Apunts

L’art com a dispositiu per pensar


  
Gerard Vilar aborda una de les qüestions centrals del debat sobre la recerca artística: si l’art produeix coneixement i, en cas afirmatiu, en quin sentit es pot parlar pròpiament de coneixement artístic. Publicat a Estudis Escènics, el text intervé en una discussió intensificada per la incorporació dels ensenyaments artístics a l’espai universitari i per l’expansió dels doctorats basats en la pràctica.

La festa com a camp de poder: tradició, política local i disputa per l’hegemonia


  
Aquest article situa la cultura festiva en un lloc que sovint queda desdibuixat en les polítiques culturals: no només com a expressió identitària o recurs econòmic, sinó com un espai central de disputa per l’hegemonia social i política. A partir dels casos dels Moros i Cristians d’Alcoi, les Falles de València i la Patum de Berga, el text mostra com la festa opera simultàniament com a mecanisme de cohesió i com a dispositiu de reproducció de l’ordre social.
  

Un foc sostenible


  
Foc! Arreu del món, però especialment a les terres banyades per la Mediterrània, des de temps immemorials que el foc és essencial en moltíssimes de les festes i tradicions, que fan desaparèixer el vell, perquè arribi el nou i així marcar els canvis de cicle. La cremà de les falles és un dels punts àlgids d’una festa que fa només tres anys que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Patrimoni d'un exili


  
La retirada no va ser només una retirada, és sinònim de l'exili de milers de persones davant d'un feixisme que avançava esmicolant tothom i tot el que quedava de la República, ara fa just 80 anys.

El llegat no llegat


  
La nostra cultura és cada vegada més global. A això hi ha contribuit la tecnologia, però també un 'passat' colonitzador que ens va apropar a cultures llunyanes, massa sovint de la pitjor manera. Si bé es segueix treballant en el postcolonialisme, aquest és el llegat històric que tenim i son molts els reptes que s'encaren, com ara la restitució del patrimoni expoliat per part dels estats colonitzadors o la reconstrucció de la memòria de les cultures colonitzades. Sobretot, fer entendre com de perillós pot ser tocar aquelles coses que ens son alienes, sinó veieu-ho:

Avaluar la creació sense reduir-la a xifres


  
 

Una proposta per repensar l’avaluació de les Fàbriques de Creació a partir dels seus processos i del seu valor públic
  

En un context de consolidació del Programa de Fàbriques de Creació de Barcelona, aquest document afronta una qüestió fonamental: com es poden avaluar espais dedicats a l'experimentació artística sense aplicar-hi únicament els instruments tradicionals de control de resultats?

Riure’s de l’art per entendre’l millor


  
Per fi han arribat les vacances. Ho necessitaves. Les piles s’havien esgotat i l’única manera de recarregar-les era desconnectant a la platja. El ritual el tens ben après. Una setmana en un càmping de la costa on no coneixes ningú. L’agenda del dia: prendre el sol, arrebossar-se de sal i de sorra, perdre el temps. Però sobretot: no pensar.

Quan programar també és generar clima


  
Una llista de cançons per al cap de setmana pot semblar menor. Però també diu molt de com es construeix comunitat i relació des d’un projecte cultural.
  

S’acaba el cicle dels “Divendres d’Interacció” del curs 2017-2018. Durant mesos, cada setmana s’ha compartit una cançó a xarxes amb un gest senzill: acompanyar l’entrada al cap de setmana amb música.

El relat econòmic de les indústries creatives sota examen


  
Aquest article és especialment interessant perquè qüestiona una de les bases del discurs sobre les indústries culturals i creatives: fins a quin punt té sentit agrupar sota una mateixa categoria activitats culturals, professions creatives i sectors tecnològics molt diferents? Peter Campbell, Dave O’Brien i Mark Taylor confronten el rendiment econòmic atribuït a les indústries creatives britàniques amb les pràctiques culturals dels professionals que hi treballen.

La fi del game over


  
Game over. Unes lletres blanques sobre fons negre apareixen a la pantalla. L’aventura s’ha acabat. La funció ha baixat el teló. This is the end, my only friend. Game over? Agafes el comandament i tornes a començar el joc. Aquesta és la dinàmica videolúdica. És el “play it again, Sam” dels jocs. Tornar-hi. Insistir. Repetir l’error fins a dominar-lo. Obstinació, orgull o una forma peculiar d’aprenentatge.