Apunts

Xarxes culturals locals: una guia per entendre millor les seves dinàmiques


European Network of Cultural Centres | R. Iacob
 

Les xarxes d’actors culturals són un important actiu no només per als ecosistemes culturals, sinó també per a les comunitats i els territoris, que necessiten estratègies ben adaptades als seus objectius, però que sovint es troben amb reptes que poden dificultar la seva tasca.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

Els perfils professionals dels museus. Un pas endavant pel sector


Són les 8 del vespre i ets la segona en arribar. En veure qui ha estat la primera lamentes tenir la mania de ser sempre tan puntual. Ni tan sols recordes el seu nom i, per força, hauràs de tenir una conversa amb ella. T’espera una llarga nit envoltada de persones conegudes i desconegudes a la vegada. Sembla ser que els famosos sopars d’exalumnes encara no han passat a la història.

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de paradigma en les arts


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

Els equips com a condició del museu públic


  

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una estratègia global en els municipis


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no s’acaba


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

El públic dels museus abans i després de la pandèmia


Laboratorio Permanente de Público de Museos (LPPM) |  Ministeri de Cultura i Esport

Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

Continuen les actuacions per possibilitar l’ús de Cal Puigjaner com a espai museístic i d’exposicions


Després de l'estiu és previst que comencin les obres d'adequació de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder començar el projecte de transformació de l'equipament en un museu i espai per exposicions. L'objectiu és poder ubicar una exposició etnològica de tot el territori del Montserratí.
 


El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, ha avançat que s'està ultimant la contractació de l'empresa que ha de tirar endavant els treballs d'arranjament de la planta baixa de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder dur a terme el projecte de museïtzació de l'espai

Pla d'usos del Centre Cívic Can Mallol de la Torre d’Arenys de Munt


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Arenys de Munt compta a partir d’ara amb el pla d'usos del nou Centre Cívic Can Mallol de la Torre, ubicat en una antiga fàbrica, les obres d’adequació de la qual, està previst que acabin en 2021. El projecte d’aquest centre cívic va néixer arran de les necessitats detectades en 2016 al Pla d’Equipaments Culturals del municipi elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), qui signa ara aquest document en col·laboració amb l’ajuntament.