Apunts

Les desigualtats de gènere en les escenes artístiques musicals, teatrals i de dansa


Debats. Revista de cultura, poder i societat  | Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació
 

Aquest monogràfic de la revista Debats, titulat 'Cultura i gèneres. Arts i professions' i coordinat per les professores Marta Casals i Anna Villarroya, se centra en la temàtica de la cultura i els gèneres a la societat contemporània, posant èmfasi especialment en l’anàlisi de les desigualtats de gènere en l’àmbit cultural, concretament en les escenes artístiques musicals, teatrals i de dansa de diferents països del món

‘Cal reconèixer la natura com un ésser de què depèn la nostra existència terrenal’ Entrevista a Josep Maria Mallarach


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Espiritualitat, cultura i medi natural’, celebrat els dies 31 de maig i 2 de juny d’enguany, hem entrevista Josep Maria Mallarach, doctor en Biologia ambiental, llicenciat en Geologia, consultor ambiental i escriptor, que ens ha parlat de la necessitat de tenir una actitud molt més respectuosa amb la natura,

Descolonizando cómo pensamos sobre el arte | Decolonizing How We Think About Art | Décoloniser la façon donc on pense sur l’art

 


 www.ataec.com

Red Glocal Asociativa de Artistas, Culturas & Acciones Comunitarias/Climáticas

@ataeccom | https://ataec.wordpress.com/ | Podcast_Cultural Landscapes 
 
 

El arte, como generalmente se refiere a la sociedad, trae a la mente pinturas, estatuas y actuaciones arraigadas en la sociedad occidental. La pintura del Renacimiento y las películas de Hollywood suelen estar a la vanguardia del arte para muchos grupos humanos. Sin embargo, todas las culturas del mundo crean arte, y la forma que toma puede ser drásticamente diferente de una cultura a otra. Parece haber algo en el arte, algo estético que nos permite reconocer el arte como arte, independientemente de sus orígenes. Este concepto de estética universal juega un papel importante en la comprensión de la relación entre el arte occidental y el no occidental porque perpetúa las narrativas coloniales que borran el ingenio de los pueblos indígenas1.

Idees i estratègies per a un finançament artístic inclusiu, just i flexible


IETM
 

Repensar els models i instruments de finançament de les arts per ajudar el sector artístic a evolucionar i seguir en sintonia amb el context canviant de la societat actual és una qüestió que, si bé no es tracta d’un debat nou, s’ha vist confirmada amb les necessitats que ha fet palesa la pandèmia.

Begoña Román: ‘La presencialitat és la condició sine qua non de l’experiència estètica’


Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.
 

Begoña Román és professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Membre del grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya "Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política".
 

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.

Manifest 8 de març 2022, Dia Internacional de les Dones


Aquest 8 de març de 2022, Dia Internacional de les Dones, volem donar visibilitat a les polítiques locals feministes, innovadores i transformadores que contribueixen a construir pobles i ciutats feministes.
 

Els reptes de la igualtat de gènere són molts i la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la urgència d’assumir-los. Les polítiques d’igualtat són una part integral de la solució als molts desafiaments que afrontem en temes de salut, clima, economia i drets humans fonamentals.

Els carrers, són nostres? El gènere en les narratives i lèxics urbans


La reflexió sobre la transformació de l’espai públic en el context de la pandèmia i la recuperació de la crisi es troba en plena expansió. Mentre els processos que s’anunciaven en els darrers anys, com la normativització de l’espai i la privatització dels seus usos, les desigualtats socials i el desmantellament de les iniciatives comunitàries, han anat constrenyent l’espai públic, des de la cultura creixen els esforços per analitzar les noves relacions entre espai, poder i cos que s’han materialitzat als carrers,  i per crear noves epistemologies a partir de les quals construir les ciutats del futur,

#MeToo a les arts: com crear entorns de treball segurs i equitatius


SHIFT Culture
 

El moviment #MeToo, sorgit en 2017 arran les denúncies d’actrius del cinema que havien patit abusos i agressions sexuals, va adquirir aviat rellevància mundial i diverses organitzacions van començar a fer un seguiment per afrontar l’assetjament sexual des del sector cultural i creatiu.