Apunts

L'accessibilitat als museus, una transformació que va més enllà d'eliminar barreres


  
  
Fa un parell de dies que l’àvia ha hagut de començar a sortir al carrer en cadira de rodes. Quan l’acompanyes per primera vegada, te’n fas creus dels obstacles que sempre hi ha hagut al carrer i que fins ara mai havien suposat un problema per a tu. Per arribar a la plaça heu hagut de fer un camí alternatiu, evitant els pendents pronunciats i buscant les calçades amb rampa.

Llengua i diversitat cultural


 Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 17/12/2021
 

La relatora especial pel dret a l’educació, la Dra. Koumbou Boly Barry va publicar el passat mes d’abril un informe sobre les dimensions culturals del dret a l’educació[1]. D’entrada pot semblar una obvietat, però és molt rellevant que els mecanismes de protecció dels drets humans plantegin aquesta qüestió.

En una contundent declaració de la necessitat de repensar els sistemes educatius, la relatora afirma que cal canviar moltes perspectives i considerar la vida educativa i tots els recursos culturals com a bens comuns.

SHIFT Culture: recull bibliogràfic per abordar el canvi climàtic i la sostenibilitat des de la cultura


SHIFT Culture
 

Fer front al canvi climàtic, avançar cap a la igualtat de gènere i la inclusió social són alguns dels reptes clau als quals ens enfrontem en un context global de ràpida evolució i que es recullen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU. Tot i no comptar amb un ODS propi, la cultura i les arts juguen un paper fonamental en la configuració de les societats i molts experts han defensat el seu caràcter transversal i necessari per atènyer aquests objectius globals.

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.

La transformació digital de les arts i participació de públics: el nou paradigma


Australia Council for the Arts
 

La tecnologia digital ha modificat profundament la forma en què ens relacionem amb l'art i la cultura. Internet ha posat al nostre abast oportunitats de participació i interacció que obren infinites possibilitats per a la creativitat i la participació, alhora que han pertorbat els models de negoci existents a les indústries culturals i creatives, creant nous reptes en espais desconeguts per a una gran part del sector.

Cultura, llengua i identitat


Relatoria de la tercera conversa dels debats KULT, amb la participació de Jordina Arnau, Júlia Ojeda, Marina Massaguer, Francesc Viadel i Julià de Jòdar
 

El passat dijous 4 de novembre vam fer el tercer dels debats KULT, on vam parlar de la llengua en la cultura i la cultura en català a la biblioteca Jaume Fuster, la primera de les moltes col·laboracions que farem amb les biblioteques de Barcelona, membres de la xarxa KULT.

Relacions culturals: abordar la pau i l’estabilitat en contextos fràgils


Jordi Baltà | EU National Institutes for Culture - EUNIC
 

Que els programes artístics i culturals són una arma per donar veu a les comunitats marginades i per contribuir al desenvolupament inclusiu i a la cohesió social potser no és cap notícia. Aquestes bases, però, són un bon punt de partida per reflexionar des de la cultura al voltant de les nocions contemporànies de "pau", cada vegada més connectades amb el desenvolupament i la justícia social.

'Les realitats immersives permeten fer un discurs més atractiu, amb un increment de visitants, de difusió i de viralitat'


Amb motiu del curs 'Realitat immersiva, realitat augmentada i realitat virtual. Implementacions i perspectives en el terreny de les polítiques culturals', celebrat els dies 16 i 18 de novembre d’enguany, hem entrevistat Luis Villarejo, un dels experts més reconeguts en aquest àmbit i que coneix de primera mà les aplicacions d’aquestes noves realitats en les polítiques culturals.
 

Idees per empènyer els límits dels projectes culturals en la nova normalitat


Cultural Relations Platform
 

La incertesa i la inestabilitat arrossegades durant la pandèmia, especialment en els períodes de confinament, ha dut a nombroses organitzacions culturals i socials a explorar noves formes de relacionar-se amb les audiències i les TIC i a empènyer les fronteres dels models vigents fins aleshores.

"El Pla ha facilitat empoderar als agents que treballen en l’àmbit de l’educació i la cultura de Centelles"


  
  

Un element especialment rellevant és la importància atribuïda al seguiment i a l’avaluació. El pla incorpora eines específiques, com sistemes d’indicadors i mecanismes de revisió periòdica, que permeten ajustar les accions i mantenir-ne la coherència en el temps. També destaca l’estratègia de comunicació, pensada per implicar tant els agents com la ciutadania i fer del procés un exercici realment participatiu.

El valor del document no rau tant en les accions definides com en el mètode que proposa. A Centelles, la política cultural no s’implementa només programant o executant. Es construeix articulant espais, prioritzant decisions i assumint que la transversalitat no és un discurs, sinó una pràctica que requereix temps, estructura i governança.  (n. de l'e., 2026)
  

Entrevista a Anna Chávez (regidora de Cultura) i Víctor López (regidor d’Educació) de l’Ajuntament de Centelles amb motiu de la finalització del treball "Implementació del Pla estratègic d'Educació + Cultura de Centelles”".