Interacció

El 9 d’abril, Dia d’Europa, és una bona ocasió per posar el focus en iniciatives que busquen enfortir els vincles entre cultura i valors socials al nostre continent. Una d’elles és l’Inventari Europeu de Valors Socials de la Cultura, una plataforma digital pensada per ajudar a concretar els grans conceptes –inclusió, participació, diversitat, benestar...– que sovint apareixen als discursos sobre política cultural.

Aquest diccionari electrònic en obert reuneix definicions, contextos, eines i indicadors relacionats amb nou valors socials de la cultura. Però no es queda en la teoria: inclou també referències útils (textos, vídeos, àudios) i permet fer cerques creuades per facilitar-ne l’aplicació pràctica. És una eina viva i en creixement, pensada per a tècnics, responsables i investigadors culturals d’arreu d’Europa.

En paral·lel, s’ha publicat la guia Cap a un gir social en la política cultural, la publicació és també resultat del projecte europeu INVENT i parteix d’una constatació crítica: malgrat les transformacions socials, digitals i demogràfiques de les darreres dècades, moltes polítiques culturals continuen operant amb una concepció estreta de la cultura, centrada principalment en les arts i orientada sovint a les classes mitjanes. A partir d’aquí, la guia defensa la necessitat d’un “gir social” que reconnecti les polítiques culturals amb la manera real com la ciutadania experimenta la cultura en la vida quotidiana.

Un dels aspectes més interessants del document és que no es limita a proclamar grans valors abstractes. Els autors assenyalen precisament que conceptes com inclusió, diversitat o cohesió social apareixen sovint als documents europeus sense instruments concrets, indicadors ni mecanismes clars d’aplicació. La guia intenta corregir aquest buit proposant una lectura més operativa dels valors socials de la cultura.

El text també qüestiona la centralitat gairebé automàtica que han adquirit les indústries creatives en moltes estratègies culturals europees. Sense negar-ne la importància econòmica, els autors alerten que un enfocament excessivament orientat al benefici i l’ocupabilitat pot empobrir la funció pública de la cultura. Aquesta crítica és especialment rellevant en un context local on moltes polítiques culturals tendeixen a justificar-se cada vegada més en termes de retorn econòmic, impacte urbà o atractivitat territorial.

La proposta del “gir social” no defensa una cultura instrumentalitzada al servei de finalitats socials definides des de dalt. De fet, el document rebutja explícitament la idea que els artistes hagin de produir “art socialment útil”. El que planteja és una altra cosa: que les polítiques culturals ampliïn els actors reconeguts, les formes culturals legitimades i les pràctiques que reben suport institucional. Això inclou cultures quotidianes, minoritàries o marginals que sovint queden fora dels marcs tradicionals de política cultural.

Llegida des del món local, la guia obre preguntes importants. Si la cultura és també participació, benestar, identitat o solidaritat, aleshores les polítiques culturals no poden limitar-se a programar activitats o gestionar equipaments. Han de preguntar-se quines relacions socials fan possibles, quins grups continuen fora dels dispositius culturals i quines formes de vida cultural queden invisibilitzades pels criteris habituals de valor.
  

 
Referència bibliogràfica 

Cvetičanin, P., Petrić, M., i Tomić-Koludrović, I. (Eds.). (2024). Cap a un gir social en la política cultural: Una guia pels responsables polítics. Universitat Autònoma de Barcelona.

https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2024/292190/Policymakers_Guidebook_The_Catalan.pdf