Apunts

ADÉU ADÉU: quan el poder esborra paraules i la cultura n’exposa el buit


  
  
Una peça breu per pensar com els gestos artístics i els debats globals revelen tensions que també travessen les polítiques culturals municipals.
  

Hi ha governs que no necessiten prohibir llibres per censurar. Sovint n'hi ha prou amb decidir quines paraules són admissibles. Quan l'administració Trump va vetar termes com "canvi climàtic",  "vulnerable", "basat en evidències" o "patrimoni cultural", no retirava només vocabulari: esborrava realitats. Allò que no es pot dir gairebé no es pot pensar; i allò que no es pot pensar difícilment es pot discutir. És una política cultural encoberta, aplicada al diccionari.

Quan la cultura ha de curar



La Comissió Europea vol convertir la participació cultural en una conducta de salut. Però, què passa quan demanem a la cultura que repari allò que la política no vol afrontar?
  


L’informe Culture and Health: Time to Act (2025) de la Comissió Europea defensa la integració de la cultura en les polítiques de salut pública. Les evidències són sòlides i l’ambició, enorme: reconèixer la participació cultural com una conducta de salut positiva, amb impacte sobre el benestar individual, la cohesió social i la sostenibilitat econòmica. Tanmateix, aquest discurs obre una pregunta provocadora: estem demanant massa a la cultura?
  
  

Cuidar la cultura també és una forma de salut pública  
  

#Compartim. Setmana 46



Aquesta setmana, els debats culturals apunten cap a una mateixa direcció: la cultura és un terreny on es condensen tensions socials, polítiques, identitàries, econòmiques, que sovint ultrapassen l’escena artística. Des de la interrupció d’un concert a París fins a la mirada afrocentrada dels drets culturals, passant per l’ascensor social improbable o pels límits del suport a la creació escènica, les quatre lectures ens recorden que el municipi no és un simple gestor d’activitats, sinó un actor que interpreta i redistribueix poder simbòlic.  
  
  

Concert interromput i fractures culturals a París

Musique et politique : à propos d'un concert perturbé à la Philharmonie de Paris

Didier Eribon, 10 de novembre de 2025

El 6 de novembre de 2025, el concert de l’Orchestre philharmonique d’Israël a la Philharmonie de Paris va ser interromput per manifestants pro-palestinians que van encendre fumígens i van llençar fullets entre el públic.  En resposta, alguns espectadors van agredir físicament aquests manifestants.

#Compartim Estiu

        
  

Després de la pausa estival, tornem amb un #compartim especial dedicat als mesos de juliol i agost. Han estat setmanes intenses per al debat cultural: des de les crítiques al discurs multicultural fins als reptes de la burocràcia, passant pel paper dels videojocs, el patrimoni, la llengua, la IA o la relació entre cultura i salut. També hi hem trobat reflexions poètiques i propostes per imaginar futurs més esperançadors. Aquí teniu una selecció de lectures que ens ajuden a reprendre el pols cultural amb la mirada atenta i crítica de sempre.
  
              
  

El buit del patrimoni

El monstre del patrimoni

Alberto Velasco Gonzàlez, 29 d'agost de 2025

Alberto Velasco recorda la figura d’Eduard Carbonell, clau en la consolidació del patrimoni i els museus a Catalunya, i denuncia la manca actual de referents en el camp de la museologia.

Estètica del dolor i neutralitat ideològica: una mirada des de la cultura local

       
  

Vivim envoltats d’imatges de dolor. Les veiem a les pantalles, a les sales de cinema i als espais culturals, embolcallades sovint d’una bellesa formal que commou però no incomoda. Què passa quan el patiment es converteix en experiència estètica? I què passa quan aquesta estètica arriba, legitimada, als espais de cultura pública local? 
  

Aquest article parteix d’una lectura atenta de tres textos recents que m’han convidat a pensar com determinades representacions de la violència i el patiment s’han despolititzat i convertit en matèria estètica. Em refereixo a la crítica de Pablo Caldera sobre Sirāt, de Guillermo Martínez Valdunquillo sobre les derrotes culturals del cinema de festivals, i de Bernat Salvà sobre el tractament fílmic de la tauromàquia a Tardes de soledad.

#Compartim Setmana 22


  
Setmana 22 i el debat cultural es presenta amb una força poc habitual. El patrimoni es converteix en camp de batalla política, la cultura en justificació d’impactes ambientals, i la creació en territori de tensions entre suport institucional i llibertat artística. També hi ha lloc per a preguntes sobre ètica i tecnologia, noves pràctiques de mediació i iniciatives de foment lector en espais sovint invisibilitzats. A #compartim, fem un recull dels textos que obren reflexions necessàries i posen el focus en els dilemes més vius del sector. Aquí ho teniu.
  
  

Rescat o restitució?

El cas Sixena: patrimoni segrestat o patrimoni salvat?

Guerau Xipell Casol, 29 de maig de 2025

Guerau Xipell defensa que les pintures murals de Sixena van ser salvades del foc i conservades exemplarment al MNAC, seguint estàndards internacionals.

Hermitage: un projecte sense arrel, una lliçó urbana i cultural


Un estudi recent analitza per què la proposta de seu del Museu Hermitage a Barcelona va naufragar, i què en poden aprendre les ciutats que aposten per la regeneració urbana amb col·laboració publicoprivada.
 
   

Art participatiu i espai públic: transformar un lloc o activar un procés?


 
Una intervenció artística al túnel del barri de la Salut, a Badalona, mobilitza centres educatius i entitats. El projecte apunta a la cohesió i la memòria, i alhora obre la pregunta sobre la continuïtat d’aquest tipus d’accions​.
    
 

Estem perdudes, però no tant: 10 propòsits d’any nou per fer cultura amb i per a joves


 
Recull d’intervencions mítiques a l’Assemblea #7 amb l’Última Merda a Interacció 2023.
Elaine Grayling, Nil Martín, Judit Martínez Gili, Abril Pérez Mitchell.
 
 

Si alguna cosa fem a l’Última Merda, és posar-nos imaginatives, hipotètiques, divertides, per repensar la merda que ens esquitxa, posant el focus en tot allò del camp cultural que no funciona i convidant tothom a enfangar-se per canviar les coses. La nostra màxima: reflexionar a partir de l’acció i activar el canvi a través de la reflexió.

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per l’èxit


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.