Apunts

Quan el gest cultural no cola

  

  
A l’estiu, també les polèmiques van amb xancles. Curteta i de poble, la discussió sobre El meu avi ha acabat remenant una pregunta fonda: què passa quan els gestos culturals ja no convencen ningú?


  
  

Cremat, para-sol i expectativa cultural.* 
  
  

Entre platja i concert a la fresca, no sempre ve de gust llegir grans assajos sobre el paper de la cultura pública. Però, de tant en tant, apareixen articles que ens remouen prou com per voler-los pair, encara que sigui amb un granissat a la mà. Això és el que em va passar amb el text que Joan Burdeus ha publicat a Núvol sobre la retirada —o no— de El meu avi de la cantada d’havaneres de Calella.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena de juny


  
  

Segona quinzena de juny i, mentre les revetlles il·luminen places i carrers, també ho fan les iniciatives culturals que arreu del territori posen en valor el patrimoni, la creació i la comunitat. En aquest #Som311 recollim 15 notícies dels municipis de la demarcació de Barcelona —sense oblidar els més petits ni els que treballen des de la constància— que ens parlen de cultura viva, de compromís públic i de polítiques que vinculen passat i futur, proximitat i transformació. En ple estiu, la cultura no s’atura: s’arrela i s’expandeix.

#Compartim Setmana 26

       
  

Setmana 26 i la calor ja és aquí. Però el debat cultural no fa vacances: des de l’efectivitat real de les polítiques culturals fins al miratge tecnològic de Barcelona, passant per la sobirania digital europea i el valor de l’educació artística. També apareixen veus que reivindiquen el dret a avorrir-se, que denuncien la precarietat del sector audiovisual i que alerten de les barreres climàtiques per a l’accés cultural de les persones amb discapacitat. Seguim observant tensions globals i realitats locals per repensar l’acció cultural des dels municipis.
  
  

 Polítiques culturals: on són efectives?

¿Medicina u homeopatía? 

Pau Rausell, 28 de juny de 2025  

Un estudi d’Econcult analitza dades de 209 regions europees i conclou que sense densitat urbana, alt nivell educatiu i orientació a serveis, les polítiques culturals tenen poc impacte en l’ocupació cultural.

Mesurar allò que no és de ciment


Una nova mirada sobre la infraestructura social i cultural i com aplicar-la als municipis

Parlem sovint d’equipaments, serveis o projectes culturals, però costa més situar-los dins l’ecosistema d’infraestructures que sostenen la vida col·lectiva. Un informe del Bennett Institute ens convida a repensar aquest marc i, sobretot, a mesurar-lo. En aquest article, combinem una lectura reflexiva i una guia pràctica per traslladar aquestes idees al context municipal.
  

Manifesta 15: cultura, mediació i governança metropolitana


  

Una biennal com a laboratori de descentralització i cooperació institucional
  

La quinzena edició de la Biennal Nòmada Europea, Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, no només va desplegar un ambiciós programa artístic entre setembre i novembre de 2024. Va ser, sobretot, un experiment institucional a escala metropolitana. Un espai on la cultura va funcionar com a camp de proves per repensar formes de governança col·laborativa i estratègies de descentralització cultural. El recent informe final ofereix una mirada detallada i crítica sobre què va representar aquesta edició inèdita per la seva escala i enfocament descentralitzat.

1

I si la ciutadania decidís part del pressupost cultural?


Els pressupostos participatius són una eina clau de la democràcia local. Ara, la Diputació de Barcelona en publica una guia que sistematitza pas a pas com desplegar aquest tipus de processos. Però... i si ens preguntem si això també es pot aplicar a la cultura? Com seria un pressupost cultural participatiu?


 

La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal.

Construir pau des del territori


  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

Hermitage: un projecte sense arrel, una lliçó urbana i cultural


Un estudi recent analitza per què la proposta de seu del Museu Hermitage a Barcelona va naufragar, i què en poden aprendre les ciutats que aposten per la regeneració urbana amb col·laboració publicoprivada.
 
   

Què pensa Europa sobre la cultura?


Dades i reflexions a partir de l’Eurobaròmetre 562, amb focus en el cas espanyol
  

Fa pocs dies, la Comissió Europea ha publicat l’Eurobaròmetre especial 562, un estudi sobre les actituds dels ciutadans envers la cultura (European Commission, 2025a). La gràcia d’aquest tipus de documents és que no només aporten dades, sinó que ens donen pistes sobre com percep la ciutadania el paper de la cultura en el seu dia a dia, quins canals utilitza per accedir-hi i quins obstacles encara condicionen la participació. I sí, tenim també els resultats desglossats per Estats.

Els valors socials de la cultura, al centre d’Europa


  

El 9 d’abril, Dia d’Europa, és una bona ocasió per posar el focus en iniciatives que busquen enfortir els vincles entre cultura i valors socials al nostre continent. Una d’elles és l’Inventari Europeu de Valors Socials de la Cultura, una plataforma digital pensada per ajudar a concretar els grans conceptes –inclusió, participació, diversitat, benestar...– que sovint apareixen als discursos sobre política cultural.