Apunts

Centres de creació i ESS: quan el relat no garanteix sostenibilitat


 

Quan els centres de creació actuen com a agents de transformació social, però són tractats com a projectes provisionals, el problema no és de vocació, sinó de política pública.
 

En el discurs de les polítiques culturals, els centres de creació apareixen sovint com a espais d’innovació social, governança compartida i arrelament comunitari. Però entre aquest relat i les condicions materials en què operen s’obre una distància que no és només tècnica, sinó política. L’informe analitzat parteix del marc de l’economia social i solidària (ESS) no per preguntar què haurien de ser aquests centres, sinó per observar què poden sostenir realment dins dels dispositius actuals de política cultural.
 

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia de la cultura. Què ha canviat? Què no?

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.

 

17 projectes amb participació catalana subvencionats per Europa Creativa durant el 2024


 

Els resultats de la convocatòria 2024 del programa Europa Creativa (Creative Europe) han estat publicats a la web de la Comissió Europea 

Durant el 2024, 17 dels projectes que van rebre finançament a través d’aquest programa comptaven amb entitats catalanes entre els socis.

A continuació es mostra la informació dels projectes amb participació catalana a què el programa Europa Creativa va donar suport el 2024

Es presenta l’informeACIMC: La situació de la música clàssica a Catalunya (2023)


  
La manca de dades és sovint un dels grans límits per entendre el sistema cultural. Aquest informe fa un pas en sentit contrari i dibuixa un mapa precís de la música clàssica a Catalunya. El resultat és clar: l’activitat creix, però no es distribueix. La concentració en pocs equipaments i la manca de programació en la majoria de municipis apunten a una desigualtat estructural. Rellegir-lo avui permet situar una qüestió de fons que desborda el sector musical: com es garanteix l’accés a la cultura en el conjunt del país i no només en els seus centres més visibles. (n. de l'e., 2026)
  
 

Un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica en tot el 2023, segons l'estudi.Els concerts creixen un 12,4% respecte l'any anterior constatant una "recuperació" amb certes "deficiències"
  

1

Recuperar no és tornar: l’Anuari SGAE 2024 i els límits de la remuntada cultural


  
Després de l’aturada de la pandèmia, el sector cultural mostra signes clars de recuperació. L’Anuari SGAE 2024 confirma el creixement d’activitat i públic, però també introdueix una idea menys tranquil·litzadora: la cultura creix, però no recupera del tot el terreny perdut.
  
  

La despesa municipal en cultura, 2018-2021


Un nou estudi del Centre d'estudis i Recursos Culturals (CERC) constata que la irrupció de la pandèmia covid-19 interromp la recuperació de la despesa municipal executada en cultura a la demarcació de Barcelona després de la crisi econòmica del període 2008-14.


El CERC elabora, amb certa periodicitat, l’anàlisi de la despesa en cultura dels municipis de la demarcació de Barcelona. L’objectiu general de l’anàlisi és oferir una visió global de la despesa en cultura dels municipis i la seva evolució al llarg dels darrers anys.

Reactivar no és recuperar: l’Anuari SGAE 2022 i el retorn incomplet de la cultura


  
Després de l’any del col·lapse, el 2021 marca el retorn de l’activitat cultural. L’Anuari SGAE 2022 ho confirma amb dades contundents de creixement. El problema és un altre: la distància amb el món previ a la pandèmia continua sent molt gran.  


L’any del col·lapse: l’Anuari SGAE 2021 i l’impacte total de la pandèmia


  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  


Cinemes en crisi: quan el model depèn del territori


  


La caiguda d’espectadors impacta de manera desigual les sales de cinema a Catalunya. Mentre els multicines tanquen, alguns cinemes locals resisteixen gràcies al seu arrelament i al suport públic.
  

Que la música no pari! Les necessitats del sector i el paper de la Unió Europea



  
La transformació digital ha canviat profundament el sector musical, però no n’ha resolt les tensions estructurals. Aquest text recull un diagnòstic clar des de l’àmbit europeu: creixement de l’streaming, concentració del mercat i dificultats persistents per als artistes i projectes independents. La seva aportació és situar aquestes dinàmiques en termes de necessitats concretes de finançament i suport. Rellegir-lo avui permet reconèixer una continuïtat significativa: la digitalització ha ampliat oportunitats, però també ha reforçat desigualtats que les polítiques públiques encara tenen dificultats per abordar. (n. de l'e., 2026)
  

L'informe combina diagnòstic estructural i identificació de necessitats. No parla només de dinàmiques del sector, sinó de les condicions que en limiten el desenvolupament.