Apunts

És viable una gestió híbrida de recursos entre models públics i models oberts?


  
Goteo.org

Aniré al gra: des de 'Goteo.org' portem tres anys tractant d’afiançar (amb diferents graus d’èxit, experimentant i observant) un model de crowdfunding o micromecenatge que impliqui una sèrie de valors transversals tals com transparència, obertura, co-responsabilitat. Per una banda, per facilitar que iniciatives culturals i socials trobin vies alternatives de finançament gràcies a accions col·lectives en xarxa.

Fàbriques de la cultura: entre creativitat i instrumentalització


  
Una lectura crítica del model de les “fàbriques de cultura” que s’ha estès en les polítiques culturals contemporànies. El text interroga el seu paper com a espais de producció i innovació, posant en dubte si responen a necessitats culturals reals o si operen com a dispositius d’un model econòmic més ampli. Més que oferir respostes, obre un camp de tensió que continua vigent. (n. de l'e., 2026)
  

L’article qüestiona el paper de les noves institucions culturals com a espais de creació o com a eines al servei de models polítics i econòmics.
  

Mesurar el treball cultural: condicions, límits i possibilitats de les estadístiques globals


  
L’Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural impulsada per l’Unesco Institute for Statistics el 2013 no ofereix encara dades sobre ocupació cultural, sinó una cosa prèvia i menys visible: una radiografia de les condicions que fan possible, o no, produir-les. El punt de partida és metodològic. Abans de saber quantes persones treballen en cultura, cal saber si els sistemes estadístics nacionals ho poden captar amb criteris comparables. Aquesta operació, aparentment tècnica, té conseqüències directes sobre la manera com la cultura entra en l’agenda pública.
  

Biblioteques i valor públic: més enllà de la mesura econòmica


  
Parlar de la contribució econòmica de les biblioteques obliga a desplaçar el marc habitual amb què es mesura el valor cultural. Aquest informe impulsat per Arts Council England parteix d’aquesta dificultat: les biblioteques operen majoritàriament fora del mercat, amb serveis gratuïts en el punt d’ús, fet que fa inadequades les mètriques econòmiques convencionals. La pregunta no és només quant aporten, sinó com es construeix aquest valor i amb quins límits es pot captar.
  

Ecosistema o industria cultural



  
El llenguatge de les indústries culturals s’ha imposat com a marc dominant per explicar el paper de la cultura en l’economia. En aquest text, Santi Eraso qüestiona aquesta reducció i proposa recuperar la idea d’ecosistema cultural, molt més ampli que el conjunt d’activitats que generen productes i mercats. La seva reflexió recorda que la cultura també produeix coneixement, relacions socials, experiències i recursos simbòlics que no poden mesurar-se només en termes de consum o creixement econòmic. 

 El text convida a pensar si la cultura s’ha de governar només com un sector econòmic o com un ecosistema complex que sosté drets, imaginació i vida col·lectiva.
  

Arts escèniques i cultura digital: noves pràctiques i nous públics


  
Aquest anuari captura un moment en què la cultura digital es presenta com a horitzó de transformació del sector cultural. En el cas de les arts escèniques, la tecnologia apareix com una oportunitat per ampliar públics, generar comunitat i redefinir l’experiència cultural. Rellegir-lo avui permet prendre distància d’aquest entusiasme inicial i observar què ha passat amb aquestes promeses: quines s’han consolidat, quines s’han matisat i quines han quedat en l’àmbit de la projecció. És en aquest contrast on el text adquireix tot el seu valor. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com les tecnologies digitals transformen la creació escènica, els models de difusió i la relació amb els públics.
  

Un model en qüestió: límits i tensions del finançament cultural espanyol en el context europeu


  

La crisi econòmica no només redueix recursos, també posa en evidència les bases del sistema. L’estudi sobre el model espanyol de finançament cultural situa el debat en un terreny més profund: dependència pública, feblesa del mecenatge i dificultats per adaptar-se als estàndards europeus.
  


Dues formes de valor per pensar la política cultural


  
  
La política cultural no pot justificar-se únicament pels efectes econòmics de la cultura, ni pot prescindir de l’anàlisi econòmica de les decisions que adopta. David Throsby construeix el llibre sobre aquesta doble exigència: reconèixer que els béns culturals produeixen valor econòmic i valor cultural, i dotar l’acció pública d’instruments capaços de considerar-los conjuntament.

Estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic en el 2012 i 2013


  
L’estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) proposa una lectura que desborda els marcs habituals amb què sovint s’avaluen els esdeveniments culturals. No es limita a quantificar retorns econòmics, sinó que incorpora de manera sistemàtica dimensions socials, culturals i ambientals, situant el festival com un dispositiu complex de producció de valor públic.


Beneficios fiscales a la cultura: IVA, IRPF e IS


  
La fiscalitat és un dels instruments menys visibles però més determinants de les polítiques culturals. En aquest article, Lluís Bonet analitza el pes que tenen els beneficis fiscals aplicats a la cultura dins el sistema tributari espanyol, especialment a través de l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats. 

Aquest tipus de mesures funcionen com una forma indirecta de suport públic. No es tradueixen en subvencions directes, sinó en exempcions, deduccions o tipus reduïts que redueixen la recaptació fiscal amb l’objectiu d’afavorir determinades activitats culturals. 

Llegir aquest text ajuda a entendre que la política cultural no es construeix només a través de programes i pressupostos. També es configura a través de decisions fiscals que poden incentivar o limitar el desenvolupament de sectors culturals, l’accés dels ciutadans a la cultura i els equilibris entre mercat i acció pública.