural '(325 milions d'euros),' Spain Audiovisual Hub '(200 milions d'euros), i el foment del sector de l'esport '(300 milions d'euros). 

Els polígons industrials de Castellbisbal es converteixen en...


Castellbisbal acollirà les properes setmanes el festival cultural NYS, que oferirà al públic mostres de diverses disciplines artístiques en un entorn inusual, els polígons industrials de la zona sud del nucli urbà.

Els polígons industrials de Castellbisbal es converteixen en...


Castellbisbal acollirà les properes setmanes el festival cultural NYS, que oferirà al públic mostres de diverses disciplines artístiques en un entorn inusual, els polígons industrials de la zona sud del nucli urbà.

Museus i canvi climàtic. A favor d’un món sostenible


El compromís social dels museus és prioritari per tal que aquests esdevinguin recursos públics significatius i d’utilitat en ple segle XXI. Així ho considera el Pla de Museus quan exposa la seva visió sobre com haurien de ser els equipaments museístics catalans d’aquí 9 anys, el 2030. En altres paraules, cada vegada són més les organitzacions que es fan seu el lema “el museu del futur serà social o no serà” alhora que disminueixen aquelles que persegueixen l’elitisme i l’aprovació d’un públic expert i reduït.

Museus i canvi climàtic. A favor d’un món sostenible


El compromís social dels museus és prioritari per tal que aquests esdevinguin recursos públics significatius i d’utilitat en ple segle XXI. Així ho considera el Pla de Museus quan exposa la seva visió sobre com haurien de ser els equipaments museístics catalans d’aquí 9 anys, el 2030. En altres paraules, cada vegada són més les organitzacions que es fan seu el lema “el museu del futur serà social o no serà” alhora que disminueixen aquelles que persegueixen l’elitisme i l’aprovació d’un públic expert i reduït.

Museus i canvi climàtic. A favor d’un món sostenible


El compromís social dels museus és prioritari per tal que aquests esdevinguin recursos públics significatius i d’utilitat en ple segle XXI. Així ho considera el Pla de Museus quan exposa la seva visió sobre com haurien de ser els equipaments museístics catalans d’aquí 9 anys, el 2030. En altres paraules, cada vegada són més les organitzacions que es fan seu el lema “el museu del futur serà social o no serà” alhora que disminueixen aquelles que persegueixen l’elitisme i l’aprovació d’un públic expert i reduït.

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans...


  
Llegida avui, la guia continua sent valuosa perquè no demana als museus només més compromís retòric, sinó més coherència institucional. La pregunta de fons no és només si els museus poden parlar de drets humans, sinó si són capaços d’organitzar-se, relacionar-se i actuar com si aquests drets importessin de debò. I aquesta és una pregunta molt menys ornamental del que sembla. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus sovint incorporen els drets humans com a tema expositiu. Aquesta guia planteja un canvi de fons: situar-los com a base del servei públic i com a criteri per orientar totes les decisions institucionals.
  

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans...


  
Llegida avui, la guia continua sent valuosa perquè no demana als museus només més compromís retòric, sinó més coherència institucional. La pregunta de fons no és només si els museus poden parlar de drets humans, sinó si són capaços d’organitzar-se, relacionar-se i actuar com si aquests drets importessin de debò. I aquesta és una pregunta molt menys ornamental del que sembla. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus sovint incorporen els drets humans com a tema expositiu. Aquesta guia planteja un canvi de fons: situar-los com a base del servei públic i com a criteri per orientar totes les decisions institucionals.
  

Guia inclusiva per a museus que volen obrir-se a tothom


 K6 Gestión Cultural  i Elkartu | Font, M., Andrade, N.
 

Avançar en matèria d’accessibilitat en els espais culturals és una tasca essencial per garantir la participació de totes les persones en les pràctiques culturals. Com a espais oberts a la interacció i la reflexió, els museus – de tota índole – tenen al davant una oportunitat per liderar el camí cap a la plena accessibilitat mitjançant enfocaments més creatius i flexibles. Però, per on començar?

Guia inclusiva per a museus que volen obrir-se a tothom


 K6 Gestión Cultural  i Elkartu | Font, M., Andrade, N.
 

Avançar en matèria d’accessibilitat en els espais culturals és una tasca essencial per garantir la participació de totes les persones en les pràctiques culturals. Com a espais oberts a la interacció i la reflexió, els museus – de tota índole – tenen al davant una oportunitat per liderar el camí cap a la plena accessibilitat mitjançant enfocaments més creatius i flexibles. Però, per on començar?

