Interacció

  
La recuperació de la despesa cultural municipal després de la crisi no dibuixa un retorn als nivells previs, sinó una estabilització en un nou llindar més baix. Les dades del període 2014-2017 permeten entendre millor aquest desplaçament i els seus límits.
  

L’anàlisi de la despesa municipal en cultura a la demarcació de Barcelona entre 2014 i 2017 mostra una etapa de recuperació continguda després de l’impacte de la crisi econòmica. Les dades, construïdes a partir de les liquidacions pressupostàries de la gran majoria de municipis, permeten observar tendències sòlides més que no pas variacions conjunturals.

En termes globals, la despesa en cultura creix durant tot el període, amb increments anuals sostinguts. L’any 2017, els municipis destinen 240 milions d’euros, consolidant una trajectòria a l’alça iniciada el 2014. Aquesta evolució, però, no implica una recuperació plena. Les xifres continuen molt per sota dels màxims assolits abans de la crisi, quan la despesa superava els 400 milions d’euros. El creixement, per tant, s’ha de llegir com una recomposició parcial més que com una restitució.

Aquesta mateixa idea es reforça si es mira el pes de la cultura dins el pressupost municipal. El 2017, la despesa cultural representa el 5,9% del total, lluny del 10% que s’havia assolit abans de 2009 . La cultura no només es redueix en termes absoluts durant la crisi, sinó que perd pes relatiu i no el recupera en el període analitzat. Aquesta doble pèrdua és clau per entendre la seva posició actual dins les prioritats municipals.

La despesa per habitant segueix una evolució similar. Passa de 49 euros el 2014 a 60,7 euros el 2017, en una progressió clara però encara lluny dels valors previs a la crisi, que havien superat els 120 euros . De nou, la recuperació existeix, però no compensa la davallada acumulada.

El comportament per trams de municipis introdueix matisos rellevants. Els municipis més petits són els que destinen més recursos per habitant, arribant a prop de 87 euros en els de menys de 5.000 habitants, mentre que els municipis grans se situen per sota dels 50 euros . Aquesta diferència apunta a una major intensitat relativa de la despesa en entorns petits, tot i que no necessàriament implica més capacitat estructural.

Pel que fa a la composició de la despesa, el patró és clarament continuista. La major part dels recursos es destinen a despesa corrent, especialment a béns i serveis (al voltant del 42%) i a personal (30%), mentre que la inversió queda en un segon terme . Aquesta distribució suggereix un model orientat al sosteniment de l’activitat ordinària més que a transformacions estructurals.

En clau territorial, les diferències entre comarques es mantenen dins d’una forquilla relativament estreta, entre el 4,5% i el 9,5% del pressupost municipal. Tot i això, emergeixen alguns territoris amb una aposta més clara per la cultura, com l’Alt Penedès, mentre que altres es mantenen en nivells més baixos.

El conjunt de l’informe dibuixa un escenari que obliga a matisar el relat de la recuperació. La despesa cultural municipal creix, però ho fa des d’un punt de partida molt més baix i sense recuperar el pes que havia tingut. El resultat no és tant una tornada a la situació anterior com la consolidació d’un nou equilibri, més limitat, que redefineix el marge d’acció de les polítiques culturals locals.
  

PDF Despesa en cultura dels ajuntaments de la província de Barcelona 2014-2017