Apunts

Centres de creació i ESS: quan el relat no garanteix sostenibilitat


 

Quan els centres de creació actuen com a agents de transformació social, però són tractats com a projectes provisionals, el problema no és de vocació, sinó de política pública.
 

En el discurs de les polítiques culturals, els centres de creació apareixen sovint com a espais d’innovació social, governança compartida i arrelament comunitari. Però entre aquest relat i les condicions materials en què operen s’obre una distància que no és només tècnica, sinó política. L’informe analitzat parteix del marc de l’economia social i solidària (ESS) no per preguntar què haurien de ser aquests centres, sinó per observar què poden sostenir realment dins dels dispositius actuals de política cultural.
 

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia de la cultura. Què ha canviat? Què no?

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.

 

La despesa cultural local es manté alta... però es modera


  
  
Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

17 projectes amb participació catalana subvencionats per Europa Creativa durant el 2024


 

Els resultats de la convocatòria 2024 del programa Europa Creativa (Creative Europe) han estat publicats a la web de la Comissió Europea 

Durant el 2024, 17 dels projectes que van rebre finançament a través d’aquest programa comptaven amb entitats catalanes entre els socis.

A continuació es mostra la informació dels projectes amb participació catalana a què el programa Europa Creativa va donar suport el 2024

Recuperar no és tornar: l’Anuari SGAE 2024 i els límits de la remuntada cultural


  
Després de l’aturada de la pandèmia, el sector cultural mostra signes clars de recuperació. L’Anuari SGAE 2024 confirma el creixement d’activitat i públic, però també introdueix una idea menys tranquil·litzadora: la cultura creix, però no recupera del tot el terreny perdut.
  
  

Nou visor interactiu actualitzat dels principals beneficiaris dels Next Generation a Catalunya


El Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat ha posat en marxa aquesta nova eina amb informació de l’impacte real d’aquests fons a Catalunya, que permet consultar com s’han distribuït aquests recursos a Catalunya, en convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol
 

La innovació també neix lluny de les metròpolis


  
La relació entre cultura, creativitat i desenvolupament territorial acostuma a explicar-se des de les grans ciutats. Les economies d'aglomeració, la concentració de talent i la densitat institucional han alimentat la idea que la innovació és, sobretot, un fenomen urbà. Aquest informe elaborat en el marc del projecte europeu IN SITU qüestiona aquesta mirada i aporta evidències sobre el paper que les indústries culturals i creatives (ICC) exerceixen en territoris no urbans.

La despesa municipal en cultura, 2018-2021


  
L'anàlisi de la despesa cultural dels municipis acostuma a llegir-se com un indicador pressupostari. Aquest informe proposa una mirada més àmplia: entendre fins a quin punt l'evolució de la despesa reflecteix les prioritats públiques, la capacitat institucional dels ajuntaments i la resiliència de les polítiques culturals davant dues crisis consecutives, la financera i la sanitària.

Les subvencions també programen


  
  
La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"

La cultura en xifres: estructura, impacte i desequilibris persistents


  
L’Anuario de Estadísticas Culturales 2022 consolida una operació estadística iniciada el 2005 amb una ambició clara: construir una visió integrada de la cultura a partir de fonts diverses i disperses. El document no es limita a reunir dades. Intenta ordenar-les per fer llegible un camp que, per la seva pròpia naturalesa, desborda les classificacions tradicionals i es troba en constant intersecció amb altres sectors econòmics i socials.