Apunts

Descolonizando cómo pensamos sobre el arte | Decolonizing How We Think About Art | Décoloniser la façon donc on pense sur l’art

 


 www.ataec.com

Red Glocal Asociativa de Artistas, Culturas & Acciones Comunitarias/Climáticas

@ataeccom | https://ataec.wordpress.com/ | Podcast_Cultural Landscapes 
 
 

El arte, como generalmente se refiere a la sociedad, trae a la mente pinturas, estatuas y actuaciones arraigadas en la sociedad occidental. La pintura del Renacimiento y las películas de Hollywood suelen estar a la vanguardia del arte para muchos grupos humanos. Sin embargo, todas las culturas del mundo crean arte, y la forma que toma puede ser drásticamente diferente de una cultura a otra. Parece haber algo en el arte, algo estético que nos permite reconocer el arte como arte, independientemente de sus orígenes. Este concepto de estética universal juega un papel importante en la comprensión de la relación entre el arte occidental y el no occidental porque perpetúa las narrativas coloniales que borran el ingenio de los pueblos indígenas1.

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.

Els carrers, són nostres? El gènere en les narratives i lèxics urbans


La reflexió sobre la transformació de l’espai públic en el context de la pandèmia i la recuperació de la crisi es troba en plena expansió. Mentre els processos que s’anunciaven en els darrers anys, com la normativització de l’espai i la privatització dels seus usos, les desigualtats socials i el desmantellament de les iniciatives comunitàries, han anat constrenyent l’espai públic, des de la cultura creixen els esforços per analitzar les noves relacions entre espai, poder i cos que s’han materialitzat als carrers,  i per crear noves epistemologies a partir de les quals construir les ciutats del futur,

#MeToo a les arts: com crear entorns de treball segurs i equitatius


SHIFT Culture
 

El moviment #MeToo, sorgit en 2017 arran les denúncies d’actrius del cinema que havien patit abusos i agressions sexuals, va adquirir aviat rellevància mundial i diverses organitzacions van començar a fer un seguiment per afrontar l’assetjament sexual des del sector cultural i creatiu.

Les dones, infrarepresentades en la indústria audiovisual europea


European Audiovisual Observatory
 

Davant el constatat desequilibri de gènere existent entre professionals del cinema, l’European Audiovisual Observatory ha estudiat les dades recollides a la seva base de dades en referència a les produccions de llargmetratges estrenats a Europa durant el període 2016-2020.

Què cal fer per promoure la igualtat de gènere al sector cultural català?


European Journal of Cultural Studies | Maite Barrios, Anna Villarroya


Tot i que la proporció de dones que segueixen formacions relacionades amb la cultura és predominant respecte a la dels homes, aquestes pateixen una infrarepresentació laboral en pràcticament tots els àmbits del sector i a gairebé tot el món. A Catalunya, les dones representaven el 44% de l’ocupació cultural en 2014.

L'accessibilitat als museus, una transformació que va més enllà d'eliminar barreres


  
  
Fa un parell de dies que l’àvia ha hagut de començar a sortir al carrer en cadira de rodes. Quan l’acompanyes per primera vegada, te’n fas creus dels obstacles que sempre hi ha hagut al carrer i que fins ara mai havien suposat un problema per a tu. Per arribar a la plaça heu hagut de fer un camí alternatiu, evitant els pendents pronunciats i buscant les calçades amb rampa.

Llengua i diversitat cultural


 Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 17/12/2021
 

La relatora especial pel dret a l’educació, la Dra. Koumbou Boly Barry va publicar el passat mes d’abril un informe sobre les dimensions culturals del dret a l’educació[1]. D’entrada pot semblar una obvietat, però és molt rellevant que els mecanismes de protecció dels drets humans plantegin aquesta qüestió.

En una contundent declaració de la necessitat de repensar els sistemes educatius, la relatora afirma que cal canviar moltes perspectives i considerar la vida educativa i tots els recursos culturals com a bens comuns.

Cultura, llengua i identitat


Relatoria de la tercera conversa dels debats KULT, amb la participació de Jordina Arnau, Júlia Ojeda, Marina Massaguer, Francesc Viadel i Julià de Jòdar
 

El passat dijous 4 de novembre vam fer el tercer dels debats KULT, on vam parlar de la llengua en la cultura i la cultura en català a la biblioteca Jaume Fuster, la primera de les moltes col·laboracions que farem amb les biblioteques de Barcelona, membres de la xarxa KULT.