Guia inclusiva per a museus que volen obrir-se a tothom


 K6 Gestión Cultural  i Elkartu | Font, M., Andrade, N.
 

Avançar en matèria d’accessibilitat en els espais culturals és una tasca essencial per garantir la participació de totes les persones en les pràctiques culturals. Com a espais oberts a la interacció i la reflexió, els museus – de tota índole – tenen al davant una oportunitat per liderar el camí cap a la plena accessibilitat mitjançant enfocaments més creatius i flexibles. Però, per on començar?

Guia inclusiva per a museus que volen obrir-se a tothom


 K6 Gestión Cultural  i Elkartu | Font, M., Andrade, N.
 

Avançar en matèria d’accessibilitat en els espais culturals és una tasca essencial per garantir la participació de totes les persones en les pràctiques culturals. Com a espais oberts a la interacció i la reflexió, els museus – de tota índole – tenen al davant una oportunitat per liderar el camí cap a la plena accessibilitat mitjançant enfocaments més creatius i flexibles. Però, per on començar?

La força transformadora de l’art, arreu del globus


 Prince Claus Fund, Hivos, European Cultural Foundation
 

Massa sovint analitzem els projectes culturals i artístics a través de la lent de l’èxit. La iniciativa d’investigació internacional Forces of Art s’endinsa, però, en sobrepassar aquesta idea preconcebuda i estesa d’èxit per entendre la força transformadora de la creació i l’expressió artística en les societats i comunitats on tenen lloc.

La força transformadora de l’art, arreu del globus


 Prince Claus Fund, Hivos, European Cultural Foundation
 

Massa sovint analitzem els projectes culturals i artístics a través de la lent de l’èxit. La iniciativa d’investigació internacional Forces of Art s’endinsa, però, en sobrepassar aquesta idea preconcebuda i estesa d’èxit per entendre la força transformadora de la creació i l’expressió artística en les societats i comunitats on tenen lloc.

La força transformadora de l’art, arreu del globus


 Prince Claus Fund, Hivos, European Cultural Foundation
 

Massa sovint analitzem els projectes culturals i artístics a través de la lent de l’èxit. La iniciativa d’investigació internacional Forces of Art s’endinsa, però, en sobrepassar aquesta idea preconcebuda i estesa d’èxit per entendre la força transformadora de la creació i l’expressió artística en les societats i comunitats on tenen lloc.

ACVIC i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona celebren...


 ACN Vic | 11 maig de 2021
 

Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.
 

Art i Escola, el projecte educatiu pioner impulsat per l'ACVIC - Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, celebra aquest 2021 els seus deu anys de vida. Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.

Per commemorar l'efemèride, els impulsors han programat tot un seguit d'activitats, entre les quals destaca una mostra que reunirà a deu artistes que englobaran les diferents temàtiques que s'han tractat durant la darrera dècada. També hi haurà un seminari de formació per a docents i una publicació

ACVIC i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona celebren...


 ACN Vic | 11 maig de 2021
 

Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.
 

Art i Escola, el projecte educatiu pioner impulsat per l'ACVIC - Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, celebra aquest 2021 els seus deu anys de vida. Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.

Per commemorar l'efemèride, els impulsors han programat tot un seguit d'activitats, entre les quals destaca una mostra que reunirà a deu artistes que englobaran les diferents temàtiques que s'han tractat durant la darrera dècada. També hi haurà un seminari de formació per a docents i una publicació

ACVIC i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona celebren...


 ACN Vic | 11 maig de 2021
 

Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.
 

Art i Escola, el projecte educatiu pioner impulsat per l'ACVIC - Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, celebra aquest 2021 els seus deu anys de vida. Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.

Per commemorar l'efemèride, els impulsors han programat tot un seguit d'activitats, entre les quals destaca una mostra que reunirà a deu artistes que englobaran les diferents temàtiques que s'han tractat durant la darrera dècada. També hi haurà un seminari de formació per a docents i una publicació

El mecenatge de competències, un impuls per al mecenatge...


KSNET | Ministerio de Cultura y Deporte – Cultura y Mecenazgo
 

Donacions materialitzades en forma de prestació de serveis i de temps de treball i capacitats tècniques dels empleats de les empreses fan la seva aparició en el debat sobre una eventual futura llei de mecenatge que vagi més enllà de les tradicionals contrapartides monetàries. Aquesta és la fórmula que presenta l’estudi “El mecenazgo de competencias”, elaborat per KSNET per al Ministeri de Cultura.

Monistrol de Calders dona una segona oportunitat a...


