Apunts

  
Buscar les diferències entre l’estiu del 2019 i el del 2020 és ben fàcil: banyistes trepitjant la sorra de la platja amb o sense mascareta. Festes majors programades o anul·lades. Concerts i festivals acollint multituds o a petits grups de persones assegudes a un metre i mig de distància. I així podríem continuar identificant desenes i desenes de canvis per crear un joc de les diferències que només els més pacients serien capaços de completar.

  
Les festes majors commemoren un fet important de la història o tradició d'un municipi, esdevenen un dels esdeveniments més destacats de cada població, i són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.
  

  
La poesia també canvia de lloc a mesura que es transformen les maneres de trobar-nos i de comunicar-nos. Recollim algunes iniciatives que traslladen la creació poètica a les xarxes socials i a les pantalles, ampliant els seus espais de circulació i recepció. Més enllà de circumstàncies excepcionals, aquestes experiències posen de manifest una transformació que ja és en marxa: la poesia deixa de viure exclusivament en la pàgina escrita i explora nous formats, nous suports i noves formes de lectura, escolta i participació.
  

  
Aquest estudi de la Comissió Europea és especialment interessant perquè intenta fer visible un sector difícil d’observar amb les estadístiques culturals convencionals. Publicat aquest 2020 i plantejat com a continuació de l’inventari europeu de 2003, analitza conjuntament el circ tradicional i el circ contemporani per identificar-ne la situació socioeconòmica, les condicions professionals, la formació, la mobilitat, la capacitat d’innovació i l’accés al finançament europeu.