Apunts

Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els drets culturals de la ciutadania


  
Des d’un punt de vista editorial, es tracta d’una entrada útil com a marcador de canvi de paradigma en les polítiques culturals locals. No aporta una anàlisi crítica desenvolupada ni eines operatives, però fixa un relat que posteriorment ha estat assumit o adaptat per altres municipis. En aquest sentit, manté interès com a document de context, tot i que deixa oberta una pregunta clau que convindria abordar: què implica realment governar la cultura des dels drets quan es passa del discurs a la pràctica administrativa. (n. de l'e., 2026)
  
 

Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.
 

La planificació estratègica de la cultura en temps de pandèmia


 Ja busco senyals de primavera

Katherine Mansfield
 

La COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat i ha paralitzat l’economia. El món cultural, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants. Aprofitarem l’ocasió per abordar un canvi de model? O tot plegat farà encara més profunda la crisi del sector? Reconeixerem d’una vegada la cultura com un bé de primera necessitat i l’accés com un dret social, més enllà d’una declaració institucional? Deixarem la producció obsessiva i buscarem altres maneres de treballar col·lectivament que tinguin més a veure amb el llarg termini? Com serà la cultura postpandèmia?
 
 

Parem la màquina cultural!


France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

La cultura com a motor de la reconstrucció europea


  
L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

Museus i patrocini: la frontera entre sosteniment i captura


  
El text de Santos M. Mateos Rusillo aborda una qüestió que ha deixat de ser perifèrica per convertir-se en central en la gestió cultural contemporània: la dependència creixent dels museus respecte al patrocini privat. L’autor utilitza una imatge suggerent —el museu com a “petirrojo” que necessita alimentar-se constantment— per descriure una situació estructural: la necessitat de recursos ha obert la porta a noves formes de finançament que reconfiguren la relació entre institucions culturals i empreses.
  

La mediació en els conflictes culturals. Entrevista a Maria Munné


Maria Munné ha impartit el curs ‘La mediació en els conflictes culturals’, en què s’ha posat damunt la taula la necessitat de la mediació en la cultura, on conflueixen interessos i agents molt diferents, els quals tenen visions contrastades al voltant de les prioritats i estratègies que cal emprendre. Aquest és el resultat de la nostra conversa.

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i recursos per a la renovació urbana


  
Si la primera part del projecte situava la cultura en el terreny del bé comú i la cocreació, aquest segon text mostra com aquest discurs intenta prendre forma en pràctiques concretes. Mapatges, programes i xarxes dibuixen un ecosistema d’iniciatives que busquen intervenir en la ciutat des de la cultura. Rellegir aquests materials avui no és tant una qüestió de replicar models com d’entendre com es construeix una política cultural a partir de casos, connexions i aprenentatges compartits. És aquí on es fa visible una tensió persistent: entre la capacitat de generar experiències valuoses i la dificultat de convertir-les en estructures estables. (n. de l'e., 2026)
  

La traducció del discurs en dispositius, programes i pràctiques. El valor no és tant cada cas concret com el conjunt que dibuixen.
  

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana


Durant anys, molts projectes culturals han estat pensats com a dispositius que s’implanten en un territori. Cultural Creative Spaces & Cities proposa un gir: entendre els espais culturals com a actors que participen en la definició mateixa de les polítiques urbanes. El projecte articula aquesta idea a través de processos de cocreació entre administracions i ecosistemes culturals, situant la cultura en el terreny del bé comú. Rellegir-lo avui permet veure fins a quin punt aquest desplaçament, de la gestió a la governança compartida,  s’ha incorporat realment a les polítiques culturals locals o continua sent, en bona part, una aspiració. (n. de l'e., 2026)
  

Els espais culturals no són només infraestructures, sinó agents actius en la definició de polítiques públiques.
  

Desmantellar la indústria cultural per recuperar el conflicte en les arts visuals


  
  
El text de Daniel G. Andújar és una impugnació directa del sistema institucional de les arts visuals contemporànies. No es tracta d’una crítica puntual, sinó d’una esmena a la totalitat a allò que denomina “indústria cultural”: un entramat format per museus, dispositius de legitimació i lògiques de prestigi que han acabat desplaçant la pràctica artística del seu lloc social i polític. L’autor descriu un sistema que ha convertit l’artista en una figura subordinada, funcional i intermitent, integrat només en la mesura que no desestabilitza el relat institucional.
  

Garraf Actua promou una xarxa de professionals de les arts escèniques


  
El projecte Garraf Actua, impulsat per NODE Garraf amb el suport de la Diputació de Barcelona, promou la creació d’un cens de professionals i empreses de les arts escèniques de la comarca