ACN Monistrol de Calders  | 7 de maig 2021 
 

El consistori vol que l’indret sigui un exemple de 'cultura de qualitat'  fora de les grans ciutats
 

Monistrol de Calders, al Moianès, acaba d'estrenar la seva primera sala d'art: Cal Ros. Porta el nom de l'edifici que l'acull, l'antiga botiga del poble, que ha tornat a obrir portes però ara amb l'objectiu de ser un revulsiu de "cultura de qualitat". "Volem trencar tòpics i demostrar que al món rural hi pot haver més que paisatge i gastronomia, també la cultura de qualitat que pots trobar a la ciutat", explica l'alcalde, Ramon Vancells. Així, l'antiga botiga acollirà una exposició mensual, inicialment d'artistes de la Catalunya Central.

Monistrol de Calders dona una segona oportunitat a...


ACN Monistrol de Calders  | 7 de maig 2021 
 

El consistori vol que l’indret sigui un exemple de 'cultura de qualitat'  fora de les grans ciutats
 

Monistrol de Calders, al Moianès, acaba d'estrenar la seva primera sala d'art: Cal Ros. Porta el nom de l'edifici que l'acull, l'antiga botiga del poble, que ha tornat a obrir portes però ara amb l'objectiu de ser un revulsiu de "cultura de qualitat". "Volem trencar tòpics i demostrar que al món rural hi pot haver més que paisatge i gastronomia, també la cultura de qualitat que pots trobar a la ciutat", explica l'alcalde, Ramon Vancells. Així, l'antiga botiga acollirà una exposició mensual, inicialment d'artistes de la Catalunya Central.

Presentació del projecte europeu The Europe Challenge


La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat participa al The Europe Challenge, una iniciativa que afronta alguns dels reptes europeus més urgents treballant en projectes d’implicació comunitària amb biblioteques d’arreu d’Europa. El tret de sortida del projecte serà un acte virtual que tindrà lloc aquest diumenge 9 de maig, coincidint amb la commemoració del Dia d'Europa.

Presentació del projecte europeu The Europe Challenge


La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat participa al The Europe Challenge, una iniciativa que afronta alguns dels reptes europeus més urgents treballant en projectes d’implicació comunitària amb biblioteques d’arreu d’Europa. El tret de sortida del projecte serà un acte virtual que tindrà lloc aquest diumenge 9 de maig, coincidint amb la commemoració del Dia d'Europa.

Presentació del projecte europeu The Europe Challenge


La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat participa al The Europe Challenge, una iniciativa que afronta alguns dels reptes europeus més urgents treballant en projectes d’implicació comunitària amb biblioteques d’arreu d’Europa. El tret de sortida del projecte serà un acte virtual que tindrà lloc aquest diumenge 9 de maig, coincidint amb la commemoració del Dia d'Europa.

Presentació del projecte europeu The Europe Challenge


La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat participa al The Europe Challenge, una iniciativa que afronta alguns dels reptes europeus més urgents treballant en projectes d’implicació comunitària amb biblioteques d’arreu d’Europa. El tret de sortida del projecte serà un acte virtual que tindrà lloc aquest diumenge 9 de maig, coincidint amb la commemoració del Dia d'Europa.

El sectors culturals i creatius a Europa, un mercat en...


KEA, European Investment Fund
 

El procés de digitalització, la innovació tecnològica, una creixent consciència ambiental o el treball col·laboratiu són algunes de les tendències clau que estaven perfilant uns sectors culturals i creatius (SCC) en creixement a Europa abans de la pandèmia, i que sembla que aquesta no ha fet més que accentuar. Segons conclou l’estudi “Market Analysis of the Cultural and Creative Sectors in Europe”, els SCC representaven ja en 2017 un important mercat amb el 5,5% de l’economia global de la UE, dels quals un 2,5% pertany a la indústria audiovisual i multimèdia per si sola.

El sectors culturals i creatius a Europa, un mercat en...


KEA, European Investment Fund
 

El procés de digitalització, la innovació tecnològica, una creixent consciència ambiental o el treball col·laboratiu són algunes de les tendències clau que estaven perfilant uns sectors culturals i creatius (SCC) en creixement a Europa abans de la pandèmia, i que sembla que aquesta no ha fet més que accentuar. Segons conclou l’estudi “Market Analysis of the Cultural and Creative Sectors in Europe”, els SCC representaven ja en 2017 un important mercat amb el 5,5% de l’economia global de la UE, dels quals un 2,5% pertany a la indústria audiovisual i multimèdia per si sola.